Publicat 08/05/2019 19:36

El tribunal dona 24 hores a Fiscalia, Advocacia i Vox per informar sobre la possible llibertat de presos electe

El tribunal dóna 24 hores a Fiscalia, Advocacia i Vox per informar sobre la possible llibertat de presos electes
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

MADRID, 8 maig (EUROPA PRESS) -

El tribunal que jutja el procés independentista al Tribunal Suprem ha donat un termini de 24 hores a la Fiscalia i a la resta d'acusacions que s'han personat a la causa --Advocacia de l'Estat i acció popular exercida per Vox-- perqu informin sobre la petició duta a terme aquest dimecres per les defenses dels cinc presos preventius de la causa del procés que han resultat electes en els comicis del 28 d'abril, que solliciten la seva posada en llibertat "per exercir amb plenitud" les responsabilitats derivades de la seva nova condició de diputats.

Les defenses interessen també que se solliciti permís formal a les Cambres per poder seguir-los jutjant i, en conseqüncia, que se suspengui el judici mentre aquest es tramita, un aspecte sobre el qual també hauran de pronunciar-se la resta de les parts.

Els escrits han estat presentats per l'advocat Jordi Pina, que representa als triats per al Congrés dels Diputats per JxCat Jordi Sánchez, Josep Rull, i Jordi Turull; i Andreu Van den Eynde, que exerceix la defensa del escollit per a la cambra baixa Oriol Junqueras i del designat pel Senat Raül Romeva, tots dos per ERC.

La petició de suspensió de la vista vindria derivada de la tramitació del suplicatori en les corts que es constitueixen el proper dia 21 de maig. Així, per a Pina, "la tramitació del suplicatori no només suspn la tramitació de la causa penal sinó que també obliga a revisar i deixar sense efecte les mesures cautelars que puguin limitar o condicionar l'exercici del crrec, especialment les que afectin a la llibertat personal".

En el seu escrit, l'advocat de Sánchez, Rull i Turull recorda que la jurisprudncia del Tribunal Constitucional es refereix a la immunitat parlamentria, de manera genrica, respecte de possibles "processos penals" que es puguin dirigir enfront dels membres de les Cambres.

La petició també es fonamenta en la Llei d'Enjudiciament Criminal (articles de 750 a 756) que segons aquesta part inclou una previsió específica respecte el procediment a seguir contra diputats o senadors que són proclamats electes "després d'haver estat processats", com és el cas.

"Aquest precepte no només confirmaria la tesi de l'extensió de la immunitat al llarg de tot el procés judicial sinó també l'existncia d'una obligació del Tribunal de posar en coneixement de les Cambres l'existncia d'una causa penal que pugui afectar un Diputat o Senador electe", afegeix el seu escrit.

LLIBERTAT

Pel que fa a a la llibertat, les defenses la consideren fonamental perqu els seus defensats puguin exercir els seus drets polítics, no només per jurar o prometre el crrec en aquesta jornada, sinó per exercir-lo plenament al llarg de la legislatura.

Per poder emplenar aquests trmits els encausats per rebellió i malversació precisen de la tutela del tribunal que els jutja "perqu les seves funcions representatives puguin desenvolupar-se sense pertorbació"

L'escrit de Van den Eyden est carregat de jurisprudncia del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per apuntar les seves peticions i incideix que la prpia doctrina jurisprudencial estableix que, una vegada que el candidat rep el suport de l'electorat, "es converteix en representant del conjunt de la ciutadania, i no només dels votants directes, en virtut de la prohibició del mandat imperatiu".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés