El Fons advoca per impulsar la demanda, sanejar els balanços i accelerar les reformes estructurals
WASHINGTON, 27 Jul. (EUROPA PRESS) -
El directori Executiu del Fons Monetari Internacional (FMI) ha celebrat aquest dilluns els avenços en la recuperació de l'eurozona, però ha reclamat "una àmplia resposta política" per fer front a la feble perspectiva que existeix a mitjà termini a causa de la "falta crònica de demanda", els deteriorats balanços i la baixa productivitat.
Els membres del Directori del Fons van celebrar l'enfortiment de la recuperació a l'eurozona, gràcies als preus més baixos del petroli i a la debilitat de l'euro, recolzats per "fortes" accions polítiques, especialment les del Banc Central Europeu (BCE).
Tot i això, afegeixen que la perspectiva per a mitjà termini continua sent "moderada" i s'està veient frenada per una insuficient demanda, una desocupació encara elevada, uns balanços deteriorats i una persistent debilitat estructural.
L'FMI anticipa que l'eurozona creixi un 1,5% aquest any i un 1,7% el pròxim, i adverteix que un potencial de creixement de només un 1% en el mitjà termini és insuficient per reduir la desocupació a nivells acceptables en molts països.
En aquest context, creuen que, tot i que els riscos per a la perspectiva són més equilibrats que els últims anys, l'eurozona continua exposada a "vulnerabilitats" i remarquen que, malgrat que la reacció del mercat en l'últim acord amb Grècia ha estat en general positiva, no es poden descartar "nous episodis de significativa incertesa i volatilitat" per aquest motiu.
Per aquesta raó, apressen els polítics europeus a utilitzar totes les eines disponibles, si cal, per gestionar els riscos de contagi que podrien sorgir de Grècia, al mateix temps que recorden la necessitat de seguir millorant l'arquitectura de la unió monetària i els tallafocs.
IMPULSAR LA DEMANDA I SANEJAR ELS BALANÇOS
D'altra banda, recomanen un enfocament "ampli i concertat" per impulsar la demanda domèstica, especialment als països amb superàvit; sanejar els balanços; accelerar les reformes estructurals per elevar la productivitat i enfortir la governança econòmica. Segons la seva opinió, això generarà creixement, ocupació, un contagi positiu i un més reequilibri.
Respecte al BCE, reclamen la implementació completa del programa de compra d'actius "amb flexibilitat" fins que hi hagi un ajust sostingut de la inflació cap al seu objectiu del 2% a mitjà termini, al mateix temps que s'enfronta a potencials preocupacions sobre l'estabilitat financera amb polítiques macroprudencials.
Alhora, veuen possibles mesures fiscals favorables al creixement per reduir la càrrega sobre la política monetària. De fet, creuen que els països amb marge fiscal i baix deute públic haurien d'aprofitar la flexibilitat que preveu el Pacte d'Estabilitat i Creixement per donar suport a la inversió i les reformes estructurals.
D'altra banda, els membres del directori executiu del Fons advoquen per més reformes per millorar els mercats laborals, la productivitat, el clima de negoci i el potencial de creixement.
En el cas del sector bancari, subratllen la urgència de reparar els balanços dels bancs i acabar amb els vincles entre entitats i sobirans, cosa "crucial" per al creixement del crèdit i per a una transmissió eficaç de la política monetària. A més, demanen mesures per reduir l'elevada morositat, augmentar la supervisió i millorar els règims d'insolvència.
