El jutge estima en 4 milions el benefici del mandat de Laporta
BARCELONA, 28 Oct. (EUROPA PRESS)
El titular del Jutjat de Primera Instància 39 de Barcelona, José Manuel Martínez Borrego, ha desestimat l'acció social de responsabilitat que l'actual Junta Directiva del FC Barcelona va interposar contra l'expresident Joan Laporta i 16 dels seus directius, als qui atribuïen unes pèrdues de 47,6 milions d'euros durant el seu mandat.
En la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, el jutge estima en 4 milions d'euros el benefici del mandat de Laporta, lluny dels 47,6 milions de pèrdues en els quals es basava la demanda, desestimada pel jutge si bé el club blaugrana disposarà ara de 20 dies hàbils per presentar un recurs d'apel·lació.
"Si es posen en relació les quantitats estudiades en la demanda per determinar la suma reclamada i les quantitats que s'ha estimat en la present resolució que no poden ser considerades a aquests efectes, succeeix que no existeixen resultats econòmics negatius dels quals respondre", esgrimeix el jutge, que tampoc condemna a pagar les costes als demandats.
Els resultats econòmics negatius de l'exercici 2009/2010 serien a efectes del present litigi de 26.804.000 euros de pèrdues, no els 79.643.000 euros considerats en la demanda del FC Barcelona.
El jutge arriba a aquesta xifra després de rebutjar algunes de les excepcions que incloïen els comptes de Rosell portades a l'Assemblea on es va votar l'acció social de responsabilitat.
De la partida de Sant Joan Despí, el jutge redueix 261.000 euros. Dels terrenys de Viladecans resta 11.550.000 euros, així com 3.250.000 euros de la partida del concurs de Mediapro.
Molt més baixen les pèrdues de l'últim any de Laporta si es resten 37.778.000 euros de la partida del litigi de Sogecable, com així ha considerat fer-ho Martínez Borrego.
"Tot i això, com el conjunt dels resultats econòmics dels exercicis 2002/2003 al 2008/2009 ascendeix a la suma de +30.901.000 euros, la quantitat global del període dels mandats de la junta presidida pel Sr. Laporta seria de +4.097.000 euros o de +5.202.000 euros en termes de patrimoni net comptable", esgrimeix el jutge en la seva sentència, donant 4 milions d'euros de benefici i no 47,6 milions de pèrdues.
La llista d'imputats, a més del propi Laporta, la formaven els següents exdirectius del club: Magda Oranich, Patrick Auset, Ignasi Macià, Rafael Yuste, Jordi Cubells, Elena Fort, Jacint Borràs, Josep Antoni Colomer, Albert Perrin, Joan Boix, Jordi Torrent, Jaume Ferrer, Xavier Sala i Martín, Alfons Castro, Alfons Godall i Xavier Bagués.
L'ORIGEN DE L'ACCIÓ
Amb l'arribada de Sandro Rosell a la presidència del FC Barcelona a les eleccions del 2010, la directiva entrant va reformular els comptes que havia deixat l'anterior Junta Directiva presidida per Joan Laporta, amb 11,1 milions d'euros de beneficis --amb quatre excepcions i tres incerteses--.
Després de la reformulació, feta per la mateixa firma auditora, es va passar a 79,6 milions de pèrdues a l'últim exercici.
Aquesta quantitat, sumada a la resta de resultats financers de tota l'època de Laporta en la presidència del club, preveia unes presumptes pèrdues de 47,6 milions d'euros en el seu mandat.
Rosell i la seva Junta, el 2010, i emparant-se a la Llei de l'Esport, van decidir plantejar en la seva primera Assemblea de Socis Compromissaris una acció social de responsabilitat objectiva sobre l'anterior directiva per cobrir aquest dèficit.
Així, el 16 d'octubre del 2010, l'Assemblea de Compromissaris va votar la que, en paraules del llavors president Rosell, era "la decisió més important de la història del Barça".
Els 1.020 socis compromissaris assistents, amb un resultat molt ajustat, de 468 vots a favor de la imputació, per 439 en contra i 113 abstencions --Rosell entre els quals--, van decidir llançar-la endavant.
