Veu "àmpliament" justificat indagar el seu paper en la consulta alternativa sobre la independència
BARCELONA, 18. (EUROPA PRESS)
La Fiscalia ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ampliar el marc temporal més enllà dels fets del 4 al 9 de novembre del 2014 en la investigació al president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per la consulta alternativa sobre la independència.
"Tal delimitació temporal per part del Tribunal resulta un tant precipitada atesa la complexitat dels fets sotmesos a la seva investigació", considera en un escrit recollit per Europa Press, en què demana desestimar els recursos de Mas, Ortega i Rigau en contra de l'admissió a tràmit de les querelles contra ells.
El Ministeri Públic creu que "plantejar de començament una restricció temporal tan rigorosa sense una justificació convincent pot provocar incidents processals no desitjats que dificultin o demorin una verdadera i completa investigació sobre els fets".
Per això demana al TSJC acceptar l'ampliació temporal sol·licitada en un recurs d'UPyD --un dels querellants--, en què el partit sosté que el decret de nomenament de la comissió de control i del dret de nomenament de les comissions de seguiment "constitueixen actes de desobediència" a les providències del Tribunal Constitucional del 29 de setembre, cosa que la Fiscalia diu compartir.
Creu que la investigació ha de continuar contra Mas, Ortega i Rigau: "Els fets que van motivar l'exercici d'accions penals per la representació del Ministeri Fiscal són constitutius dels delictes que en la querella es contenen per reunir els elements típics que àmpliament justifiquen una investigació judicial", argumenta.
Demana així desestimar els tres recursos que coincidien a negar la rellevància penal de les seves actuacions a través d'"una minuciosa anàlisi sobre la concurrència dels elements propis del tipus objectiu del delicte de desobediència".
NO AMPLIAR A MÉS POLÍTICS
El Ministeri Públic recorda que la querella suposa únicament l'obertura de la fase d'instrucció, per la qual cosa "resulta extemporani obrir en aquesta fase inicial un debat al voltant a la naturalesa i magnitud dels fets".
S'oposa, tot i això, a la pretensió d'UPyD d'incloure en la investigació per presumpta desobediència la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; els membres de la Mesa de la Cambra catalana Anna Simó, Lluís Corominas, Josep Rull i David Companyon, ni tampoc del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, "sense perjudici del que resulti de les actuacions d'investigació que es practiquin".
