VALÈNCIA, 13 Oct. (EUROPA PRESS)
El fins avui president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, ha posat final a quatre dècades de vida política --durant les quals ha desenvolupat càrrecs de rellevància tant en el panorama autonòmic com nacional-- defensant que en la seva trajectòria l'ha mogut l'interès per "treballar pel bé comú" i demanant perdó si durant aquestes quatre dècades ha ofès algú.
"Fa 40 anys vaig arribar a la política per defensar uns ideals i vaig prendre la ferma decisió de treballar pel bé comú de la societat (...). Durant aquests anys, estic segur que en més d'una ocasió hauré pres decisions equivocades i, fins i tot, he pogut ofendre algunes de les persones que han col·laborat amb mi. Els demano perdó de tot cor", diu Cotino a l'escrit en el qual detalla els motius de la seva dimissió, signat el '9 d'octubre. Dia de la Comunitat Valenciana'.
A uns mesos de complir l'edat de jubilació, el president del Parlament valencià decideix deixar aquest càrrec institucional al qual va accedir després de les eleccions del 22 de maig del 2011, i al que ja formava part sense atenció exclusiva, dedicat com estava a les seves plantacions de caqui.
L'empresari i polític va néixer a Xirivella (València) el gener del 1950. Des de la seva terra va créixer en aquestes dues facetes, ja que va fer tasques de gestió de la Cambra Agrària local i provincial, i va impulsar la creació del Sindicat de Joves Pagesos així com, després, l'Associació Valenciana de Pagesos (AVA). A l'apartat de la gestió pública, Cotino va ser un dels fundadors de la UCD a la Comunitat i va ser regidor d'aquesta formació a la seva Xirivella natal.
El salt de divisió en política el va aconseguir previ pas per l'Ajuntament de València, com a regidor de Policia Local, de la mà de l'alcaldessa, Rita Barberá, el 1991. El 1996, el ministre popular de l'Interior Jaime Mayor Oreja es va fixar en ell per dirigir la Policia. Així, va mantenir la direcció general de la Policia fins al 2002, quan va ser nomenat delegat del Govern central a la Comunitat.
Amb la derrota del PP a les eleccions generals del 2004, Cotino va donar el pas a la política regional, acompanyant l'expresident de la Generalitat Francisco Camps, qui el va nomenar conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Dins del Consell va guanyar pes específic i Camps va crear una vicepresidència dedicada a l'àrea de Benestar Social que li va atorgar. Després, el 2009 es va fer amb la cartera de Territori i Medi Ambient.
Després d'aquesta carrera plena de càrrecs públics, Juan Cotino, va desembarcar el 2011 a la presidència de la Cambra autonòmica, ja que l'assenyalava com la segona autoritat de la Comunitat. Van començar també en aquesta època informacions que el vinculaven amb diverses investigacions policials i va ser assenyalat pels partits de l'oposició, com un dels beneficiats de la trama Gürtel.
Així, el nom de Juan Cotino va sortir a relluir en la peça 4 del 'cas Gürtel' que s'instrueix en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en què s'investiga un presumpte acostament previ per part d'Orange Market S.L. a Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) per a contractacions en motiu de l'acte de la visita del papa a València.
"ELEMENT NUCLEAR"
En concret, un informe de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef), incorporat fa uns mesos a aquesta peça, assenyalava que Cotino era l'"element nuclear" en l'organització de la visita del Papa Benet XVI a València, celebrada a la V Trobada Mundial de les Famílies. També considera que era el "responsable últim" en el presa de decisions.
Sobre aquest assumpte, pel que no està imputat, la resposta de Cotino va ser que en la visita papal va col·laborar com a "voluntari" però que ni va prendre "cap decisió" ni va adjudicar "res".
També aquest estiu, el nom de Juan Cotino va aparèixer relacionat amb una altra causa judicial per corrupció, en aquesta ocasió en l'anomenat 'cas Brugal', a causa d'una sèrie de converses gravades entre el seu nebot, Vicente Cotino, i l'empresari alacantí Enrique Ortiz. Sobre aquesta qüestió, Juan Cotino va defensar en reiterades ocasions que "mai" ha afavorit "cap empresa de cap tipus" i que cap empresa relacionada amb la família s'ha presentat a cap adjudicació relacionada amb el seu càrrec.
També va dir llavors que no tenia previst dimitir per aquesta raó i que presentaria la seva renúncia "el dia i l'hora" en què ho tenia previst "des de fa molt temps" referint-se a la jubilació.
Tot i això, Cotino es va acomiadar dels seus companys de partit amb un discurs al comitè Executiu Regional el dia abans de la celebració del 9 d'Octubre, en què repassava la seva trajectòria i va repartir agraïments a Barberá, Camps i Mayor Oreja. A més, fidel als seus pensaments, va alertar del perill que pot suposar per a la Comunitat les "tenalles independentistes" amb l'entrada en el Govern valencià de partits de l'esquerra coalitzats amb procatalanistes.
Cotino es va caracteritzar per defensar els seus valors religiosos i, en el seu bloc personal, destaca un apartat dedicat a l''humanisme cristià'. De fet, va ser molt comentat el moment que, el dia que va jurar el seu càrrec com a president de les Corts valencianes, va instal·lar un crucifix a la Taula que presideix l'hemicicle.
També ha tingut algunes envestides amb alguns diputats de l'oposició, especialment amb la portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra. Amb ella es va produir el capítol en el qual la parlamentària es va negar a abandonar la Cambra després de ser cridada a l'ordre en tres ocasions.
A més, han estat notables les absències del ple en els punts en els quals l'oposició proposava per a debat assumptes relacionats amb les causes de l'accident de metro, la visita del papa a València, o amb les residències de la seva família.
