Reconeix que sabia que el referndum estava prohibit per que ell va pagar les despeses de la seva visita
MADRID, 27 març (EUROPA PRESS) -
L'exdiputat alemany Bernhard Felix Von Grünberg, que va ser present a Catalunya en la jornada del referndum de l'1 d'octubre del 2017 com a membre d'un grup d'estrangers al qual acompanyaven assessors del Consell de Diplomcia Pública de Catalunya (Diplocat), ha reconegut aquest dimecres davant de la sala que jutja el procés al Tribunal Suprem haver tingut un contacte "freqüent" amb l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell en els últims anys, així com trobades amb l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, l'expresident Carles Puigdemont i anteriors presidents de la Generalitat.
El testimoni ha fet aquestes manifestacions a preguntes de l'advocat de l'acusació popular que exerceix el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, i ha afegit sobre Forcadell --per qui es demanen 17 anys de presó pel delicte de rebellió-- que l'havia "commogut" especialment la seva actuació i tasques al capdavant de la cambra catalana. Repreguntat per l'advocada Olga Arderiu, que representa l'expresidenta, Von Grünberg no ha pogut precisar si aquestes trobades es van produir en les jornades prvies a l'1-O, perqu aquells dies va veure moltes persones.
Von Grünberg ha comparegut en qualitat de testimoni a proposta de les defenses dels acusats Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart, per han estat els interrogatoris de la fiscal Consuelo Madrigal i de l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane els que han perms treure a la llum la relació de l'exdiputat amb el Diplocat i assumptes referits a aclarir el possible delicte de malversació.
La declaració del testimoni s'ha ests dues hores, ats que ha estat plagada d'interrupcions, aclariments i repeticions de preguntes perqu ha comparegut en alemany i el tribunal ha pogut saber qu ha dit a través d'un intrpret.
En una part de l'interrogatori de la fiscal, l'exdiputat ha dit que tenia contacte habitual amb el secretari general del Diplocat, Albert Royo, i que en el marc d'aquesta relació sortia freqüentment l'assumpte catal, raó que el va portar a prendre la iniciativa a voler viatjar a Catalunya per al referndum pel seu inters personal.
Madrigal ha preguntat a Von Grünberg si des del Govern li van dir que la votació seria vinculant, a la qual cosa ha respost que "estava informat de tot el rerefons de l'assumpte pels mitjans alemanys i per altres fonts d'informació". A continuació, també ha reconegut que "tenia constncia" que el Tribunal Constitucional havia declarat illegal la convocatria i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia ordenat tancar collegis i requisar urnes. També va saber que aquell dia "va caure internet" i per aix es va recórrer al cens electoral.
El testimoni ha continuat afirmant que forma part d'un "procés de normalitat democrtica que les lleis siguin declarades inconstitucionals" als pasos, per el president del tribunal, Manuel Marchena, l'ha interromput, fent constar que el que se li demanen són fets i no valoracions. Han estat diverses les vegades en les quals el magistrat li ha cridat l'atenció per demanar-li que no comuniqui les seves opinions, sinó únicament el que va veure l'1-O.
A preguntes de les defenses, Von Grünberg, que va ser diputat al Parlament de la regió alemanya de Rennia del Nord-Westflia, ha dit que el que aquell dia va percebre als collegis que va visitar va ser que la societat civil era la que estava organitzant la votació. Quan l'advocada de l'Estat li ha demanat un aclariment, ha manifestat que all que el va portar a concloure aix va ser que als centres de votació no va veure "un coordinador oficial", sinó que "tots els ciutadans" participaven "collaborativament".
A més, ha subratllat que "els collegis havien estat ocupats la nit anterior" i les urnes també havien estat portades per ciutadans. D'aquesta manera, ha explicat que no pot aportar cap dada sobre possibles organitzacions que estiguessin al capdavant de l'organització perqu cap persona portava "indicatius".
