Els no sobiranistes busquen evitar que Junts pel sí i la CUP sumin majoria absoluta
BARCELONA, 25 Set. (EUROPA PRESS) -
Un total de 5,5 milions de catalans estan cridats aquest diumenge a les urnes en unes eleccions autonòmiques en les quals la candidatura unitària sobiranista parteix com a favorita segons les enquestes i que serviran per mesurar fins a quin grau els ciutadans donen suport a que Catalunya avanci cap a la seva independència.
Els sondejos donen per fet que guanyarà Junts pel sí, la candidatura del president Artur Mas (CDC) i Oriol Junqueras (ERC), però la nit electoral serà decisiva perquè haurà de resoldre altres incògnites: si la nova candidatura unitària sobiranista té majoria absoluta; si ha de sumar amb la CUP per obtenir-la i ella vol; si l'independentisme supera la barrera del 50% de vots, i sobre qui recaurà el títol de cap de l'oposició.
Amb l'ecosocialista Raül Romeva de número u i diversos independents entre les seves files, la candidatura del president català aspira a una majoria absoluta que li deixi les mans lliures per investir Mas president per tercera vegada i després aplicar el seu full de ruta sobiranista sense haver de dependre de ningú.
Aquest full de ruta preveu una declaració sobiranista del Parlament; la redacció d'una Constitució catalana, la proclamació definitiva de la independència i la celebració d'unes "eleccions constituents" en un termini no superior als 18 mesos i ja en el marc d'un Estat català.
Tant el Govern espanyol com el PSOE veuen completament inconstitucional aquest projecte polític, però en campanya no han aclarit quines mesures prendran si els independentistes ho porten a terme, com per exemple si aplicaran l'article 155 de la Constitució relatiu a la suspensió de l'autonomia.
ESCENARIS MÉS COMPLEXOS
Si Junts pel sí no aconsegueix la majoria absoluta i precisa el suport de la CUP, la situació se li complicaria: el partit que lidera Antonio Baños vendrà car el seu suport a la investidura de Mas, és una formació anticapitalista i crítica amb la UE, i els seus terminis cap a la secessió són més accelerats.
Finalment, l'escenari sens dubte més complex per a Mas seria que Junts pel sí i la CUP no sumessin, ja que això podria sumir Catalunya a una situació d'ingovernabilitat que obligaria a convocar un altre cop eleccions al Parlament en pocs mesos.
A aquesta situació d'ingovernabilitat també s'arribaria perquè, segons les enquestes, no hi ha una majoria alternativa possible a l'independentisme, ja que totes les forces contràries a la secessió --PSC, SíQueEsPot, PP, C's i Unió-- no han donat la mínima sensació de poder tancar un pla alternatiu al pla sobiranista.
VOTS
La tercera incògnita en aquests comicis és si els independentistes (Junts pel sí més la CUP) aconseguiran superar la barrera del 50% de vots, cosa que donaria més força als seus postulats, sobretot amb vista a exhibir el seu triomf davant de la comunitat internacional.
Tot i això, Junts pel sí ja s'ha avançat a dir que veurà legitimada la independència si el sobiranisme té una majoria en escons i tot i que no arribi al 50% de vots, cosa que els seus rivals polítics retreuen que no té sentit si Mas ha plantejat les eleccions en clau plebiscitària, com si fos un referèndum.
ARRIMADAS, ICETA, ALBIOL O RABELL
L'últim cap de l'oposició al Parlament, Oriol Junqueras, concorre en la mateixa llista que el president català, per la qual cosa les eleccions també hauran d'aclarir qui hereta el càrrec de principal opositor al Govern, un lloc per al que hi ha quatre candidats: Inés Arrimadas (C's), Miquel Iceta (PSC), Lluís Rabell (SíQueEsPot) i Xavier García Albiol.
El partit d'Albert Rivera, que va aconseguir representació en la Cambra per primera vegada el 2006, és qui té més possibilitats, però SíQueEsPot, PSC i PP volen donar batalla fins a al final; cap partit català repeteix candidat respecte al 2012, fet que evidencia fins a quuin punt les formacions s'han mogut per desmentir els sondejos i maximitzar les seves opcions.
DES D'OBAMA AL BISBE CAÑIZARES
Ha estat la precampanya i campanya més internacional de la història de les catalanes: el president nord-americà Barack Obama ha opinat sobre la unitat Espanya, prèviament ho havien fet el primer ministre britànic David Cameron i Angela Merkel, i la Comissió Europa també s'ha manifestat.
Tots els poders de l'Estat s'han mobilitzat els últims dies contra el sobiranisme: el polític, amb els líders estatals viatjant constantment a Catalunya; l'econòmic, amb empresaris i patronals bancàries carregant contra les conseqüències de la independència i el Banc d'Espanya parlant de, tot i que remot, 'corralito'; el social, amb CCOO i UGT a nivell estatal sortint a la palestra, i fins a l'eclesiàstic, amb el Cardenal Arquebisbe de València, Antonio Cañizares, demanant resar per la unitat d'Espanya.
L'excepcionalitat de la campanya s'ha pogut mesurar també en un sol acte: el debat cara a cara entre un ministre del Govern espanyol, José Manuel García Margallo, amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, un format que s'ha donat poques vegades en la història política d'Espanya i menys per enfrontar el responsable d'Afers Estrangers --precisament-- amb un líder independentista.
