Publicat 27/02/2019 15:26

Mas admet les reunions amb els acusats de l'1-O i les lleis de desconnexió que sabien que el TC anul·laria

Vuitena jornada del judici del procés al Tribunal Suprem
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

L'expresident va aconsellar les eleccions davant de la dificultat de dur a terme el pla independentista

MADRID, 27 febr. (EUROPA PRESS) -

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha reconegut aquest dimecres davant la Sala Penal del Tribunal Suprem la seva assistncia a les reunions informals al llarg del 2016, convocades pel seu successor al crrec, Carles Puigemont, i en les quals hi van ser presents també els altres encausats en aquest procediment com l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva i Jordi Turull i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. En aquestes trobades es va parlar sobre el referndum i la llei de transitorietat, així com que "lgicament" tindrien poc recorregut perqu serien anullades pel Tribunal Constitucional.

L'existncia i contingut d'aquestes reunions han consumit gran part de l'interrogatori de l'exmandatari, que ha estat el segon testimoni a comparixer en la vista a petició de l'acusació popular exercida per Vox i diverses de la defenses.

No obstant aix, ha estat el fiscal Javier Zaragoza el que ha aconseguit centrar la intervenció interessant-se de manera especial per les trobades, en qu també hi van ser presents, segons ha reconegut Mas, l'aleshores número dos de Junqueras, Josep Maria Jové, o la fugida de la justícia Marta Rovira.

Mas ha insistit diverses vegades en l'interrogatori que la seva voluntat era explorar totes les vies possibles d'acord amb les autoritats del Govern central i que va aconsellar les eleccions davant de la dificultat de dur a terme el pla independentista.

També ha reconegut que el mandat de la ciutadania i el que es reflectia en la majoria parlamentria era "molt clar". I davant la impossibilitat de trobar vies d'acord amb l'Estat "no es van parar les mquines", ha afirmat.

Zaragoza ha iniciat les seves preguntes indagant sobre les reunions informals convocades pel "processat rebel", a la qual cosa Mas ha puntualitzat "pel president, el molt honorable Carles Puigdemont", per afegir que en principi en aquestes reunions es discutia sobre un referndum pactat en qu el president parlava d'oferir un pacte sobre les dates, la pregunta que es volia plantejar o les condicions.

"Quan fa aix és perqu no ho vol fer unilateralment", ha apuntat, si bé més endavant, i en tornar a ser preguntat sobre la llei de transitorietat, ha adms que "era una expressió jurídica, per arribar a la independncia per un procés ordenat", i que si es va manar al Parlament per ser aprovada va ser perqu es mirava que tingués efectes jurídics.

INTERVENCIÓ D'HOMS

"Així que quan entrés en vigor, es convertiria en la norma suprema de Catalunya?", ha inquirit el fiscal a Mas, moment en qu ha estat interromput per un dels advocats de la defensa i exconseller de Presidncia catal Francesc Homs, que s'ha queixat que la qüestió era valorativa. El president de la sala, Manuel Marchena, ha ats la seva petició i ha donat la pregunta per improcedent.

Al llarg de la declaració d'Artur Mas, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha fet reiterats advertiments sobre evitar les valoracions i opinions de les parts, així com d'intentar evitar que el testimoni es pronunci a favor d'una idea o una altra.

L'1-O VA PERFECCIONAR EL 9N

Mas també ha reconegut a les preguntes del fiscal que el referndum de l'1 d'octubre "perfeccionava" la consulta del 9N, perqu després de la votació es van celebrar unes eleccions autonmiques "plebiscitries" en les quals ja no estava sobre la taula el dret a decidir, sinó independncia sí o no. Va argumentar que va sortir una majoria que donava suport a la primera opció i aix es va considerar un mandat.

La comparació del referndum illegal amb la consulta del 9N ha reaparegut durant l'interrogatori a Mas per part de l'advocada de l'Estat, moment en qu l'expresident ha manifestat que la vinculació del Govern de Puigdemont amb l'1-O "va ser menor" que la del seu executiu amb el 9N, raó per la qual ell ha estat "precondenat" a pagar 5 milions d'euros per les despeses que va generar aquesta consulta realitzada el 2014.

En el cas del referndum illegal ha recordat que no va haver-hi cap finanament públic i que el pes organitzatiu va ser de la societat civil, si bé ha reconegut que en les reunions sí que es parlava dels locals que es podien posar en disposició del referndum. Així, el 9N va ser una experincia que "els marcava el camí del que podia fer el Govern espanyol" i tenint en compte que aquesta vegada van ser acusats de desobedincia, de res més".

D'aquesta mateixa manera, Mas ha assenyalat a les preguntes de l'advocada de l'Estat Rosa María Seane que existia una "obsessió" del Govern catal perqu "tot tenia un suport legal" i que estaven "entrenats per les suspensions del Tribunal Constitucional automtiques" i no només en relació amb el procés sobiranista.

DILEG AMB EL GOVERN DE RAJOY

Abans de tot aix, Mas havia reconegut davant les preguntes de l'advocat de Vox Pedro Fernández que ell va tenir la iniciativa de plantejar al llavors president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, la convenincia que comptessin amb "persones interposades" que els permetessin mantenir un "fil de dileg com a via per identificar les solucions davant d'una realitat política". En aquestes trobades hi acudia una persona per part de Rajoy, una altra pel Govern de Catalunya i una tercera pel líder de l'oposició, llavors el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba.

En un altre moment de declaració, a preguntes de l'advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, Javier Melero, l'expresident ha reconegut que en aquestes reunions prvies a l'1-O es va parlar sobre la possible actuació del Govern de Mariano Rajoy en aquesta jornada i que va avisar que no es podia pensar que les forces i cossos de seguretat anessin a "fer una cosa tan poc intelligent que pogués donar la volta al món".

"Jo vaig pensar que la reacció del Govern central mai no seria una reacció de manar a les forces d'ordre públic que hi intervinguessin, una altra cosa és que les manés per advertir. I em vaig equivocar, vaig pensar que l'Estat tenia mecanismes suficients per, des d'un punt de vista jurídic, desnaturalitzar el referndum encara amb el risc que se celebrés", ha dit.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés