Si el jutge del TS o la Fiscalia haguessin acusat de falsedat documental sí que es podria haver actuat contra Puigdemont o el seu advocat
MADRID, 14 gen. (EUROPA PRESS) -
La jutgessa de l'Audincia Nacional María Tardón ha inadms les querelles que van presentar Vox i la plataforma de juristes Movimiento 24DOS contra la jutgessa belga encarregada de tramitar la demanda civil presentada contra el magistrat Pablo Llarena per part de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i quatre dels seus exconsellers a l'estranger.
Després de l'admissió de la demanda a Blgica, Vox i el Movimiento 24DOS van presentar les querelles a l'Audincia Nacional contra la jutgessa Anne Dessy, Puigdemont, l'advocat d'aquest, Gonzalo Boye i els exconsellers. El partit d'extrema dreta veia en la seva actuació contra Llarena delictes de rebellió i alternativament de sedició i contra la pau i independncia de l'Estat, prevaricació i usurpació de funcions. La plataforma de juristes argumentava en el seu escrit delictes de prevaricació, usurpació de funcions, fals testimoni i falsedat documental.
La demanda contra Llarena, l'instructor de la causa del procés en el Suprem per part de Puigdemont i dels exconsellers a l'estranger té el seu origen en unes declaracions que el magistrat va fer l'estiu passat i en les quals un error en la traducció al francs va fer aparixer un important matís: mentre ell va utilitzar el condicional per referir-se als encausats en la causa del procés, en la denúncia presentada afirma que van cometre els delictes dels quals estava parlant.
EL MATEIX CRITERI QUE ES DEMANA A LA JUSTÍCIA BELGA
Després de l'admissió de la demanda per part de la jutgessa belga i la interposició de les querelles a l'Audincia Nacional, la titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 descarta ara la competncia de la jurisdicció espanyola per entrar a examinar l'actuació de la jutgessa belga pels mateixos arguments pels quals s'ha d'excloure la revisió per part de la justícia belga de les actuacions que el Tribunal Suprem ha realitzat en l'exercici de la seva jurisdicció.
"És evident que els mateixos arguments que ens porten a excloure la revisió de les actuacions jurisdiccionals del Tribunal Suprem espanyol per part de la justícia belga, o que la mateixa pugui examinar cap tipus de responsabilitat contra el magistrat demandat per actuacions dutes a terme en l'exercici de la seva jurisdicció, han de portar-nos a 'contrari sensu' a sotmetre a l'enjudiciament dels tribunals espanyols les actuacions que una jutgessa del Regne de Blgica hagi pogut realitzar", explica la magistrada.
Així mateix, Tardón considera que els delictes atributs a Puigdemont i els seus exconsellers en la querella de Vox --rebellió, sedició i contra la pau i independncia de l'Estat-- per la seva demanda contra Llarena no poden configurar "ni remotament" els tipus penals esmentats. "Cap dels fets que se'ls atribueixen en les querelles examinades pot tenir encaix en les conductes objectives que castiguen els preceptes penals enunciats", explica.
INTENCIÓ DE DESACREDITAR LLARENA
Aix sí, la jutgessa de l'Audincia Nacional exposa en la seva interlocutria que comparteix amb Vox i Movimiento 24DOS que la demanda contra Llarena est dirigida a "defraudar les garanties d'independncia" d'aquest magistrat, "intentant sotmetre les actuacions sobiranes de l'Estat espanyol a la jurisdicció d'un Estat estranger".
Per tant, aprecia una "evident intenció" de Puigdemont, el seu advocat i els exconsellers d'"intentar desacreditar les actuacions de Llarena i sotmetre-les a la censura de la jurisdicció d'un Estat estranger, d'engegar una estratgia dirigida a esbiaixar i defraudar els instruments i garanties que estableix l'ordenament jurídic espanyol per assegurar la independncia de la seva actuació, vulnerant amb aix la integritat i immunitat de la jurisdicció espanyola".
En aquest sentit, Tardón critica que l'actuació dels querellats amb la seva demanda ha portat a que aquesta sigui "sotmesa a la seva jurisdicció per la jutgessa belga, almenys de manera preliminar, citant en compareixena el magistrat demandat i el propi Estat espanyol, obligant a actuar les autoritats espanyoles davant d'un tribunal belga en defensa de la seva jurisdicció a Espanya, la vulneració de la integritat i immunitat de la jurisdicció espanyola".
Tot aix encara que cap dels fets que s'atribueixen a la jutgessa, Puigdemont, el seu advocat i els exconsellers en les querelles de Vox i Movimiento 24DOS pot tenir encaix en les conductes objectives que castiguen els preceptes enunciats.
DECLARACIONS TERGIVERSADES
Les querelles incloen a més els delictes de falsedat documental o el de fals testimoni per la traducció incorrecta de les paraules de Llarena. Aquestes frases sí que podrien encaixar en el tipus penal perqu evidencien, segons Tardón, que "existeix una clara alteració de la traducció i que amb aix es tergiversa el sentit de les declaracions", de manera que "no pot descartar-se que l'actuació que sustenta aquesta imputació no incorri en algun dels delictes de falsedat documental que s'invoquen".
El delicte de falsedat documental sí que seria competncia de l'Audincia Nacional perqu hauria estat coms per espanyols --Puigdemont, el seu advocat i els exconsellers-- fora del territori nacional --a Blgica-- i tindria el propsit de vulnerar la integritat i immunitat de la jurisdicció espanyola, "intentant sotmetre les actuacions sobiranes de l'Estat espanyol a la jurisdicció d'un Estat estranger que perjudicaria, directament, el crdit o interessos" d'Espanya.
Per la magistrada conclou que tampoc es pot perseguir aquesta conducta perqu l'article 23 de la Llei Orgnica del Poder Judicial estableix que aquest tipus de delictes només seran perseguibles a Espanya prvia interposició de querella de l'agraviat o la Fiscalia. I en aquest cas, el fiscal va rebutjar l'existncia de dol directe, entre altres raons perqu la traducció va ser rectificada després, abans que se cités Llarena.
Sobre aquesta qüestió, Tardón puntualitza que si bé és cert que la traducció va ser corregida pels querellats, "no ho és menys que aix no es va produir sinó quan un professor de francs que havia comparat les declaracions del magistrat i el text francs de la demanda la va denunciar davant dels mitjans de comunicació, i aix després d'haver estat examinada pel Servei Jurídic de l'Estat, que, a tenor dels informes emesos, no va arribar a advertir la seva existncia". Per aix, conclou la jutgessa, faltant el requisit inexcusable de procebilitat en relació amb el delicte de falsedat, procedeix inadmetre les dues querelles presentades.
