L'exmandatari federalista quebequès Charest: "A les campanyes s'exagera"
BARCELONA, 30 abr. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Parlament Europeu Josep Borrell ha demanat aquest dijous a la comunitat internacional pronunciar-se sobre el que passaria amb Catalunya si s'independitzés, perquè això seria "decisiu davant dels futurs escenaris que podrien plantejar-se".
"Faria falta imaginar-se la posició dels nostres veïns", ha afegit en un debat amb l'exprimer ministre federalista del Quebec (2003-12) Jean Charest, presentat pel vicepresident de SCC, Joaquim Coll.
El també exministre del PSOE constata a Catalunya "una intoxicació sistemàtica i permanent que no ha tingut contraoferta intel·lectual i dialèctica".
Per a ell, Catalunya pateix una divisió social, amb un costat que és molt més actiu, i creu que "amb dades a la mà" l'independentisme no és majoritari, però sí hegemònic; fins i tot podria arribar a ser majoritari, però considera que tot depèn de la percepció del que significa la independència.
Veu tres blocs: els que defensen la independència, que ho veuen tot de color de rosa --diu--; els que veuen compatible ser català i espanyol, els quals s'expressen amb menys vehemència; i els "pragmàtics" que volen saber què suposaria separar-se.
Especialment per a ells, Borrell ha demanat als defensors de la secessió que no amaguin les conseqüències de la independència, un clamor al que s'hi ha sumat l'exprimer ministre Charest.
JEAN CHAREST
Segons el quebequès, crear un Estat no és gestionar transferències menors, sinó considerar tot l'aparell d'Estat: moneda, exèrcit, administracions i xarxa exterior, i es podria generar un forat negre econòmic: "És fàcil fer sopa de peix, però és més complicat reconstruir-lo després".
L'exprimer ministre, federalista, ha dit que en el segon referèndum del Quebec sobre la seva independència, els separatistes van pecar de falta d'humilitat en dir que la independència resoldria tots els problemes, i ha recordat que, quan van guanyar els defensors de seguir al Canadà, l'independentisme no va desaparèixer però va quedar aparcat i es va treballar per la recuperació econòmica.
Ha afegit que la fiscalitat i l'administració són un problema que genera discussions, que al seu país s'ha solucionat amb una fórmula matemàtica complexa en la qual han anat canviant variables per ajustar-la.
També ha dit que ells tenen el valor de la solidaritat molt inculcat perquè saben que "ningú és permanent" --i ha citat el cas de la zona d'Alberta, que, amb la caiguda del preu del barril de petroli, va canviar el seu estatus dins el Canadà--.
CAMPANYA I REFERÈNDUM
Charest ha avisat que hi ha molt pocs problemes que es puguin solucionar amb un 'sí' o un 'no', que impliquen altres problemes, i que al seu país va haver-hi divisió de famílies i va deixar "cicatrius", perquè s'exacerben tensions.
"Caldria buscar més espais de convergència, perquè els referèndums no són la panacea", segons ell, i ha deixat clar que, amb tot, al seu país es respecta l'opinió dels que creuen que el Quebec hauria de ser independent.
Ha volgut diferenciar l'actitud amb què es fa campanya de la que cal tenir per fer un referèndum: "A les campanyes electorals les coses s'exageren, però un referèndum és més que una campanya. La responsabilitat és més gran".
