Acataran les decisions judicials, però diuen tenir marge per a la consulta
MADRID, 22 març (EUROPA PRESS) -
El conseller de la presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, diu que una majoria de catalans han arribat a la conclusió que no hi ha res a fer a l'Estat espanyol i han decidit seguir el seu propi camí: "L'alternativa és la rendició total i aquí no hi serem mai".
En una entrevista a Europa Press, el conseller explica així l'opció que ha pres el govern que presideix Artur Mas, que està decidit a fer una consulta d'autodeterminació el proper 9 de novembre.
Preguntat si la Generalitat té previst un pla alternatiu si aquesta via fracassa, assegura que han arribat a la conclusió que a l'Estat espanyol "no hi ha res a fer".
"Hem intentat tot i en tota mena de circumstàncies arribar a acords que eren raonables i constitucionals, perquè allò que representa Catalunya pogués ser respectat i incorporat al conjunt de l'Estat i hem arribat a la conclusió que a Espanya no hi ha res a fer. Quan arribes a aquesta conclusió perquè ho has intentat tot durant dècades, prens el teu propi camí i ja està", afirma.
El conseller es mostra segur que el novembre es celebrarà la votació sobre la independència amb la pregunta pactada per la majoria del Parlament i es nega a donar per fet que la convocatòria pugui ser anul·lada pel Tribunal Constitucional. "Ja es veurà", insisteix, per subratllar que la Generalitat acatarà en qualsevol cas les sentències.
"Lamento que el Govern espanyol parli gairebé en nom del Constitucional, això no és separació de poders. Nosaltres acatarem les resolucions judicials, les que siguin. Ja es veurà", adverteix.
Homs explica que la Generalitat està segura de tenir instruments jurídics per convocar la consulta, perquè l'Estatut atorga la competència suficient a la Generalitat i "hi ha marge de sobres, és una qüestió de voluntat política".
Dit tot això, el dirigent nacionalista afirma que el debat sobre Catalunya no ha de mantenir-se en aquest pla jurídic perquè aquesta no és la la qüestió de fons: "La voluntat del poble de Catalunya s'ha manifestat: volen votar el futur polític de Catalunya. Al segle XXI i en el context de la Unió Europea, defensar que no es pot votar no és un argument que es pugui mantenir al llarg del temps", afegeix.
L'ESTRATÈGIA DE L'ANC
Homs insisteix que la Generalitat no mira més enllà del 9 de novembre --"en aquestes estem i no hi ha un altre calendari"-- i que no pensa en avançar les eleccions. Sobre si aquestes seran plebiscitàries, explica que dependrà del que els partits incloguin als seus programes electorals, ja que aquesta figura no existeix legalment.
I assegura que el president de la Generalitat, Artur Mas, aposta per esgotar la legislatura i que CiU no fa càlculs electorals ni analitza quin benefici podrien recollir altres formacions com ERC: "Nosaltres estem en un escenari de consulta, no plebiscitari. Es dóna per descomptat que no hi haurà consulta i estic convençut que serà el contrari", insisteix.
Així les coses, el portaveu del Govern tampoc reflexiona sobre la data fixada per l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) per a una declaració unilateral d'independència, el 23 d'abril del 2015. Els plantejaments d'aquest col·lectiu, que arriba a plantejar la presa de ports i aeroports si no s'admet la independència, són només "opinions" que la Generalitat escolta, com moltes altres.
Preguntat si el preocupa que s'expressin en públic aquestes idees extremes, respon que no: "El que em preocupa és la visió miop des fora del que passa a Catalunya, visió miop i esbiaixada de segons quines coses", respon. I nega que l'ANC fixi el full de ruta de la independència.
"Hi ha un error de percepció. El que empeny aquest procés és d'una banda la sentència del Constitucional del 2010 (sobre l'Estatut) i l'arrogància dels governs espanyols cap a Catalunya, particularment en els últims temps", diu.
En qualsevol cas, Homs nega que des de l'ANC s'estigui plantejant la insurrecció: "No sé què és la via de la insurrecció. Com a mínim ERC, i diria també l'ANC, no parlen d'insurrecció, parlen sempre de democràcia", defensa.
"Ja sé que a vegades pot descol·locar a alguns a Espanya, però la proposta és d'arrel estrictament democràtica", afegeix el conseller, que, en qualsevol cas, subratlla que la Generalitat garanteix que el procés es farà de manera democràtica, pacífica i ordenada.
UN CAMÍ "SENSE CERTESES" NI "TANCS"
El dirigent nacionalista dóna per fet que hi haurà consulta i també, que una Catalunya independent continuarà en el si de la UE. Homs insisteix que les advertències que l'escissió suposa l'expulsió i obligaria a iniciar un procés d'adhesió són només opinions, tot i que "molt importants" per provenir dels comissaris o del propi president de la Comissió.
Oficialment, les institucions comunitàries no s'han pronunciat, insisteix Homs, tot i que admet que la Generalitat no té certeses tampoc que Catalunya segueixi a la UE. "No podem tenir-les per això diem que ha de prevaler el que la majoria decideixi democràticament i de manera pacífica. L'obligació dels governs és arbitrar els mecanismes legals per ordenar l'expressió majoritària del poble", afegeix.
El portaveu avisa en aquest punt que la UE estarà en risc si no manté en el seu si a Catalunya. "No pot ser d'una altra manera perquè Europa s'acaba", assegura, per insistir en la seva advertència que la UE tindrà un problema si no es creu la democràcia.
"Europa és un projecte de pau, de democràcia i de suma. Com podria explicar Europa al món que accepta en el seu si països que vénen d'una guerra i no a països que vénen d'un procés escrupolosament democràtic per decisió dels seus ciutadans? Això és inenarrable", afegeix. Homs ironitza a més que l'expulsió de la UE requeriria primer que Catalunya s'independitzés d'Espanya i que aquesta la reconegués.
Homs insisteix que tard o d'hora els ciutadans catalans votaran sobre la seva independència, perquè no tenen por i perquè el seu projecte no és contra ningú. "No tenim por que ens vinguin amb els tancs perquè estem al segle XXI. La gent, la qüestió de la democràcia, s'ho ha cregut", diu, per agregar: "Si algú pensa que es pot contraposar l'empara d'un article de la Constitució és que no ha entès en quin moment històric estem".
EL COST DE LA RUPTURA
El conseller assegura que la Generalitat també escolta les advertències dels empresaris, també catalans, sobre els riscos econòmics de la independència: "Ens prenem seriosament totes les opinions", assegura, però afegeix que no es pot calcular el cost de la secessió. "Aquest càlcul no es pot fer, però hi ha coses de sentit comú: una secessió acordada sempre té menys costos o fins i tot pot no tenir-los. I una separació sense acord té costos per a les dues parts", afegeix.
Finalment, Homs defensa que siguin els portaveus parlamentaris i no Artur Mas els qui presentin el 8 d'abril al Congrés la proposició de llei del Parlament per demanar el traspàs de la competència per fer la consulta sobiranista. "Això s'explica per com ens agrada fer les coses des del Parlament. No tenim una visió testosterònica de la política", exposa.
