Els partidaris d'aquesta fórmula passen el màxim històric i superen en dos punts els qui la rebutgen (33%)
VITÒRIA, (EUROPA PRESS)
El suport a la independència del País Basc va arribar el mes d'octubre al seu sostre històric des del 1998, després de situar-se al 35% de la població i convertir-se, per primera vegada, en l'opció preferida pels bascos, dos punts per sobre dels qui rebutgen aquesta possibilitat.
A més, segons l'últim Sociòmetre del Govern basc, un 51% dels bascos desitjaria que se celebrés una consulta sobre les relacions entre el País Basc i l'Estat fins i tot sense l'aprovació del Govern espanyol, mentre que un altre 23% desitjaria la consulta només si l'Executiu espanyol l'acceptés.
Aquestes dades apareixen recollides al Sociòmetre del Govern basc corresponent al desembre, on --entre d'altres matèries-- s'ha consultat la ciutadania sobre un possible "nou estatus polític" per a la comunitat autònoma.
L'estudi, es va realitzar a partir d'entrevistes individuals realitzades entre el 6 i el 13 d'octubre. Segons s'adverteix en el mateix informe, aquest treball de camp es va fer setmanes després del referèndum sobre la independència d'Escòcia i durant les setmanes prèvies a la consulta catalana, durant les quals la qüestió sobiranista "va estar de plena actualitat".
ESTAT FEDERAL
El Sociòmetre indica que un 34% de la ciutadania optaria per un Estat format per Comunitats Autònomes com actualment, mentre que un 26% preferiria un Estat Federal en el qual les Comunitats tinguessin més autonomia. Un 25% per un Estat en el qual es reconegués a les nacionalitats la possibilitat de ser Estats independents.
Respecte al 2013, s'ha reduït lleugerament el percentatge dels qui optarien per l'organització actual i ha augmentat una mica tant el dels qui preferirien un Estat federal com el dels qui optarien per un Estat que reconegués la possibilitat d'independitzar-se.
Un 31% de la població es mostra satisfeta amb l'Estatut d'Autonomia, un 28% diu estar satisfeta en part i un 27% es mostra insatisfeta. Un 14% no contesta.
Respecte al 2012, augmenten els percentatges tant dels qui estan satisfets (de 25% a 31%) com dels qui no ho estan (de 17% a 27%), i es redueix el dels qui diuen estar satisfets en part (de 38 a 28%) i el dels qui no opinen (de 19 a 14%).
MÉS AUTOGOVERN
La majoria de la població creu que més autogovern seria positiu per al País Basc: un 55% opina que augmetn del volum de competències afavoriria a l'economia basca, un 60% pensa que seria favorable per al funcionament dels serveis públics. A més, un 52% creu que aquesta opció seria favorable per a la convivència i un 58%, que seria positiva per a la identitat basca.
Els qui opinen que més autogovern seria perjudicial se situen entorn del 15-20%, i els qui no opinen, entorn de 12-15%. La creença que més autogovern afavoriria el País Basc està més estesa que el 2005.
CAPACITAT DE DECISIÓ
Un 50% de la ciutadania opina que el Govern basc està actuant bé o molt bé en el tema de l'Autogovern, i un 30%, que ho està fent malament o molt malament, mentre un 20% no contesta.
Davant de la pregunta de qui hauria de decidir sobre el futur polític d'una Comunitat Autònoma, un 69% afirma que haurien de fer-ho els ciutadans d'aquesta comunitat; i un 24%, que hauria de decidir el conjunt dels ciutadans d'Espanya. Un 7% no contesta.
D'altra banda, un 72% de la ciutadania basca creu que caldria reformar la Constitució per incloure la possibilitat que les Comunitats Autònomes puguin decidir com volen que siguin les seves relacions amb l'Estat.
Respecte a una possible consulta a la societat basca sobre la relació entre el País Basc i Espanya, un 23% desitjaria que se celebrés, però només si el Govern espanyol ho acceptés. Un 51% desitjaria que se celebrés en qualsevol cas, i un 16% no desitjaria que es fes. Un 10% no contesta.
Un 71% de la ciutadania desitjaria que es realitzés una consulta a tota la població espanyola sobre el model d'Estat, i un 20% no és partidari d'aquesta opció.
A més, l'estudi reflecteix un notable augment de l'actitud favorable a la independència, que supera el seu sostre històric des del començament de la sèrie històrica del 'Sociòmetre', el 1998. Per primera vegada, aquesta és l'opció que més suport obté entre la ciutadania.
D'aquesta forma, un 35% de la ciutadania es mostra d'acord amb la independència, nou punts més que fa a penes vuit mesos i set per sobre de l'anterior màxim històric (28%).
Per contra, un 33% està en desacord i un 20% diu que estaria o no d'acord segons les circumstàncies. Aquesta última resposta ha disminuït de manera notable, ja que ha caigut del 32% al 20% des de maig d'aquest mateix any, quedant-se en el punt més baix de la sèrie. L'actitud de desacord amb la independència no ha variat de manera significativa.
En un altre apartat de l'enquesta es pregunta als ciutadans sobre les seves opcions preferides en matèria d'autogovern. Aquí, els partidaris de "plantejar la independència del País Basc' tornen a ser majoritaris, superant en tres punts percentuals als qui estan d'acord amb l'Estatut actual però demanden que es completin les transferències pendents. Un altre 17% creu que hauria de reformar-se l'Estatut "amb més autogovern".
El 'Sociòmetre' també pregunta als ciutadans sobre el sentit del seu vot en un eventual referèndum d'independència. Un 39% afirma que votaria a favor de la independència, mentre que un 29% votaria en contra i un 12% s'abstindria.
TERRITORIS I PARTITS
L'opinió sobre la independència varia de manera substancial en funció del territori. A Àlaba, els partidaris incondicionals d'aquesta opció política --és a dir, els qui no la supediten a les circumstàncies en les quals pugui produir-se--són un 29%, mentre que en Biscaia la taxa és del 35% i en Guipúscoa, del 37%.
Per partits, els proclius a la independència són majoritaris a l'EH Bildu (86%), mentre que al PNB suposen el 47% --un altre 22% és favorable a ella o no segons les circumstàncies--. Al PSE-EE, els qui aspiren a la independència són l'11%, mentre que en el PP i UPyD suposen el 3%.
