La Defensora del Poble Europeu assegura que es tracta d'"una opinió personal i no la posició oficial" de la Comissió
BRUSSEL·LES, 20 oct. (EUROPA PRESS) -
La Comissió Europea ha reiterat aquest dimarts que la seva posició sobre la sortida de Catalunya de la Unió Europea en el cas que s'independitzi d'Espanya "no ha canviat" des que el 2004 el llavors president de l'executiu comunitari Romano Prodi va establir aquesta posició després que l'Oficina de la Defensora del Poble Europeu hagi considerat que això és una mera opinió personal i no la posició oficial de la institució.
"La posició de la Comissió sobre aquest assumpte segueix sense modificacions des dels anys de (la Comissió) Prodi", ha assegurat en roda de premsa la portaveu de la Comissió Europea, Mina Andreeva, preguntada per les crítiques de l'Oficina de la Defensora del Poble Europeu.
Aidan O'Sullivan, el cap de gabinet de la Defensora del Poble Europeu, la irlandesa Emily O Reilly, ha assegurat, que "els tractats de la Unió Europea no preveuen un procediment per a una secessió potencial d'una part del territori d'un Estats membre".
"Per tant qualsevol declaració feta pels membres d'institucions de la UE en relació amb les conseqüències d'una declaració potencial de la independència de Catalunya reflectirien la seva opinió personal i no la posició oficial de la institució", ha apuntat en una carta dirigia als eurodiputats de CDC, Ramon Tremosa; ERC, Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall; ICV, Ernest Urtasun, i Unió, Francesc Gambús, a la qual ha tingut accés Europa Press.
L'executiu comunitari ha rebutjat comentar "cartes que ni tan sols van dirigides" a ells i ha deixat clar que existeixen "canals institucionals molt ben establerts per comunicar" qüestions de "preocupació mútua" per part del Defensor del Poble i altres institucions i ha tancat que "la posició de la Comissió sobre aquesta qüestió segueix sense modificacions des dels anys de (la Comissió) Prodi".
La Comissió Europea ha apuntat des del 2004 en nombroses respostes parlamentàries i en declaracions públiques que si un territori d'un Estat membre s'independitza, els Tractats de la Unió deixarien d'aplicar-se a aquest territori i aquest hauria de tornar a sol·licitar l'adhesió a la Unió Europea.
D'altra banda, la portaveu ha deixat clar que l'última polèmica creada arran de la recent publicació de dues versions diferents en anglès i espanyol de la resposta parlamentària a l'eurodiputat del PP Santiago Fisas del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, sobre la qüestió catalana a causa d'"un error humà" està tancat i ha rebutjat qualsevol intent d'interferir a les eleccions catalanes.
BRUSSEL·LES REBUTJA QUE INTERFEREIXI EN ELECCIONS CATALANES
"No tenim l'hàbit d'interferir en els processos constitucionals nacionals o en eleccions nacionals i crec que hem clarificat el procés que ha portat a la publicació d'una resposta no autoritzada pel president de la Comissió Europea en la pàgina web del Parlament Europeu", ha recalcat Andreeva, preguntada si l'executiu comunitari demanarà perdó per haver pogut influir amb la polèmica a les eleccions catalanes.
El Parlament Europeu ha publicat en la seva pàgina web el 23 de setembre les versions en espanyol i en anglès de la resposta, però hores després han estat retirades totes dues al constatar que no es corresponien i la Comissió Europea ha confirmat que això es va deure a un error humà i va aclarir que l'única versió "autoritzada" era la publicada en anglès, en què no advertia, a escassos dies de les eleccions catalanes, que un parlament autonòmic no és competent per declarar la independència d'una part del territori d'un Estat membre i "la determinació del territori d'un Estat membre està únicament establerta pel Dret constitucional".
"Considerem que aquest assumpte està tancat", ha tancat la portaveu de l'executiu comunitari. Andreeva ha insistit que l'executiu comunitari ja ha determinat que aquest assumpte es va deure a "un error humà en el sistema" i ha rebutjat "comentar ara sobre cap conseqüències internes en matèria de Relacions Públiques" discutides a la Comissió.
L'Oficina del Defensora del Poble Europea ha confirmat en la seva missiva als eurodiputats catalans, que es van queixar d'aquest assumpte en una carta a la institució europea el passat 1 d'octubre, que "el fet més és que probable no hagués motius suficients per obrir una investigació" per estudiar una queixa formal per la polèmica de la publicació de les respostes parlamentàries diferents tot i que es plantegés a través dels cursos administratius "apropiats".
També els va deixar clar que el mandat de la Defensora del Poble Europeu es refereix a "l'administració de les institucions i agències europees i no sobre les administracions nacionals" referint-se al procés sobiranista a Catalunya i ha considerat que no seria útil mantenir una reunió amb els eurodiputats "en aquesta fase" tot i que s'ha mostrat disponible per "discutir qualsevol qüestió" o "més clarificacions".
