L'advocat de dos dels 14 imputats creu que les penes són desproporcionades i que es busca una sentència "exemplaritzant"
MADRID, 13 Oct. (EUROPA PRESS)
La Fiscalia ha demanat un total de 74 anys i tres mesos de presó per a les 14 persones detingudes durant els disturbis després de la manifestació del 15 de maig del 2011 convocada per 'Democràcia Real Ja' i 'Joventut sense futur' i que va ser el germen del moviment 15M.
Unes 3.000 persones van acudir a la marxa des de la plaça de Cibeles fins a la Puerta del Sol. Quan va acabar, cap a les 21 hores, "unes 300 persones van intentar provocar aldarulls amb les forces policials allà presents, llançant contra ells objectes contundents, van col·locar barricades, van destrossar mobiliari públic, aparadors, vidrieres d'establiments comercials, arribant fins a la Gran Via, a l'altura de Callao, on van tallar el trànsit".
Finalment, van ser detingudes 19 persones, una d'elles era menor d'edat en el moment dels fets. La causa judicial de quatre va quedar arxivada durant la instrucció. Cap dels 14 imputats restants, amb edats compreses entre els 18 i els 16 anys, té antecedents penals i van ser acusats per diferents delictes de desordres públics, danys, resistència, faltes, lesions i atemptat a agents de l'autoritat.
En el seu escrit davant del Jutjat, la fiscal demana en tots els casos, excepte d'un, penes superiors a dos anys de presó, pena mínima per entrar a la presó sense antecedents un cop condemnat. A més, deu d'ells s'enfronten a 6 anys de presó, a més de les indemnitzacions i inhabilitacions en cada cas.
Així ho exposa el fiscal en el seu escrit, a què ha tingut accés Europa Press, enviat als Jutjats d'Instrucció número 40 de Madrid. Afegeix que en aquest grup de 300 esvalotadors s'hi troben les persones que han resultat detingudes per diferents circumstàncies.
Per exemple, un d'ells, D.M.R., està acusat de llançar una ampolla de cervesa gran contra els agents, sense causar ferides, cremar i copejar papereres i aixecar una tapa de claveguera i llançar-la contra un comerç. Li demana un any i mig de presó per desordres públics i un altre any per danys.
Però per a la majoria dels arrestats el Ministeri Fiscal demana sis anys de presó. Aquest és el cas de F.R., per llançar dues ampolles de vidre als agents que protegien l'edifici de la Comunitat de Madrid. Està acusat d'un delicte de desordres públics i vuit delictes d'atemptats a agents de l'autoritat.
És la mateixa pena que sol·licita per a G.P.R, que seguint l'escrit, va llançar objectes contra els agents actuants, va destorbar el pas amb una barricada feta amb tanques metàl·liques, contenidors d'escombraries i intentant bolcar un cotxe. Després, aquest jove suposadament es va abalançar contra un agent, copejant-li el cap; i a altres, puntades de peu i cops de puny.
Alhora, la fiscal demana 6 anys de presó per la mateixa tipologia delictiva per a A.D.V. i L.M.U.R. per tallar el trànsit a Callao i tirar objectes als agents, entre els quals hi havia una cadira metàl·lica, sense que impactés a cap dels agents.
La pena més baixa sol·licitada és per a D.G.S. per, presumptament, llançar objectes cap als agents i calar foc als cartrons que contenien les papereres situades al carrer Valverde. L'acusa només de desordres públics.
L'advocat de dues de les persones imputades, Servando Rocha, considera, en declaracions a Europa Press, que aquestes penes són desproporcionades i tenen un interès "exemplaritzant", tenint en compte que la detenció d'aquestes persones va desencadenar el germen del moviment 15M. De fet, és d'aquesta data de la qual recull el nom.
EL GERMEN DEL 15M
La manifestació del 15 de maig del 2011, a una setmana de les eleccions municipals i autonòmiques, va ser comunicada i autoritzada per la Delegació de Govern central a Madrid. Portava el lema 'No som mercaderia en mans de polítics i banquers' i 'Ho volem tot i ho volem ara'.
Després de l'èxit de la marca, amb l'objectiu de mantenir les protestes i en suport dels detinguts, unes 80 persones van acampar aquella nit a la Puerta del Sol de Madrid. A primera hora del 17 de maig van ser desallotjats per la policia.
Aquest fet va generar una mobilització general de suport als acampats, moguda sobretot a través de les xarxes socials. La massiva concentració va derivar en una nova acampada al Sol i a altres llocs d'Espanya, que aquell cop no va ser desallotjada malgrat l'oposició de la Junta Electoral de Madrid.
Els 'indignats' van realitzar durant mesos assemblees i grups de treball, en els que debatien problemes de la ciutadania i aportaven solucions consensuades. Aquest moviment va començar a dir-se 15M i va continuar com a tal, però amb menys suport que en el seu origen, tot i que l'acampada de la Porta de Sol va ser desallotjada per la policia l'agost d'aquest mateix any.
