La norma podria aprovar-se aquest mateix mes o a partir del setembre
BARCELONA, 30 abr. (EUROPA PRESS) -
Els partits catalans han acordat aquest dimecres el calendari per elaborar la nova llei de consultes, que podria estar llesta a començament de juliol, per enviar-la després al Consell de Garanties Estatutàries perquè avalués si és constitucional i estatutària abans de ser votada al ple.
Fonts parlamentàries han explicat a Europa Press que CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA avalen portar junts la norma a l'òrgan consultiu, mentre que el PP es reserva el dret de fer-ho pel seu compte, ja que entén que els seus motius per portar-la al Consell no tenen per què coincidir amb els de la resta.
Si es compleix el calendari previst, la llei s'abordarà en sis sessions que van des del 30 de maig, després de les eleccions europees, fins al 4 juliol, data a partir de la qual es podria enviar al Consell de Garanties perquè emetés el dictamen.
L'òrgan té 30 dies per pronunciar-se, tot i que pot fer-ho amb menys temps, per la qual cosa la llei podria arribar a l'últim ple del mes de juliol abans de tancar-se el període de sessions o podria deixar-se el debat final per al nou període de sessions, ja al setembre.
Normalment, el curs de plens després de les vacances comença amb el Debat de Política Generala a finals de setembre, per la qual cosa, si no es convoca abans un ple específic, la llei de consultes podria aprovar-se el primer ple d'octubre.
CONSULTA DEL 9N
CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP sostenen que la llei podria servir per convocar la consulta prevista per al 9 de novembre, mentre que PSC, PP i C's neguen aquesta possibilitat i adverteixen que aquest camí és inconstitucional.
Els partits sobiranistes argumenten que la norma seria el marc legal que busquen per a la consulta, sobretot des del 'no' del Congrés a traspassar la competència a la Generalitat.
A més, esgrimeixen que és factible aprovar-la el setembre i que serveixi per convocar la consulta del 9 de novembre, menys de dos mesos més tard.
Els contraris a aquest escenari esgrimeixen que l'Estatut deixa clar que el Govern català pot convocar consultes "en l'àmbit de les seves competències", la qual cosa no inclou preguntar per la independència de Catalunya.
