MADRID, 14 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Nacional ha condemnat a 119 anys de presó l'etarra Itziar Alberdi Uranga, detinguda fa un any a Mèxic després de romandre fugida durant 22 anys, per participar en l'enviament de paquet bomba al Ministeri de Justícia que va provocar la mort de tres Tècnics de Desactivació d'Explosius (Tedax) que participaven en la seva desactivació l'1 de juliol del 1991.
La Secció Tercera de la Sala Penal ha dictat una sentència que considera Alberdi culpable d'un delicte d'atemptat terrorista, tres assassinats i un altre d'estralls, en la qual precisa que el límit màxim de compliment no excedirà de 30 anys de presó, sense perjudici que els beneficis penitenciaris siguin aplicats sobre la totalitat de les penes imposades, després de ser jutjada d'acord amb el Codi Penal del 1973.
A més, imposa el pagament d'una indemnització d'1,3 milions d'euros a les famílies dels artificiers morts en l'atemptat. El paquet bomba va acabar fent explosió en un magatzem d'una empresa de transport i va acabar amb la vida de l'oficial de policia Luis Claraco i el subinspector Pedro Domínguez, que van morir a l'acte, i de l'oficial José Luis Jiménez, que va morir més tard a l'hospital.
Els magistrats destaquen la "fredor" que va guiar la conducta de l'acusada davant de la "previsibilitat del resultat que amb la seva contribució hauria de produir-se, la pluralitat de víctimes i l'extrema gravetat dels resultats que efectivament van tenir lloc".
La sentència, amb ponència de la magistrada Carmen Lamela, considera provat que Alberdi va acordar amb l'etarra Joseba Urrusolo Sistiaga, ja condemnat per aquests fets, remetre un paquet bomba a la seu del Ministeri de Justícia. Va buscar una agència de transports a Valladolid des de la qual enviar el material "sense aixecar sospites, amb relativa seguretat i anonimat".
El 25 de juny del 1991, Alberdi i altres terroristes que no han estat identificats van facturar un paquet des de l'empresa Express Cargo de Valladolid posant com a remitent Gráficas Jotasu que contenia la direcció d'una "casa abandonada". El paquet, de 41,4 x 30,5 x 12,8 centímetres sota la llegenda de la gràfica en negre i amb la càrrega explosiva al seu interior, estava dirigit al sotsdirector de personal però el Ministeri el va rebutjar en no poder comprovar el seu contingut a través de la càmera de seguretat i el repartidor el va introduir a la seva furgoneta per acabar la ronda d'enviaments.
A les 16.30 hores de l'1 de juliol, una persona va trucar a la delegació de l'empresa de transports d'Aranda del Duero comunicant que el paquet, llavors dipositat en un magatzem de Villaverde, contenia una bomba. Un equip de desactivació d'explosius es va desplaçar a la nau i, al manipular-lo, aquest va esclatar cap a les 22.15 hores acabant a l'acte amb la vida de dos agents i d'un tercer a l'hospital.
VA BUSCAR L'EMPRESA DE MISSATGERIA
"És cert que no existeix prova de càrrec directa sobre la participació de l'acusada en els fets objecte d'enjudiciament. Tot i això, existeixen pluralitat d'indicis perifèrics, interrelacionats entre ells i acreditats per prova de caràcter directe", argumenten els magistrats.
En aquest sentit, al·ludeixen la documentació intervinguda a l'etarra Fernando Díez en el moment de la seva detenció el mes de març del 1992, entre la qual es trobaven notes manuscrites per Alberdi i Urrusolo sobre aquest atemptat. "Malgrat no haver estat reconeguda pels treballadors d'Express Cargo Valladolid, la documentació posa de manifest com aquella necessàriament va haver de visitar Valladolid i va anotar possibles objectius d'ETA i determinada informació recollida sobre el terreny", remarquen.
L'històric dirigent d'ETA José Luis Urrusolo Sistiaga, acollit a la 'via Nanclares', i l'etarra Fernando Díez Torre, excarcerat després de l'anul·lació de la 'doctrina Parot', van evitar en el judici incriminar la seva companya i no van reconèixer la seva participació en aquesta acció. L'advocada de l'AVT, Carmen Ladrón de Guevara, i la defensa de l'acusació particular, Juan Carlos Rodríguez Segura, van destacar que les famílies han esperat 23 anys l'aclariment dels fets i van criticar els problemes de memòria dels etarres.
