Publicat 25/4/2019 19:05:29 +02:00CET

David Fernández (CUP) diu que l'1-O va haver-hi "murs humans" però no una "estratègia de planificació violenta"

Jornada 36 del juicio del procés en el Tribunal Supremo
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

Admet que l'objectiu era impedir l'actuació policial i que ell va desobeir "a conscincia" la suspensió del TC

MADRID, 25 abr. (EUROPA PRESS) -

L'exdiputat de la CUP al Parlament David Fernández ha explicat aquest dijous que durant l'1-O els ciutadans que van acudir als centres de votació van exercir una actitud "pacífica" de "resistncia" davant la presncia policial que va consistir en "murs" o "muralles humanes" per tractar d'impedir l'actuació d'intervenir les urnes i tancar els centres. Aix sí, ha assegurat que en cap cas aquesta actitud obea a una "estratgia de planificació violenta".

"No va haver-hi una sola estratgia de planificació violenta. Les crides permanents eren a l'acció pacífica", ha afirmat Fernández, que ha declarat al Tribunal Suprem en qualitat de testimoni en el judici pel procés independentista a Catalunya. En la seva opinió, si va haver-hi algun fet violent aquest dia per part dels ciutadans, va passar "de fmanera marginal".

Segons l'exdiputat, l'1-O va acudir a votar en un collegi, en qu unes 350 persones van formar "un mur hum" i moltes altres es van asseure davant les portes del local "pacíficament" davant l'arribada de tres 'binomis' dels Mossos d'Esquadra que li van comunicar que havien d'entrar per complir el mandat judicial. "A mi em va tocar interlocutar amb els tres 'binomis'. Em van dir que havien d'entrar a retirar les urnes. I els vaig dir que no podrien, que la realitat era la que era. I que la gent pacíficament impediria aquest accés", ha apuntat.

FORA O FORTALESA

Davant els constants arguments de l'actitud pacífica dels manifestants a l'hora de tractar d'impedir l'entrada dels mossos, l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane ha volgut saber si aquesta "resistncia pacífica" de la qual parla incloa l'"ús de la fora". El testimoni ha contestat recorrent a la paraula "fortalesa de la desobedincia civil".

La defensa del president d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, li ha preguntat si coneixia la suspensió del referndum per part del Tribunal Constitucional (TC), al que Fernández no ha dubtat a respondre que va desobeir "a conscincia", com també va fer en la consulta del 9 de novembre del 2014. "I no només jo, dos milions i mig de persones també la van desobeir. Mentre sigui delicte seguiré desobeint", ha subratllat.

L'exdiputat de la CUP ha insistit que aquesta "resistncia" no va estar organitzada, per sí ha relatat, tant a preguntes de la defensa com del fiscal Jaime Moreno, que a partir del 18 d'octubre es va engegar el moviment En peu de pau per "posar en valor el referndum" i que va donar lloc a l'organització de "tallers" sobre "com enfortir les mobilitzacions", sempre des d'una "renúncia explícita a qualsevol tipus de violncia".

En aquest sentit, ha explicat que representants d'En peu de pau, incls ell, van impartir tallers d'aquest tipus de resistncia en manifestacions a petició dels Comits de Defensa de la República (CDR). "Es parlava de proferir insults o amenaces? Deien que es colpeguessin cotxes o llancessin objectes o es donessin puntades de peu?", ha volgut saber el fiscal, i ha respostes d'aquestes el testimoni ha contestat negativament: "Tot el contrari".

RESPOSTA A VOX "PER IMPERATIU LEGAL"

L'exdiputat catal ha contestat sense queixes a totes les preguntes que se li han formulat per part de defenses i acusacions fins que li ha arribat el torn a Vox, que exerceix l'acusació popular i que ha volgut saber si en aquests tallers van participar membres d'Arran --les joventuts de la CUP-- o de l'esquerra abertzale.

El testimoni s'ha quedat callat llavors i després d'uns segons s'ha dirigit el president del tribunal, Manuel Marchena, anunciant-li que volia fer-li una pregunta, al que el magistrat li ha instat a formular-la. Fernández ha volgut saber si en el cas de no contestar a Vox, tot el seu testimoniatge podria quedar invalidat.

Marchena li ha recordat que els testimonis en un procés penal estan obligats a respondre a totes les parts personades i a dir la veritat, al que ha afegit que ell "no est per resoldre dubtes jurídics". Per aix, el testimoni ha decidit respondre l'acusació popular "per imperatiu legal" i ha aprofitat per denunciar la "crueltat ruin i mesquina de qualsevol forma de feixisme", després ha afirmat que integrants d'Arran sí van participar en els tallers, per que de l'esquerra abertzale no li consta res.

Fernández també s'ha referit durant el seu testimoniatge a les concentracions del 20 de setembre del 2017, perqu ell mateix hi va ser unes hores en la qual es va celebrar davant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat i després a la de la seu de la CUP, en qu va haver-hi un intent d'escorcoll.

En totes dues, el testimoni ha assegurat que l'actitud dels manifestants va ser "pacífica", encara que "serenament indignada per l'actuació policial.

DESOBEIR Al TC

Com Fernández, un altre testimoni, el diputat d'ERC al Parlament Rubén Wagensberg, ha defensat que la resistncia l'1-O va ser una cosa "totalment espontania" que va comenar dies abans, amb l'ocupació dels centres de votació, alguna cosa que creu que es va fer fins i tot "en contra del propi Govern" catal.

L'advocada de l'Estat li ha preguntat a qu estaven desobeint els ciutadans en ocupar els collegis i resistir l'actuació policial i per respondre el testimoni ha volgut fer una dissertació remuntant-se a les protestes liderades per Martin Luther King Jr., per la prpia Seoane li ha interromput en el moment, demanant-li que li contestés només al que volia saber.

"La ciutadania va considerar que la resolució del Tribunal Constitucional era injusta i va voler desobeir-la. La gent el que volia era votar", ha asseverat Wagensberg, després de la qual cosa l'advocada li ha replicat que "on es recull aquest dret a votar". Aquesta vegada ha estat Marchena qui ha interromput, demanant a Seoane que no entri "en debat" amb el testimoni.