MADRID, 8 May. (EUROPA PRESS) -
Les defenses dels cinc presos preventius de la causa del procés que han resultat electes en els comicis del 28 d'abril han presentat aquest dimecres uns escrits a la sala que els jutja al Suprem en què sol·liciten la llibertat "per exercir plenament" les seves responsabilitats derivades de la condició de diputats. Interessen també que se sol·liciti un permís formal --suplicatori-- a les cambres per continuar-los jutjant, i que se suspengui el judici mentre es tramita.
Així ho han explicat a les portes de l'alt tribunal els advocats Jordi Pina, que representa els electes al Congrés dels Diputats per JxCat Jordi Sànchez, Josep Rull, i Jordi Turull; i Andreu Van den Eynde, que exerceix la defensa de l'electe a la Cambra baixa Oriol Junqueras i del designat al Senat Raül Romeva, tots dos per ERC.
La petició de suspensió de la vista vindria derivada de la tramitació del suplicatori a les Corts que es constitueixen el proper dia 21 de maig. Així, per a Pina, "la tramitació del suplicatori no només suspèn la tramitació de la causa penal sinó que també obliga a revisar i deixar sense efecte les mesures cautelars que puguin limitar o condicionar l'exercici del seu càrrec, especialment les que afectin la llibertat personal".
En el seu escrit, l'advocat de Sànchez, Rull i Turull recorda que la jurisprudència del Tribunal Constitucional es refereix a la immunitat parlamentària, de manera genèrica, respecte a possibles "processos penals" oberts contra els membres de les cambres.
La petició també es fonamenta en la Llei d'Enjudiciament Criminal (articles del 750 al 756) que segons aquesta part inclou una previsió específica pel que fa al procediment que s'ha de seguir contra els diputats o els senadors que són proclamats electes "després d'haver estat processats", com és el cas.
"Aquest precepte no només confirmaria la tesi de l'extensió de la immunitat al llarg de tot el procés judicial sinó també l'existència d'una obligació del tribunal de posar en coneixement de les cambres l'existència d'una causa penal que pot afectar un diputat o senador electe", afegeix.
Per la seva banda, Van den Eynde ha manifestat que els seus representats, "d'una manera o altra, ja han patit la limitació dels seus drets quan es van presentar com a parlamentaris al Parlament", i que "ara per primera vegada han assumit un estatus diferent de diputat o senador, que els atorga fins i tot un feix de garanties que van molt més enllà que les que té un parlamentari a Catalunya". Això implica fins i tot la necessitat de sol·licitar una autorització de les cambres", ha afegit.
EXIGÈNCIA DE LLIBERTAT
Pel que fa a la llibertat, la consideren fonamental perquè els processats puguin exercir els seus drets polítics, no només per jurar o prometre el càrrec, sinó per exercir-los plenament al llarg de la legislatura.
En el cas dels cinc presos la recollida de les credencials s'ha efectuat a través de la representació de la candidatura electoral, segons recorden els escrits, que afegeixen que abans de la seva assistència a la sessió constitutiva, els diputats i els senadors han de presentar aquestes credencials per assistir al ple de constitució i complir amb els altres requisits legals --jurament o promesa, declaració d'activitats--.
Per poder emplenar aquests tràmits els encausats per rebel·lió i malversació precisen la tutela del tribunal que els jutja "perquè les seves funcions representatives puguin desenvolupar-se sense cap pertorbació".
Així, l'advocat de Junqueras i Romeva apunta en el seu escrit que la llibertat provisional, sota les condicions que claguin --fiança, seguiment mitjançant mesures de control telemàtic--, ha de ser compatible amb la participació a les Corts espanyoles mentre que un diputat i senador electes, i concretament "a temps per recollir les seves actes de parlamentaris, assistir al ple de constitució de les cambres i desenvolupar les funcions inherents als seus càrrecs".
REPRESENTANTS DEL CONJUNT DE LA SOBIRANIA
L'escrit de Van den Eyden remarca la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per apuntalar les seves peticions i incideix que la mateixa doctrina jurisprudencial estableix que, un cop el candidat rep el suport de l'electorat, "es converteix en representant del conjunt de la ciutadania, i no només dels votants directes, en virtut de la prohibició del mandat imperatiu".
Es tracta, segons la defensa de Junqueras i Romeva, de drets "que encarnen la participació política dels ciutadans en el sistema democràtic, en connexió amb els principis de sobirania del poble i del pluralisme polític consagrats en l'article 1 de la Constitució" i que apareixen com unes modalitats o variants del mateix principi de representació política.
També cita un altre article de la Constitució, el 23.2, que garanteix al seu parer "que els que hagin accedit als càrrecs s'hi mantinguin sense pertorbacions il·legítimes", i afegeix que "la necessitat d'un suplicatori de les cambres advoca a favor d'aquesta idea".
