Catalunya i Dinamarca col·laboren en la recerca de solucions que revalorin les dejeccions ramaderes
LLEIDA, 27 maig (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí ha afirmat aquest dimecres que la Generalitat reclama a l'Estat que permeti a les explotacions agràries consumir electricitat de plantes alimentades amb purins, com s'està fent en altres països.
"Estem començant a tenir relacions formals amb Dinamarca per col·laborar conjuntament en solucions que allà són viables des del punt de vista de la conversió de les dejeccions ramaderes en un element valoritzable", ha afirmat Pelegrí.
Aquesta col·laboració amb Dinamarca, ha dit, reafirma la idea que els purins "no són un residu sinó un subproducte".
Pelegrí ha assenyalat que a Dinamarca es converteixen les dejeccions en productes energètics, mentre a Espanya s'incideix més en els purins com a abonament, un subproducte: "Si volem créixer es podria utilitzar com a energia produint biogàs o electricitat".
Pelegrí ha fet aquestes declaracions a Lleida, on, acompanyat del director general d'Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i del sotsdirector general d'Agricultura, Joan Gòdia, ha presentat les actuacions portades a terme en el projecte Life+ Futur Agrari després de dos anys de desenvolupament.
L'objectiu d'aquest projecte, segons ha dit el conseller, "és que tot el món disposi de les millors pràctiques disponibles tant per a la granja com per a l'aplicació a camp".
A les zones amb alta densitat ramadera existeixen dificultats a l'hora de gestionar les dejeccions ramaderes que impliquen una forta pressió social i ambiental, i en les quals cal transferir tecnologies de gestió i tractament de dejeccions ramaderes que siguin econòmicament viables i al mateix temps sostenibles, ha dit el conseller.
En aquest sentit, ha manifestat que la concessió de projectes com aquest ha de ser una eina més per fer front al canvi de model de gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes, i fer compatibles l'agricultura amb el desenvolupament de l'activitat ramadera, que és "un dels principals motors del sector primari a Catalunya".
Totes les actuacions que es porten a terme en aquest projecte estan relacionades amb la minimització de l'impacte de les dejeccions ramaderes i en milloren la gestió, tant a la granja com durant l'aplicació agrícola, i és per això que s'han concretat tres tipus d'actuacions demostratives: minimitzar l'excés de nitrogen a granja, millorar l'eficiència de la fertilització utilitzant dejeccions ramaderes i l'extracció de nutrients a sòls que tenen una elevada fertilitat.
Segons ha dit el conseller, "cal buscar tots els recursos necessaris per fer compatible la producció amb les exigències normatives actuals, i per dotar el sector de tota la informació i tecnologia disponibles".
Entre aquests recursos, ja impulsats per la Conselleria a través del Pla Estratègic de fertilització i tractament de les dejeccions ramaderes, cal destacar la creació de l'Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, punt a partir del qual els interessats tenen accés a la informació.
Pelegrí ha assenyalat que des del seu departament s'han publicat diverses línies d'ajuda lligades a pràctiques agràries sostenibles, "amb les quals el sector té l'oportunitat d'adquirir tota aquesta tecnologia disponible i que ja s'ha provat que funciona".
