De la Torre apunta que les anomenava 'black' perquè "eren neutrals a efectes fiscals" per als seus titulars
MADRID, 9 Mar. (EUROPA PRESS) -
L'exsecretari del Consell d'Administració de Caja Madrid Enrique de la Torre, que lliurava les 'targetes black' als directius de l'entitat, ha responsabilitzat d'aquesta pràctica l'expresident Miguel Blesa, que s'encarregava de fixar els "límits" de despesa, i l'exdirector general financer Ildefonso Sánchez Barcoj, que s'ocupava de l'"operativa", segons han informat fonts jurídiques presents a la compareixença.
De la Torre, que ha declarat com a imputat davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, ha assegurat que les targetes de Caja Madrid eren per a despeses de representació, tot i que els consellers que en tenien dues podien utilitzar la segona per a despeses personals, ja que es tractava d'un complement retributiu que, segons ha dit, "tenia el mateix tractament fiscal que qualsevol altre".
Preguntat sobre els correus interns de Caja Madrid en els quals ell mateix aplicava el terme 'black' a aquestes targetes, ha explicat que es tractava d'unes targetes que "eren neutrals a efectes fiscals d'IRPF". "No s'havien d'incloure en els certificats d'Hisenda, eren una despesa per a l'entitat", ha apuntat.
UN TEMA "MOLT SENSIBLE"
El fiscal Anticorrupció Alejandro Luzón també ha interrogat De la Torre, que va ocupar el càrrec de secretari del Consell d'Administració de la caixa madrilenya entre els anys 1996 i 2009, per què en aquests correus demanava que s'extremés la "discreció" sobre aquest assumpte per evitar "filtracions". En aquest sentit, ha defensat que el sistema retributiu és un assumpte "molt sensible" per a una entitat bancària i ha de ser "reservat".
En aquest punt, el representant del Ministeri Públic ha preguntat si no hauria de ser "al revés" i el sistema retributiu havia de ser "transparent" per tractar-se d'"una obligació legal". "És un tema delicat i cal portar-lo amb molta cura", ha insistit l'exdirectiu.
El compareixent, que ha reconegut que ell s'encarregava de lliurar els plàstics tot i que actuava com un mer intermediari de la direcció, també ha estat interrogat pel jutge Andreu, que li ha preguntat si li semblava "normal" que els consellers tinguessin una retribució que no apareixia als seus contractes. "No em va semblar irregular", ha contestat. "Li he preguntat si li va semblar normal", ha insistit el jutge. "Sí, em va semblar normal", ha dit llavors l'exdirectiu.
DESPESES DE "LLIURE DISPOSICIÓ"
La desena d'exdirectius que han declarat aquest dilluns, proposats per PP, PSOE, IU i CCOO, ha coincidit que va ser el llavors secretari general de Caja Madrid Vicente Espinosa qui els va lliurar les targetes, que eren de "lliure disposició" i podien suportar despeses personals, sempre que no sobrepassessin un límit màxim i no extraguessin diners en efectiu dels caixers automàtics. La Fiscalia no ha demanat fiances per a cap d'ells.
Això sí, no han sabut explicar la raó que justifiqués aquesta última prohibició i han assenyalat que intentaven esgotar el límit mensual en la seva utilització i, per a això, apuntaven les despeses "manualment" o recorrien a la seva "memòria" ja que la caixa no exigia cap tipus de justificant.
Després de ser preguntats per la tributació de les vises, tots han respost que pensaven que estava inclosa en el seu certificat d'havers, a excepció del representant de CCOO Antonio Rey de Viñas, que ha precisat que pensava que la caixa ho tenia "arreglat des del punt de vista fiscal". En aquest sentit, l'exdirectiu proposat pel PP Javier de Miguel ha afegit que era conscient que no estava al seu certificat i entenia que l'entitat "s'ocupava" de la fiscalitat.
Un altre exdirectiu nomenat pel PP, Antonio Cámara, ha recordat que va mostrar "certa sorpresa" quan la caixa madrilenya li va lliurar la targeta i li va dir que no havia de declarar "res" davant d'Hisenda. "Em van dir que hi havia un acord amb el Banc d'Espanya i Hisenda", ha indicat, d'acord amb Àngel Antonio Gómez de Pulgar, que ha citat aquest acord amb l'Agència Tributària.
El que va ser president de la Comissió de Control i exdirector general d'Economia Pablo Abejas, proposat també pel PP, ha asseverat que simplement va ser un "beneficiari" i no "el contractant" de les targetes, les quals "tenien totes les benediccions". "Confiàvem que tot era legal" ha apuntat abans d'explicar que l'òrgan al qual pertanyia era "un back office amb cert sentit 'forensic'".
