Dos senadors han declarat que el referndum era un dia "festiu" i "molt bonic": "La gent tenia ganes d'autodeterminar-se"
MADRID, 30 abr. (EUROPA PRESS) -
L'exdirector del Servei Catal de Salut (CatSalut) David Elvira ha afirmat aquest dimarts en el judici pel procés independentista, que s'est celebrant al Tribunal Suprem, que el Ministeri de Sanitat, que llavors dirigia la popular Dolors Montserrat, es va posar en contacte amb el departament catal per "oferir la seva collaboració" per atendre els ferits durant la jornada del referndum illegal de l'1 d'octubre.
"El mateix dia 1 d'octubre va ser l'Administració de Sanitat catalana la que va haver de fer totes les actuacions o el Ministeri es va coordinar d'alguna manera per atendre els ferits?", ha preguntat l'advocat Andreu Van den Eynde, que exerceix la defensa de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, que ha estat la part que ha proposat la seva compareixena.
En aquest moment, Elvira ha indicat que aquell mateix matí el secretari general de la Conselleria li va informar que el llavors número dos de Sanitat José Javier Castrodeza va cridar "interessant-se per les atencions, i va oferir la seva collaboració".
Ha afegit que se li va agrair la comunicació per que "estaven atenent" amb els seus recursos "les diferents incidncies" sense cap tipus de problema.
El testimoni ha ofert també la relació de dades registrades pels professionals del sistema de salut catal i ha assenyalat que les persones assistides el mateix dia de la votació van ser 991, a les quals cal sumar altres 75 ateses entre el 2 i el 4 d'octubre, entre ells 13 agents de l'autoritat.
Aix sí, ha precisat que aquestes xifres corresponen als pacients que van acudir a centres públics dependents de la xarxa sanitria catalana, i per tant s'exclouen els que van acudir en un centre privat, fora de Catalunya o a serveis mdics de la Policia o Gurdia Civil.
68% EREN HOMES I EL 32% DONES, LA MAJORIA D'ENTRE 40 I 65 ANYS
Ha apuntat que dels atesos, el 68 per cent eren homes i un 32 per cent, dones; dels quals la majoria d'ells es trobava a la franja d'edat d'entre 40 i 65 anys. Així mateix, ha recordat que només es van donar cinc diagnstics de gravetat relacionats amb traumatismes cranials que havien derivat d'"algunes crisis hipertensives", alguna afectació a un globus ocular i a un infart.
Posteriorment, Elvira ha recordat que tota aquesta informació va ser compartida amb el Ministeri de Sanitat amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i que en cap moment es va dur a terme alguna "inspecció" sobre el tema.
Aquest dijous a la tarda també han declarat com a testimonis en el judici contra els 12 líders independentista els senadors d'ERC en aquests moments Laura Castel i Jordi Salvador, els qui han explicat al tribunal que les actuacions policials als collegis electorals durant l'1-O van ser "desproporcionades" i d'una "violncia extrema" davant l'ambient "festiu" que presentaven els concentrats.
"Es van sentir dos trets i a partir d'aquí, la Policia va comenar a pegar-nos indiscriminadament. A mi em van pegar per darrere sense jo tenir capacitat de resposta, ni d'anticipació", ha dit Castel en un relat similar al que han manifestat aquest dijous una quinzena de persones que van estar presents a diferents centres electorals de Catalunya.
"CAP JUTGE VA PROHIBIR EL DRET A VOT"
A preguntes del fiscal Jaime Moreno, que ha volgut saber si coneixia que el Tribunal Constitucional havia prohibit la celebració del referndum, la senadora ha subratllat que a ella "cap jutge" li ha indicat que havia "perdut" el seu "dret a vot" i que pel mateix motiu els ciutadans van acudir als collegis: "La gent tenia moltes ganes d'autodeterminar-se".
Per la seva banda, Salvador ha destacat que l'1 d'octubre va ser un dia "molt bonic", en el qual la gent tenia "moltes ganes de votar, com durant el 9 de novembre" --en allusió a la consulta sobiranista del 2014 per la qual l'expresident de la Generalitat Artur Mas va ser condemnat pel Suprem a un any i un mes d'inhabilitació-- i que tot es va trencar amb la intervenció policial, moment en el qual la gent es va mostrar "indignada i molt enfadada". "No vaig veure gent pegant, ni cctels molotov, ni pals, ni pedres (...) És veritat que vaig sentir insults per en cap moment vaig veure un acte de violncia", ha agregat.
Una altra dels testimoniatges escoltats ha estat el d'una ciutadana que es va oferir voluntri a formar part d'una mesa electoral al collegi Pau Claris de Barcelona.
Aparentment nerviosa ha narrat que es "va espantar" quan els antiavalots van arribar al centre i van comenar a "apartar a la gent de manera violenta, amb empentes, per fer-se pas".
COPS AMB "LA TOGA POSADA" I UNA URNA AMAGADA DARRERE DE L'ESGLÉSIA
Versió similar ha explicat un altre testimoni que va estar present a la Conselleria de Benestar Social de Lleida, habilitada com a centre de votació, per exercir el dret de defensa de les persones que es trobaven retingudes en el seu interior durant l'actuació policial per requisar material electoral.
Segons ha asseverat, va rebre diversos cops cada vegada que va intentar parlar amb els agents, fins i tot amb "la toga posada".
Finalment, l'alcalde de Fonollosa (Barcelona), Eloi Hernández, ha relatat que a la seva localitat va arribar a haver-hi "més gurdies civils que vens" que, segons ha dit, van copejar "amb escuts" i "van tirar al terra" algunes persones que es trobaven a l'Ajuntament, en qu se celebrava la votació.
El regidor ha recalcat que els antiavalots policials el "van arraconar" en una plaa principal de la localitat i que al centre van deixar "humiliat" un jove emmanillat durant uns "15 minuts".
Aquest mateix testimoni ha ironitzat durant la seva compareixena que els policies anessin al Consistori a buscar l'urna, malgrat que sabien que estava "amagada darrere de l'església".
