Defensa les institucions davant els qui no hi creuen i reivindica el 'No a la guerra'
BARCELONA, 18 març (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha negat que Catalunya estigui col·lapsada i afirma que està en una "situació de solidesa" malgrat el context global canviant i inestable, tot i que ha reconegut que hi ha coses a millorar, i ha situat 4 àmbits prioritaris per al Govern: l'accés a l'habitatge, les millores en infraestructures i mobilitat, millorar la seguretat i reforçar l'educació.
Ho ha exposat aquest dimecres durant la seva compareixença al Parlament a petició de Junts per informar sobre la "situació de col·lapse que pateix Catalunya", i que ha considerat allunyada de la realitat, cosa que ha exemplificat amb les xifres de creixement econòmic i d'inversió estrangera, les altes taxes d'ocupació, i la capacitat de compartir la prosperitat a nivell social.
Aquestes bases sòlides, segons ell, permeten aprofitar les actuals oportunitats amb l'objectiu de ser líder a Espanya i Europa: "No vull fer ni faig un discurs triomfalista. Però crec que Catalunya no es pot permetre un discurs derrotista. Jo sé què queda per fer, queden moltes coses per fer", i ha citat els principis que inspiren l'acció del Govern per fer-les.
Ha dit que és clau fugir de l'"adamisme polític" i de creure que quan un governa tot va bé, i quan no, el contrari; ha continuat fent referència al lema del 'Govern de tothom' i ha fet referència a la col·laboració entre administracions, amb les estatals i europees, però especialment amb els ajuntaments.
També ha advertit que Catalunya es transformarà gradualment, pas a pas: "Jo no espero cap miracle", per la qual cosa ha dit que en segons quins àmbits no es pot prometre immediatesa; i ha fet referència a la defensa de Catalunya i de la catalanitat amb la llengua com a pilar bàsic; a més de reivindicar la voluntat de liderar Espanya i Europa, i la voluntat d'arribar a acords entre els grups.
MOBILITAT I HABITATGE
En mobilitat, ha fet referència a Rodalies reiterant que el servei actual no és el que Catalunya necessita, però que s'està actuant en 3 àmbits: inversions a la xarxa, compra de nous trens i la governança, moment en què ha dit que pretenen "accelerar el desplegament" del traspàs a l'empresa mixta de la Generalitat.
Més enllà de l'estat de Rodalies actual, ha destacat altres inversions com el corredor mediterrani o el recent anunci de recuperar el projecte de l'Eix Transversal Ferroviari, a més del TramCamp a Tarragona, l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona i les millores als ports de Barcelona i Tarragona; a més de les actuacions contra futures sequeres o els "canvis estructurals" que s'han d'abordar en l'àmbit energètic.
L'habitatge, ha dit, és l'element més rellevant per a la igualtat, i ha assegurat que en aquest aspecte s'estima més equivocar-se i rectificar a no fer res: "Que no ens diguin els ciutadans que no hem fet res per resoldre aquest problema", i ha repassat alguns dels plans per mobilitzar sòl i construir més habitatge social o acords per a l'ampliació del parc públic, entre altres mesures.
SEGURETAT I EDUCACIÓ
Sobre seguretat, ha repetit que ell l'entén com una política social perquè és "la manera de donar garanties i protecció a aquells que no es poden permetre cap altra garantia ni protecció", i ha destacat el descens en un 4% el 2025 dels fets delictius, després de l'increment de la criminalitat entre 2016 i 2023.
També ha destacat el projecte per ampliar el nombre total d'agents dels Mossos d'Esquadra i els acords amb el Govern central per incrementar de manera "substancial" els òrgans judicials a Catalunya.
En l'àmbit educatiu, ha reivindicat i agraït la feina dels docents, que fan "una feina bàsica per al país en condicions de dificultat" i canvis, i ha assenyalat l'increment que contemplaven els pressupostos que han retirat tant en nombre de professionals com en recursos per a reformes en centres educatius.
FINANÇAMENT
Durant la seva intervenció s'ha referit al finançament de Catalunya i ha destacat els acords per a la condonació de part del deute del FLA i el model de finançament autonòmic pactat amb el Govern central i ERC.
També s'ha referit als futurs acords, ha dit, per al consorci d'inversions de l'Estat a Catalunya i per a la gestió tributària de l'IRPF per part de la Generalitat.
'NO A LA GUERRA'
Finalment, ha fet referència al context internacional i a les seves conseqüències econòmiques per a Catalunya, i ha començat reivindicant el consens "molt transversal en la societat catalana" de defensar el 'No a la guerra' i el 'Sí a la pau', posició que ha contraposat a les d'alguns partits de la cambra, en referència implícita a Vox i Aliança Catalana.
En aquest sentit, ha fet una defensa de les institucions com a forma de govern davant els qui no hi creuen, ha dit criticant l'absència d'aquests dos partits a la reunió del Govern de la setmana passada per abordar els efectes de la guerra a l'Orient Mitjà, i s'ha mostrat obert a impulsar les millores que Catalunya necessita comptant "amb tothom que tingui ganes de tirar el país endavant, aixecar-lo i millorar-lo".
