Diu que la crisi del 1934 ja es va vincular a una sentència constitucional
MADRID, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha considerat aquest dilluns que a Catalunya s'ha produït "una sublevació en tota regla" i que "quan un es troba amb una sublevació d'aquestes característiques, la sublevació se sufoca; cal impedir que se saltin la llei".
En una entrevista a Antena 3 recollida per Europa Press, no ha precisat quins mecanismes cal aplicar, però ha incidit que la situació està agreujada per dos problemes: que procedeix d'un òrgan de l'Estat, no d'una força política; i que els seus promotors no han tingut "el menor inconvenient a partir a la societat catalana en dos i enfrontar una part de la societat catalana amb la resta de la societat espanyola".
Afirma que a Catalunya cal fer política, però que en aquesta legislatura no ha estat fàcil, perquè qualsevol assumpte fonamental requereix acord dels grans partits, però el PSOE, que ha estat tradicionalment el seu interlocutor, ha estat sotmès a "convulsions importants" que impedien negociar, perquè hauria estat una irresponsabilitat seure sense saber si a l'altra banda de la taula estaria Alfredo Pérez Rubalcaba, Pedro Sánchez o Susana Díaz.
A la seva manera de veure, la política a Catalunya es pot fer amb o sense consens nacional, però són les iniciatives amb consens, com la Constitució del 1978, les que tenen èxit.
EL PROBLEMA "NO ÉS D'ARA"
Margallo considera que el "tema de Catalunya no és d'ara", ja que es va plantejar el 1640, 1714, 1931 i 1934, i ha afegit: "Cada vegada que hi ha una crisi a Espanya es produeixen aquestes tensions".
Segons ell, el president Artur Mas "ha optat per dir que, si ara no paga les farmàcies i abans no pagava a ningú, la culpa la tenia el Govern espanyol; la solució era tallar llaços, i durant un temps ha aconseguit que ningú li demanés comptes, però ara li diuen 'Vostè on ens porta?'".
Ha recordat que Mas situa l'actual problema en la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 que va anul·lar 14 punts de l'Estatut --"ningú sap quins són quan ho he preguntat", ha ironitzat--, i ho ha comparat amb el 1934, quan l'origen va ser una sentència del Tribunal de Garanties Constitucionals que va anul·lar la Llei de Contractes de Cultiu.
Per a ell, en els dos casos "s'eleva a qüestió política" una sentència constitucional --quan una sentència és "normal en un Estat democràtic" i una qüestió jurídica-- i no s'imputa el propi tribunal, sinó a "tot l'Estat, cosa que és una sèrie de disbarats".
"COP D'ESTAT INSTITUCIONAL"
Ha opinat que Mas "ha volgut anar a la independència des del minut 1, i ha buscat excuses i coartades per declarar la independència, sublevar-se en tota regla, fer un cop d'estat institucional".
Tot i això, també ha relacionat l'actual situació amb el Pacte del Tinell del 2003, "l'intent del PSC i d'ERC de fer-se un vestit a mida per a Catalunya sense tenir la meitat d'Espanya que és el PP".
D'altra banda, ha assegurat que ell mai ha plantejat cedir a Catalunya part de l'Impost sobre la Renda ni ha proposat cap fórmula per a aquesta comunitat, sinó que va parlar d'una "cistella d'impostos", per a totes les comunitats igual, de manera que qui vulgui pagar coses que no es poden pagar hagi de "tirar de la seva pròpia cistella i que tothom sàpiga el que costa".
"Que s'acabi aquesta història que, si s'obre un hospital és 'Visca el president' però, si no es pot obrir una classe més en un institut, la culpa la té Madrid", ha resumit.
També ha recordat les conseqüències per a una Catalunya independent, que no seria reconeguda per l'ONU --com ha dit el seu secretari general, Ban Ki-moon-- ni per la UE, com han dit líders europeus com el president de la CE, Jean-Clade Juncker, i la cancellera alemanya, Angela Merkel.
