MADRID, 22 jul. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, ha advocat aquest dimecres per "tornar a la racionalitat" a Catalunya i, ja que no hi ha possibilitat de declarar la independència de manera unilateral, discutir del que es pot discutir.
"Cal tornar a la racionalitat, saber el que és possible i el que no", ha manifestat en un fòrum a Casa d'Amèrica, a Madrid, on ha conversat amb l'exministre rus d'Afers Estrangers, Igor Ivanov.
"Com que no hi ha cap possibilitat d'una declaració unilateral d'independència, discutim del que es pot discutir", ha afegit.
García-Margallo ha afirmat que el dret a decidir "no és un dret unilateral" i que, si es vol trencar la integritat territorial que estableix la Constitució i reconèixer el dret de secessió, ha de fer-ho tot el poble espanyol.
I per modificar la Carta Magna, s'hauria de fer "pels procediments establerts", ja que saltar-se les regles del joc condueix a l'arbitrarietat o a la dictadura, ha assenyalat.
A més, ha recordat que l'ONU només reconeix el dret d'autodeterminació per a pobles colonials, per a pobles ocupats militarment o a països on es neguin drets bàsics als ciutadans. "I aquest no és el cas", ha conclòs.
ESTAT NO RECONEGUT
El ministre també ha advertit dels riscos que correria Catalunya després d'una declaració unilateral d'independència pel fet que "es veuria no reconeguda per l'ONU".
Segons la Carta de les Nacions Unides, al Consell de Seguretat es requeriria el vot favorable de nou dels quinze membres i l'absència de veto entre els cinc membres permanents, i després, el 'sí' de dos terços de l'Assemblea General. "Gens fàcil", segons la seva opinió.
"En no estar reconeguda a l'ONU, Catalunya no tindria accés al Fons Monetari Internacional, i té un deute acumulat molt important, i tampoc no podria formar part d'Unió Europea", ha continuat.
Per entrar a la UE, la seva sol·licitud d'adhesió hauria de ser aprovada pels 28 estats membre i, en el cas "improbable" que ho aconseguís, Catalunya "podria utilitzar l'euro, com Montenegro o San Marino, però no estaria al Banc Central Europeu i, sobretot, no tindria accés als diners del BCE", ha indicat.
Després de posar com a exemple el cas de Grècia, que "subsisteix gràcies al BCE", García-Margallo ha afirmat que una Catalunya independent perdria entre el 30 i el 40% del seu PIB i hauria de fer front a un deute "gegantí, com el que s'ha trobat" el primer ministre grec, Alexis Tsipras, que no podria refinançar ni amb FMI ni amb el BCE.
A CATALUNYA "LI HA ANAT MOLT BÉ DINS D'ESPANYA"
Segons la seva opinió, el que cal fer és convèncer explicant la veritat, és a dir, que a Catalunya "li ha anat molt ben dins d'Espanya".
El ministre ha lamentat que "s'hagi jugat amb el tema de la desafecció i els greuges" i ha enumerat una sèrie de dades --sobre renda per càpita, importacions i exportacions, inversió acumulada de l'Estat, inversió directa estrangera i infraestructures-- per concloure que sobre aquestes qüestions els nacionalistes "no estan dient la veritat".
Ivanov, per part seva, no ha volgut opinar directament sobre la qüestió catalana, però sí que ha dit que la desintegració de l'URSS va ser "una tragèdia per a milions de persones", perquè va afectar aspectes com l'economia, l'educació o les pensions. També ha explicat que ara per visitar la seva família materna a Geòrgia --que abans formava part de l'URSS-- ha de demanar un visat. "No desitjo això a cap país, i sobretot a Espanya", ha declarat.
