Creu que el jutge Llarena no ho ha demanat pel "risc" d'una inadmissió
BARCELONA, 22 febr. (EUROPA PRESS) -
L'advocat suís Olivier Peter, que defensa l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, ha assegurat que la negativa del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena de demanar l'extradició de la política catalana es deu "al risc molt clar de tenir una inadmissió" per part de les autoritats de Suïssa.
En declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press, ha recordat aquest dijous que un portaveu de l'Oficina Federal de la Justícia suïssa va declarar en un diari helvètic que rebutja ara com ara procedir amb l'extradició de Gabriel en entendre que se li atribueix un "delicte polític".
"Pels delictes imputats a Gabriel i per la voluntat política darrere de la persecució, la seva extradició és impossible i hauria de ser inadmesa", ha plantejat Peter, que ha recordat que, com a ciutadana de la Unió Europea, l'exportaveu parlamentària té llibertat de moviment i capacitat de treballar a Suïssa.
Després que el titular de Justícia d'Espanya, Rafael Catalá, digués que no veu motius perquè Suïssa denegui extraditar Gabriel, Peter ha qüestionat que el ministre hagi llegit l'article 3 del Conveni d'Extradició, "que diu clarament que per un delicte de rebel·lió no hi ha extradició", ha dit.
Ha relatat que el delicte de rebel·lió --pel qual s'investiga Gabriel i més polítics catalans-- només és aplicable a Suïssa "si existeix un acte de violència i una insurrecció armada", per la qual cosa ha rebutjat que sigui el cas de la seva clienta.
Ha explicat que ha traslladat formalment a la Justícia suïssa que Gabriel, a Ginebra des de fa uns dies, s'enfronta a una "vulneració clara de l'exigència d'un judici just en el procediment espanyol", però que no demanaran asil si no hi ha petició d'extradició.
Peter ha desvinculat una hipotètica negativa a l'extradició amb el fet que Espanya no admetés enviar a Suïssa l'enginyer Hervé Falciani, investigat per la Justícia helvètica, en considerar que els delictes que se li imputen no existeixen a l'Estat espanyol: "Són qüestions jurídiques diferents".
Preguntat per la trobada que el rei Felip VI tindrà aquest divendres amb al president del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), Guido Raimondi, ha dit desconèixer si aquest tipus de reunions es reprodueixen a Suïssa, però ho ha considerat "una oportunitat per assenyalar la vulneració de drets fonamentals per les autoritats espanyoles".
