CDC acusa al Govern espanyol de voler adquirir un "poder il·limitat" i portar a terme una recentralització
MADRID, 10 set. (EUROPA PRESS) -
La discussió sobre la independència de Catalunya i les pròximes eleccions autonòmiques del 27 de setembre ha copat gran part del debat sobre la Llei de Seguretat Nacional que ha tingut lloc aquest dijous en el ple del Senat.
La qüestió ha estat esmentada per primera vegada per la senadora de CDC María Teresa Rivero, qui, després d'acusar el Govern central de voler emprendre una "recentralització de competències" amb aquesta llei i adquirir un "poder il·limitat", ha dit que tot això s'enquadra en una política dirigida a tenir control sobre altres administracions i sobre els ciutadans.
Així, i després d'esmentar altres normes com la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a 'Llei Mordassa', la senadora ha enlletgit tant la tramitació d'aquesta Llei de Seguretat Nacional com l'anunciada reforma del Tribunal Constitucional amb l'objectiu de poder multar i suspendre els funcionaris i els governants que no compleixin les seves sentències i resolucions.
Rivero ha reclamat "un Tribunal Constitucional despolititzat" i ha afirmat que si el Govern central demana a la Generalitat que respecti l'Estat de Dret, s'apliqui alhora aquesta advertència i fomenti un Estat de Dret "on es respecti la separació de poders".
Segons la representant de Convergència, l'únic que fa la Generalitat és "defensar el seu projecte polític amb les lleis", unes lleis que, ha assegurat, el Govern català ha respectat més que el central, de la mateixa manera que les sentències del Constitucional.
En aquest sentit, ha acusat l'Executiu central d'incomplir capítols de l'Estatut de Catalunya, així com articles de lleis, com la política d'acollida de refugiats.
ESPANYA, EN LA CULTURA DE CATALUNYA
Rivero ha remarcat que l'expressió d'"odi a Espanya" no ha sortit mai de la Generalitat perquè "Espanya forma part de la cultura" de Catalunya.
"Ens acusen de deliri independentista, però és que nosaltres veiem un futur millor. La seva recentralització, la 'Llei Mordassa', la Llei de Seguretat Nacional i la reforma del Tribunal Constitucional no són garantia de l'Estat de les autonomies", ha explicat.
La senadora ha subratllat que els partits sobiranistes només volen "fer una consulta perquè els catalans decideixin sobre el seu futur perquè, segons ha subratllat, és el "mandat" que així consideren que han rebut dels ciutadans, ja que "un 80%" dels partits representats al Parlament hi donen suport.
El ponent del PP, Joaquín Ramírez, ha preguntat a Rivero "de quin Estat de Dret parla" si els partits sobiranistes "ja han dit que incompliran la llei": "Cal respectar totes les lleis, i no només les que un vol", ha manifestat.
A més, ha aclarit a la senadora de Convergència que l'independentisme català "nega l'existència del poble espanyol tal com l'entén la Constitució" i al mateix temps "afirma l'existència del poble català, però no com l'entén la Constitució".
ALTRES PARTITS TAMBÉ PARLEN DE RECENTRALITZACIÓ
Però les acusacions de recentralització dirigides al Govern espanyol no han estat exclusives de Convergència durant el debat de la Llei de Seguretat Nacional al Senat.
Així ho han posat de manifest també el senador Joan Saura (ICV), el portaveu del PNB, Jokin Bildarratz, i la senadora de Podem Pilar Lima, els qui han acusat el Govern central de voler "arrabassar competències" a les comunitats autònomes quan es decideixi declarar una "situació d'interès per a la seguretat nacional".
Aquest concepte nou que introdueix aquesta llei pretén, segons l'Executiu, cobrir el buit que es dóna davant de situacions en les quals no es considera necessari decretar l'estat d'alarma, estat d'excepció o estat de setge, per utilitzar més mitjans i coordinació dels habituals.
Els grups de l'oposició, a excepció del PSOE, han criticat que aquesta situació només pugui ser declarada, segons la llei, pel president del Govern central, de manera que adquireixi poders i competències concretes dirigides a gestionar la situació per fer front a una crisi.
Alhora, han censurat la "indefinició" que, segons la seva opinió, figura en tota la llei, sobretot en allò que fa referència a la declaració d'interès per a la seguretat nacional, un concepte que consideren poc concret i imprecís que hauria d'estar millor definit.
Alguns, com Saura, Bildarratz i Lima veuen la norma "innecessària" perquè l'Estat ja disposa de mecanismes per fer front a crisis i emergències i no li'n calen més.
MÉS PAPER PER AL SENAT
Per la seva banda, els socialistes, tot i que estaven d'acord en el gruix del contingut de la norma, havien presentat diverses esmenes dirigides, entre d'altres, a atorgar al Senat un protagonisme més alt en el control al Govern central quan es declari una situació d'interès per a la seguretat nacional, però van ser rebutjades gràcies a la majoria absoluta del PP, que també ha salvat la tramitació de la norma rebutjant les sis propostes de veto que s'havien presentat contra aquesta llei.
Finalment, la Llei de Seguretat Nacional ha estat aprovada pel ple del Senat amb els vots a favor de PP, PSOE i PSC i amb els vots en contra de Convergència, Unió, Podem, IU i ICV.
En no haver patit cap canvi respecte al text que va arribar del Congrés, entrarà en vigor després de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat en els pròxims dies.
