La consideren un error i un malbaratament de recursos públics
BARCELONA, 16 gen. (EUROPA PRESS) -
El catedràtic d'Economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), Germà Bel, i el professor de política econòmica de la UB i expert en infraestructures, transports i aviació, Xavier Fageda, han coincidit aquest divendres que la participació del Govern en la desapareguda Spanair va arribar massa lluny, ja que es van injectar uns 200 milions d'euros públics.
"No calia fer un estudi. Era de sentit comú que allò era malbaratar recursos públics. Jo no ho hagués fet", ha assegurat Fageda a la primera de les compareixences de la comissió d'investigació sobre la fallida de Spanair que el Parlament realitza per determinar si més enllà de responsabilitats judicials, també s'han de depurar responsabilitats polítiques.
En la mateixa línia s'ha expressat Bel, que ha dit que l'aposta de la Generalitat per Spanair ha estat "un error d'intervenció pública", per la qual cosa l'administració catalana hauria d'haver posat final a aquesta operació si no tenia un objectiu clar i transparent.
"Arriba un moment en què s'havia d'haver tallat l'operació. S'hauria d'haver dit: hem invertit tant i no volem perdre tant", ha assenyalat Bel, que ha indicat que Spanair per si mateixa no suposava creixement orgànic, sinó una aposta pel creixement.
Ha afegit que només hagués avalat l'operació de Spanair des del punt de vista d'un conseller de Territori i Sostenibilitat, mentre que com a política industrial "era una bogeria" en un moment en què el mercat s'estava contraient, i com a conseller d'Economia hagués marcat un límit.
"Hagués anat arrufant les celles fins que s'hagués acabat. Tinc entès que a un conseller d'Economia se li deixa fer el que vol fins que se'l cessa", ha insinuat Bel, i ha asseverat que l'escàs compromís dels socis privats acaba provocant que Spanair es converteixi en una operació pública.
EL CÒCTEL DE LA FALLIDA
Per a Bel, el motiu de la fallida, que es va produir el 27 de gener de 2012, és un còctel en el qual es combina la incapacitat per trobar un soci privat, ni tan sols a l'aliança Star Alliance --de la qual Spanair era membre--, la incapacitat per créixer de manera orgànica, i la "punta" que va suposar l'entrada de Ryanair a l'Aeroport del Prat, que va decidir donar el salt a Barcelona i anar suprimint rutes a Girona i Reus al tenir taxes similars.
Fageda ha afegit als ingredients del cessament d'activitat l'accident que es va produir el 20 d'agost del 2008, en què 154 persones van morir i 18 van quedar ferides a l'Aeroport de Madrid-Barajas quan un avió de Spanair que cobria la ruta Madrid-Gran Canària va caure a terra res més aixecar el vol: "És molt important la reputació de marca, i l'accident va comportar que el tràfic d'aquesta aerolínia fos més baix. No es va poder recuperar del tot el valor de marca perdut".
A això se suma que l'aerolínia llavors presidida per Ferran Soriano era una empresa amb pèrdues sense posició de domini a l'Aeroport de Barcelona, de manera que l'única justificació de la intervenció del poder públic era desenvolupar un aeroport de connexió per guanyar tràfics.
"Spanair no era viable, estava clar. I l'aposta última era que passés a formar part d'un gran grup, però perquè una companyia aposti per tu necessites tenir una certa mida", ha explicat Fageda, que ha afegit que l'aerolínia catalana es va veure obligada a operar rutes que no li resultaven rendibles simplement per no perdre mida, si bé això va provocar que els números vermells es disparessin.
VUELING
També va influir "l'actitud bastant agressiva de Vueling i Ryanair", que operaven les mateixes rutes que Spanair però amb una altra estructura de costos, i Fageda ha assenyalat que ara el futur del Prat depèn de la companyia presidida per Álex Cruz perquè és la que té els millors espais i 'slots' --drets d'enlairament i aterratge--.
Bel ha defensat que Vueling és una de les millors aerolínies gestionades d'Europa, si bé el començament de les seves operacions a Barcelona comença amb una "il·legalitat", i és, segons ha dit, heretar 'slots' d'Iberia sense que aquesta ostentés més del 50% de la companyia.
"Això no es denuncia perquè, a diferència d'altres països, qui denuncia el gestor d'un aeroport, s'enfronta al gestor de tots", ha sostingut en al·lusió a Aena, ens del qual ha criticat la seva política, que no permet la competència entre aeroports.
