Diu que el Govern català no ha infringit cap Llei
BILBAO, 21 abr. (EUROPA PRESS) -
El Fiscal Superior del País Basc, Juan Calparsoro, ha afirmat que si el País Basc i Catalunya arribessin a constituir-se en estats propis no formarien al principi part de la Unió Europea, i ha recordat que "hi ha països o estats que, tot i a ser europeus i estar al cor d'Europa, no formen part de la UE".
En una entrevista concedida a Europa Press, Calparsoro ha destacat que el Govern català encara no ha infringit cap Llei i que "estan a temps" de no fer-ho, en al·lusió a la consulta que tenen prevista per al 9 de novembre.
El màxim representant de la Fiscalia basca ha apuntat que si Catalunya o el País Basc s'independitzessin, "estaria clar que, al principi, se situarien fora de la UE", almenys, durant un període de temps, fins que es decidís sobre la seva integració o no.
En aquest sentit, ha recordat que "la creació d'un estat nou requereix un reconeixement fàctic de tots els altres estats de la comunitat internacional per integrar-se en aquesta comunitat i als organismes internacionals".
"Requeriria d'una acceptació i això necessita d'un procediment, un tràmit i un període de transició", ha afegit.
En aquesta línia, ha apuntat que es tracta d'hipòtesis de futur, però ha indicat que "allò que sí es pot valorar és que, tot i que Catalunya i el País Basc han estat, són i seran Europa, siguin independents o no, que és inqüestionable", els hi pot passar, almenys inicialment, com Suïssa i Ucraïna.
"Hi ha països o estats que, tot i a ser europeus i estar al cor d'Europa, no formen part de la UE", ha apuntat.
CONSEQÜÈNCIES JUDICIALS
Juan Calparsoro també ha afirmat que de celebrar-se una consulta il·legal a Catalunya, podria haver-hi conseqüències judicials i els consegüents recursos perquè "la Llei s'ha de complir".
"Estem en un Estat de Dret i hi ha un principi fonamental, que és el principi de legalitat i la prohibició de l'arbitrarietat dels poders públics", ha assenyalat.
En aquest sentit, ha subratllat que "la Llei representa la voluntat popular, no és una cosa etèria que ens encotilla a tots, sinó que és una norma per la qual tots els ciutadans, inclosos els catalans, han decidit regir la seva vida i establir uns cursos per a la convivència".
Tot i això, ha recordat que la legalitat es pot canviar i és el camí que "han de fer els partits de Catalunya partidaris de la independència".
Segons la seva opinió, el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, "ha anat reconeixent implícitament" que la Llei "s'ha de complir", a l'afirmar que, "arribat el cas", es podrien fer "unes eleccions plebiscitàries".
Per aquesta raó, ha considerat que, veient que al Congrés dels Diputats, "per majoria aclaparadora", ha rebutjat "la tramitació d'una consulta, allò que procedeix és el que diu el Tribunal Constitucional, que, per mitjà del diàleg i els cursos democràtics, s'arribi a una solució legal".
Calparsoro ha insistit que "qualsevol projecte polític, posició i proposta ha d'estar sempre d'acord amb les normes d'un estat democràtic".
"Forma part de convenis internacionals, del pacte internacional de drets civils i polítics, del qual forma part Espanya, i l'Estat espanyol compleix amb tots els paràmetres i principis dels estats de les democràcies més avançades", ha asseverat.
