Considera que la causa és competència del Suprem perquè afecta la sobirania nacional i tot el seu territori
MADRID, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
El responsable de Regeneració Democràtica i advocat d'UPyD, Andrés Herzog, i el responsable d'Institucions de la formació magenta, Ramón Marcos, han presentat aquest dimecres al Tribunal Suprem una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas; la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i quatre membres de la Taula d'aquesta cambra pels actes de convocatòria de la consulta del 9 de novembre, per "defensar els catalans" dels seus dirigents, que considera que estan embogits.
Així ho ha manifestat Herzog a les portes de l'alt tribunal després de presentar la querella contra Mas, Gispert i els membres de la Mesa del Parlament Anna Simó, Lluis Corominas, Joseph Rull i David Companyon pels delictes de desobediència, prevaricació, usurpació d'atribucions, malversació de cabals públics i delictes electorals.
Entenen, amb independència que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi incoat diligències respecte a una altra querella contra Mas pels mateixos fets, a instàncies de Manos Limpias, que aquest assumpte hauria de ser instruït pel Tribunal Suprem.
"La presentem per defensar els drets dels catalans davant dels seus propis dirigents, perquè hi ha uns dirigents que estan embogits, que s'han apropiat directament de les institucions i han acabat amb la democràcia", ha afirmat Herzog.
Ha insistit que el seu principal interès és "protegir els catalans i per extensió la resta d'espanyols".
COMPETÈNCIA DEL SUPREM?
El lletrat considera que la competència d'aquest assumpte és del Suprem perquè "és evident que els fets superen el que és l'àmbit de la comunitat autònoma de Catalunya i incideixen a Espanya", segons Herzog, que ha qualificat les actuacions del Govern i del Parlament d'atac a la sobirania nacional".
En aquest sentit, el responsable d'UPyD insisteix que els fets denunciats transcendeixen el que és la comunitat de Catalunya, al vulnerar resolucions d'un òrgan d'"inequívoc àmbit nacional" com és el Tribunal Constitucional i per això la formació ha decidit presentar la querella a l'alt tribunal, per al que es basen en l'article 70.2 del propi Estatut d'Autonomia català.
Respecte de la querella, que ja s'està estudiant al TSJC de Catalunya, Herzog ha assenyalat que "pot ser que hi hagi un conflicte jurisdiccional i es resoldrà a favor de qui correspongui", si bé ells esperen que, una vegada la seva querella sigui admesa, sigui el Tribunal Suprem el que reclami totes les actuacions i aquestes acabin acumulades en un mateix procediment.
En el text de la querella, de 34 pàgines, s'assenyala que els querellats "eren perfectament conscients que mancaven manifestament de competències per fer el que després van fer" usurpant d'aquesta manera atribucions de les Corts Generals i fraccionant la sobirania nacional amb la consulta convocada.
També denuncien que la Generalitat ha destinat importants fons públics per a despeses en informàtica, paperetes, sobres, urnes cabines i també han publicitat la consulta amb despeses destinades a empreses de Catalunya i de la resta d'Espanya. Igualment s'han envaït, segons la seva opinió, competències de la Junta Electoral Central.
ACTES DE DESOBEDIÈNCIA
Entre els actes posteriors a la resolució del TC destinats a fer la consulta, UPyD cita el nomenament de la Comissió de Control, la campanya institucional portada a terme a través del web '9nconsulta2014.cat' i anuncis a TV3 com l'informe que la consulta popular referendària ha estat suspesa pel TC, la reobertura del Registre de participació en relació amb catalans residents a l'estranger i les manifestacions realitzades per diversos càrrecs públics.
En aquest últim aspecte citen declaracions del conseller de la Presidència Francesc Homs; del líder del grup parlamentari de CiU Jordi Turull, la vicepresidenta primera del Parlament, Anna Simó; la portaveu del CDC, Mercè Conesa, i del propi Mas, qui dissabte passat va manifestar: "per molt que intentin parar la veu del poble de Catalunya, no ho aconseguiran".
Inclouen en la querella la reunió mantinguda per Mas amb els representants polítics que es manifesten a favor de la consulta de divendres passat i que ha conclòs, segons UPyD, en un "pacte de silenci" per no revelar en què s'ha concretat l'acord.
Sol·liciten al Suprem la declaració dels querellats, el seu full històric-penal, que es requereixi a la Intervenció General de l'Estat un informe detallat sobre els actes d'execució del pla sobiranista "amb indicació de la data de les diferents actuacions i les disposicions patrimonials de fons públics destinats als mateixos".
