Publicat 23/05/2019 14:22CET

Els perits de l'acusació i la defensa discrepen sobre la despesa de l'ús dels locals de l'1-O

Procés.- El juicio prosigue mañana con el instructor de las diligencias del juzgado del 1-O y unos 60 policías
Pool - Archivo

MADRID, 23 maig (EUROPA PRESS) -

El perits de les acusacions i de les defenses en el judici del procés independentista a Catalunya han ofert aquest dijous valoracions contradictries sobre la despesa que es pot atribuir a la utilització dels locals per al referndum de l'1 d'octubre del 2017.

Els quatre perits, dos citats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat i dos més per la defensa de l'exconsellera Dolors Bassa, han discrepat en la metodologia que han utilitzat per oferir en els seus informes la xifra aproximada del desemborsament que podria haver suposat l'ús d'edificis públics i privats per a la votació que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional.

L'informe signat pels perits Carlos Irisarri i José Manuel Cámara, tcnics de Segipsa i Ibertasa, xifra en 900.906,70 euros el valor dels 2.259 immobles que el Govern de Carles Puigdemont va habilitar per al referndum independentista.

Per arribar a aquest valor, han calculat la renda terica potencial dels 2.259 immobles avaluant el valor de reposició net de cadascun dels immobles i, una vegada obtingut el resultat, determinant la renda equivalent que li correspon, expressada en euros/dia mitjanant l'aplicació d'una taxa de rendibilitat terica triada d'acord amb la naturalesa del bé en qüestió.

"UTILITZACIÓ VIRTUAL"

Irisarri i Cámara han explicat als magistrats que es tracta d'un import econmic potencial", tenint en compte també que la majoria dels locals utilitzats l'1-O "no tenen un ús lucratiu perqu no es troben en el mercat immobiliari". La seva intenció, han resumit, és "donar al tribunal un import teric de quant costaria".

Aquí resideix la discrepncia amb Jordi Duatis i Joan Güell, els experts citats per Mariano Bergés, advocat de Bassa, perqu opinen que els edificis públics objecte d'estudi "no estan en lloguer" i, per tant, "no es troben en el mercat immobiliari".

Al seu parer, "la titularitat és clau" per fer l'informe, perqu, segons han manifestant, el 50% dels immobles que es van fer servir l'1-O pertanyen a la Generalitat. Els altres són de titularitat municipal, mentre que la resta són collegis privats o pertanyen a congregacions religioses.

Així mateix, els perits de la defensa de Bassa han retret als experts de les acusacions que calculessin el valor cadastral dels immobles tenint en compte "tota la superfície", quan en la majoria es va utilitzar un espai limitat per dur a terme la votació.

L'ADVOCACIA QÜESTIONA UN INFORME

Per la seva banda, l'advocada de l'estat Rosa María Seoane ha emprat el seu torn de preguntes als perits per qüestionar els criteris dels experts de la pericial de les defenses, i ha qüestionat quina metodologia haurien utilitzat si no se'ls hagués encarregat un informe amb els mateixos criteris que els perits de l'acusació, "sobre la valoració dels locals emprats com a centres de votació".

"Haguéssim contestat que no podria fer-se perqu els edificis públics no estan subjectes a contractes de lloguer", els ha contestat, per assenyalar més endavant amb un exemple que no es pot calcular el valor en el mercat d'un ajuntament -en alguns es va votar l'1-O-, perqu "no existeix un mercat d'ajuntaments".

Més tard l'advocada de l'estat i els perits de part han discutit sobre el factor temporal que s'ha utilitzat per fer les valoracions, com el fet que els experts de la defensa de Bassa valoressin sobre la base d'un ús dels locals de vot durant 24 hores. Segons la pericial discrepant caldria tenir en compte només les hores que va durar la consulta i els metres quadrats utilitzats "que són normalment la planta baixa, no els vuit pisos de dalt i els tres soterranis a baix". "Cal fer servir el sentit comú", ha replicat davant la insistncia de la lletrada en qu fixés els criteris de discrepncia amb els experts de l'acusació.

Finalment, i a preguntes dels advocats Mariano Bergé i Josep Riba, que defensen dos dels exconsellers que estan acusats de malversació també per l'ús d'aquests locals, els perits de Bassa han subratllat que no es pot parlar tampoc de lucre cessant perqu els edificis públics es mantenen tancats i sense activitat els diumenges.

Els perits de Segipsa, per la seva banda, han adms que en cas de cessió gratuta per part de la Generalitat el valor d'ús seria nul.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés