Un voluntario de ANC compara el 'pasillo' del 20-S con el que hicieron al Rey tras los atentados de Barcelona
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

MADRID, 30 abr. (EUROPA PRESS) -

El tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya ha escoltat aquest dimarts la versió contrria a la qual van oferir els policies i gurdies civils que van participar en el dispositiu per impedir el referndum de l'1 d'octubre del 2017. Tots ells, testimonis sollicitats per les defenses dels acusats, han parlat de violentes agressions dels agents contra persones que, segons ells, sempre van actuar de manera "pacífica".

En general, els votants han relatat els mateixos fets, per des d'una perspectiva molt diferent a la dels policies i gurdies civils: si aquests van dir que els manifestants els impedien l'entrada als centres de votació exercint una resistncia activa, collocats estratgicament --asseguts o amb els braos entrellaats--, els votants afirmen que estaven exercint el seu dret a manifestar-se; si els agents asseguren que van utilitzar la mínima fora imprescindible sense treure les defenses reglamentries la majoria de les vegades, l'altra part parla de pallisses i cops de porra; si els primers qualifiquen d'assetjament el seguiment dels votants quan se n'anaven amb les urnes i el material electoral, els segons només consideren que els "acompanyaven".

Així han transcorregut els testimoniatges dels votants de l'1-O en aquesta jornada del judici, perqu la seva versió primer sobre el que van veure als collegis catalans, i després contestant els fiscals, l'advocada de l'Estat i l'acusació popular, que han mirat d'exposar aquestes contradiccions entre una i una altra versió.

"Van comenar a treure gent, em van agafar dos policies i rpidament em van portar a l'altra banda. Vaig veure cops i gent a la qual agafaven pel cabell. Van estar traient la gent de manera fora violenta i van entrar dins", ha explicat el primer testimoni del matí, Santiago Valls, qui ha assegurat que els manifestants "en cap moment" van agredir els policies.

Aix contradiu la versió dels mateixos agents. Desenes d'ells ja han declarat en el judici i prcticament tots han parlat de puntades i cops provinents dels votants. "Els van apallissar brutalment", ha manifestat un altre testimoni en resposta a les preguntes de l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde.

PALLISSES I CAPS OBERTS

Un dels testimoniatges més crus ha estat el de Joan Pau Salvadó, qui ha dit que d'"un ambient molt tranquil i d'emoció" es va passar a "pallisses" i "caps oberts" per les agressions que assegura que van patir per part dels agents. "Els pegaven al fetge, a la panxa, a les parts baixes, i quan s'ajupien pel mal els obrien el cap. Vaig veure gent plorant, gent cridant, amb por", ha ressaltat.

Aquest testimoni ha explicat que la gent demanava als gurdies civils que van actuar al collegi al qual va acudir "que no els peguessin" i els deien que "només volien votar" i no volien "fer mal a ningú". Quan els agents se'n van anar, la gent "els anava acompanyant amb les mans a l'aire", ha afegit.

Durant les seves declaracions, els policies i gurdies civils també van parlar d'insults per part dels manifestants. Els votants, per la seva banda, ho han negat al principi, per en el torn de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat sí han reconegut que alguns van poder "perdre els nervis", per sempre arran de l'actuació policial.

Els agents també van assegurar que els membres de la policia judicial van anunciar a cada collegi que tenien ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de tancar els centres i confiscar el material electoral, per els votants han assegurat que en cap moment van sentir aix.

"Sabia que el referndum havia estat susps i que hi havia una ordre judicial?", ha preguntat a Salvadó l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane. Sabia que votar no és delicte. També crec que haurien d'haver-nos protegit i no pegar-nos", ha replicat el testimoni, per la qual cosa el president del tribunal, Manuel Marchena, l'ha interromput i li ha demanat que contesti.

"VAN VENIR A PER NOSALTRES"

"Sabia que havien anat policies i gurdies civils a Catalunya per evitar la celebració del referndum?", ha afegit Seoane, a la qual cosa el testimoni ha reconegut que sí. A aquesta mateixa pregunta, un altre votant, Albert Salvaó, regidor a més de la localitat de Sant Carles de la Rpita i membre d'ERC, ha dit que ho va saber per la premsa, i ha apuntat a més que els va patir. "Van venir a per nosaltres", ha asseverat.

Aquest regidor ha mirat de mostrar un cert desconeixement de les ordres judicials que s'havien ems per impedir el referndum, per sí ha volgut deixar clar que malgrat tot aix "est perms votar". Marchena, una vegada més, ha hagut d'intervenir per demanar al testimoni que no faci valoracions polítiques.

Un dels testimoniatges més curiosos ha estat el de Pilar Calderón, una dona que ha dit que va exercir d'apoderada d'ERC el dia del referndum en un collegi de Sabadell, encara que ha manifestat que ho va fer "voluntriament", sense que ningú no la nomenés o li ho encarregués.

Segons ha relatat, ella va passar el dissabte al centre "organitzant activitats lúdiques" com ioga o teatre, i va dormir-hi. "Van organitzar activitats perqu no es poguessin tancar els collegis?", ha preguntat el fiscal. "Vam decidir que fent activitats era una manera de manifestar el nostre dret a vot. No sabíem que vindria la Policia a tancar-los", ha explicat.

DISFRESSES, JOGUINES I MENJAR PER A CELÍACS

Davant la insistncia del representant del Ministeri Públic, aquesta testimoni ha acabat reconeixent que els votants volien impedir l'entrada dels policies, després de defensar que l'única cosa que feien era "manifestar-se" i seure a terra de l'entrada amb les mans aixecades.

Segons la testimoni, els policies van passar una bona estona dins del collegi buscant les urnes i el material electoral, "rebentant portes" el menjador i altres aules, per finalment se'n van anar sense res. Sí es van endur material escolar, "com disfresses o joguines", ha assegurat. Un altre testimoni que també va ser en aquest centre ha afegit que es van endur "aliments per a celíacs".

Quan se'n van anar els agents, els votants van decidir "entre tots" que el collegi es tornaria a obrir. L'advocat de Vox Pedro Fernández ha volgut saber llavors qu van fer després amb les urnes, per la testimoni no ho sap. Tampoc no va saber com van arribar les urnes al centre: "Jo vaig dormir al collegi i quan em vaig aixecar les urnes eren all, a la porta".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés