Afirma que els debats tancats en fals poden desembocar a situacions com les que viu Ucraïna
BARCELONA, 12 febr. (EUROPA PRESS) -
La Conselleria de Presidència, de la qual depèn l'acció exterior de la Generalitat, ha fet un informe titulat 'Estrènyer llaços en llibertat' amb el qual respon al memoràndum que va enviar el Ministeri d'Exteriors a les ambaixades espanyoles en contra de la consulta d'autodeterminació que proposen una majoria de partits catalans.
En una entrevista a Catalunya Ràdio recollida per Europa Press, el conseller de presidència, Francesc Homs, ha instat aquest dimecres el ministre d'Afers Estrangers i Cooperació, José Manuel García-Margallo, a enviar el document que ha elaborat el Govern a totes les ambaixades, perquè creu que aquest text és "una opinió que pot ser tinguda en compte per fer-se una idea" sobre les demandes catalanes.
Segons Homs, el Govern vol intentar combatre les "expressions fatídiques" i el to del memoràndum de Margallo amb arguments constructius, i en aquest document l'executiu català defensa la legitimitat democràtica i històrica del 'dret a decidir'.
Amb aquest document, Homs ha dit que el Govern no vol fomentar la confrontació amb l'Estat, sinó contribuir al diàleg, per la qual cosa ha instat el Govern espanyol a donar continuïtat al debat de manera oberta i constructiva.
"La nostra resposta pretén ser cordial, aclaridora i constructiva, no polèmica ni reactiva, tot i les discrepàncies òbvies", assegura en el preàmbul aquest informe recollit per Europa Press.
S'OBVIA LA HISTÒRIA RECENT
Una de les principals conclusions del text és que no és cert assegurar com fa el Govern que va ser mitjançant la Constitució del 1978 quan Catalunya va recuperar les institucions d'autogovern: recorda que la Generalitat va ser restablerta un any abans, el 1977, i en aquest sentit, Homs ha lamentat que l'informe de Margallo tracti de "reconstruir un cert relat de la Transició" i obviar la història recent.
Davant de l'advertència del memoràndum d'Exteriors segons la qual una eventual independència deixaria Catalunya fora de la UE, el text pretén aportar "altres referents que s'han de tenir en compte a l'hora de parlar amb serietat de política internacional" relatius a la sobirania espanyola, com la descolonització del Sàhara Occidental, Gibraltar, les tanques de Ceuta-Melilla i les crisis per l'illa de Perejil del 2002.
També afirma que les situacions polítiques no són inamovibles, sinó que poden canviar fins i tot d'aquí a uns mesos, per la qual cosa al·ludeix al cas d'Ucraïna arran de l'eliminació de l'URSS: el 1991, el 71,48% va votar en referèndum a favor de mantenir l'URSS com a 'federació renovada de repúbliques sobiranes iguals', però a finals del mateix any, després de la Declaració d'independència del Parlament soviètic ucraïnès, el 90,32% d'ucraïnesos va votar 'sí' a la pregunta 'Vostè dóna suport a la Declaració d'independència d'Ucraïna?'.
"A vegades, per bé o per mal, algunes sospitoses Veritats Eternes polítiques duren mesos. Si, a més, el debat es tanca en fals, pot desembocar a una situació com la que viu justament Ucraïna ara mateix", afegeix el text.
Segons l'informe, la defensa del Govern de la Constitució del 1978 com un text que va resoldre "d'una vegada per totes" l'organització de l'Estat i de la convivència en un marc comú obvia la possibilitat que les situacions poden canviar en tan sols uns mesos, tal com va passar amb la independència d'Ucraïna de l'URSS.
El document, que ha fet la Conselleria de Presidència amb els seus recursos propis, posa de manifest que el deure institucional del Govern espanyol és el d'escoltar els ciutadans catalans i les seves demandes, amb independència de si en comparteix o no els arguments.
PRIMER, LA GENERALITAT
A més, exposen que el restabliment de la Generalitat és anterior a la Constitució Espanyola, "i la seva legitimitat històrica, per tant, no en pot derivar".
Una altra de les conclusions del text és que no es pot entendre el debat sobiranista català com "la simple obsessió personal de dos o tres dirigents polítics catalans, l'inaudit poder de manipulació dels quals" explicaria les mobilitzacions a les Diades del 2012 i 2013.
Ressalta que les demandes catalanes s'expressen de manera pacífica i fins i tot festiva i també "transversalment, en tots els sentits: amb ciutadans catalanoparlants i castellanoparlants, amb persones que se senten d'esquerres i amb altres que es consideren conservadores, amb joves i amb ancians", la qual cosa va ser ressaltada per la premsa internacional.
"Ningú no vol esquinçar ni abandonar ningú: aquests termes serveixen per tractar conflictes matrimonials, no assumptes polítics", s'adverteix a l'informe, que sosté que la història rebat la visió d'Espanya com a país que uneix diferents pobles i que aquests es fonen voluntàriament a un patrimoni comú de cultures.
