MADRID, 31 ago. (EUROPA PRESS) -
El filòleg, docent i traductor Ricardo Fernández Aguilà ha publicat un llibre amb el qual pretén reivindicar els "Fernandes" --aquells que se senten al mateix temps catalans i espanyols-- com a facilitadors d'una major entesa entre els ciutadans de Catalunya i de la resta d'Espanya davant de l'escenari actual de "tensió i confusió".
L'autor de 'Un Fernandes entre banderes', que sortirà a la venda el 9 de setembre, expressa la seva preocupació i perplexitat davant d'una situació en la qual, segons la seva opinió, "l'empipament i la reivindicació radical estan arraconant la tendència catalana a la moderació i la recerca d'acords" mentre que, a la resta d'Espanya, predominen "el desconcert, la incomprensió i l'escassetat de propostes polítiques".
Segons Fernández Aguilà, aquest moment de "confrontació" commou a molts ciutadans que troben a faltar "una altra mirada i altres paraules". Segons la seva opinió, "el problema de la complicada relació entre Catalunya i la resta d'Espanya no té només una solució política", sinó que calen una "reforma de la comunicació" i "un major entesa entre els ciutadans de tots costats".
L'autor considera que aquesta perspectiva la poden defensar especialment els que "no se senten fills d'un sol lloc ni d'una sola llengua", als quals defineix com els "Fernandes", com alguns pronuncien el cognom Fernández a Catalunya.
Respecte del "ressentiment" i la "desconfiança" que alguns fomenten en el debat sobre l'ús del català o el castellà i a la "indiferència crònica" que manifesten altres cap a llengües oficials diferents de la seva, Fernández Aguilà afirma que l'important és valorar la diversitat i "voler entendre's per sobre de tot".
MÉS QUE UN PROBLEMA ECONÒMIC O POLÍTIC
Alhora, el filòleg manté que el conflicte territorial "no és conseqüència exclusivament d'un problema econòmic" o de l'"injust" repartiment de la riquesa generada a Catalunya que, segons els nacionalistes, retorna a aquesta comunitat autònoma de manera insuficient. Tampoc creu que la causa sigui un problema polític pel rebuig a l'Estatut tal com va ser aprovat.
"És cert que bastants catalans se senten ofesos per aquests aspectes i diuen haver-se convertit per tot això a l'independentisme; però el que sustenta aquest ideari són, segons la meva opinió, els sentiments i l'estètica", explica en el seu assaig, referint-se a la imatge "fosca i rància" que tenen alguns catalans de l'espanyol.
Per a l'autor, a Catalunya cada vegada s'usa menys la consigna "Espanya ens roba" i es recorre més a l'argument d'"Espanya no ens deixa votar". Segons la seva opinió, l'afirmació que es refereix a l'Estat espanyol, no als ciutadans espanyols, és "dubtosa" perquè "una altra de les raons per a la separació ha estat afirmar que la Catalunya productiva mantenia l'Espanya del subsidi".
