Diu que el Govern espanyol ha de "convèncer" el poble català "per mitjans democràtics"
BILBAO, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
Els presidents del PNB, Andoni Ortuzar, d'ALE (Aliança Lliure Europea), François Alfonsi, i del Szekler National Council, Balázs Izsák, han subscrit una declaració a favor del dret a decidir de Catalunya, a la qual s'adhereixen les associacions bretones Institut Cultural Bretagne i Ordre de l'Hermine.
En aquesta declaració afirmen que si el Govern espanyol "desitja que Catalunya segueixi sent part d'Espanya, ha de convèncer el poble català que es quedi, per mitjans pacífics i democràtics".
En la declaració, assenyalen que, "durant els últims mesos, l'atenció mundial, així com la de la Unió Europea, ha estat centrada a Ucraïna i Escòcia".
Segons indiquen, els esdeveniments ocorreguts en aquests dos països tenen nombroses similituds, però hi ha una diferència important, i és que "a Escòcia, la qüestió relativa a la independència del país es va decidir --sobre la base d'un acord entre les parts implicades-- mitjançant un referèndum, mentre que a Ucraïna el protagonisme el va prendre la violència, en comptes de les solucions democràtiques, el que va produir no només danys materials, sinó també la pèrdua de vides humanes".
En la declaració, assenyalen que la UE i els seus estats membre "van considerar la solució escocesa com a exemplar, i alhora van condemnar amb fermesa la violència utilitzada a Ucraïna, adoptant tota classe de sancions contra Rússia, que --segons la seva opinió-- era la responsable de l'escalada del conflicte".
A mesura que s'acosta el 9 de novembre, indiquen, "les mirades es giren cap a Catalunya i lamentem haver de dir que, pel que sembla, el Govern espanyol no segueix el model escocès --al fer ús dels poders de l'Estat-- i, per contra, intenta fer impossible que el poble català decideixi sobre el seu propi destí".
"El dret d'autodeterminació és un dret humà bàsic, que no pot ser qüestionat sota cap circumstància. Si el Govern de Madrid desitja que Catalunya segueixi sent part d'Espanya, és el seu deure crear les condicions per a això, convèncer el poble català que es quedi, per mitjans pacífics i democràtics", adverteixen.
Segons la seva opinió, ha de quedar molt clar que "la forma europea de resoldre els problemes passa pel diàleg i l'acord mutu, respectant els Drets Humans bàsics dins de l'esperit de la Carta de les Nacions Unides".
RECOMANACIÓ DEL CONSELL D'EUROPA
En aquest sentit, recorden la recomanació 1881 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, en què constaten: "Els últims anys s'han creat a Europa un número considerable de nous Estats i ara encarem l'aparició de noves nacions de les quals la independència i categoria d'Estat és reconeguda per la comunitat internacional".
Estableixen així que "l'Assemblea insisteix en la condició democràtica dels Estats europeus, que requereix que aquestes situacions siguin resoltes sempre a través de processos democràtics".
"Processos democràtics, com ara eleccions, referèndums, reformes constitucionals i institucionals, i en la creació de noves entitats aquests processos han de dependre de la participació dels ciutadans, que són els que tenen dret a decidir en última instància", afegeix la recomanació.
Segons la seva opinió, això "no només s'aplica a Escòcia, sinó també a Catalunya i a totes les altres regions on el poble expressi el seu desig de canviar l'estatus de la regió, tant si aquest es dirigeix a la consecució d'una autonomia més gran com si s'enfoca a la independència".
