Es valoren les actuacions de preparació en no haver-hi acte formal de convocatòria
MADRID, 11 juny (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional ha declarat aquest dimecres inconstitucionals els actes del procés participatiu del 9N convocat pel president de la Generalitat, Artur Mas, després que aquest mateix òrgan suspengués el decret inicial de convocatòria del procés.
Segons ha avançat el tribunal de garanties, el ple acull per unanimitat la impugnació presentada per l'Advocacia de l'Estat i declara que els citats actes van vulnerar la competència exclusiva de l'Estat en la convocatòria de consultes que "afecten l'ordre constituït i el fonament de l'ordre constitucional".
En admetre aquest assumpte, va quedar suspesa la convocatòria d'aquesta consulta alternativa i també els seus actes de preparació; l'admissió no va incloure advertència expressa al Govern sobre l'obligació del compliment de l'esmentada suspensió tot i haver-ho sol·licitat l'Advocacia de l'Estat.
Les activitats per a aquesta consulta "alternativa" --posada en marxa pel Govern després de la suspensió cautelar del decret de convocatòria de la consulta fixada per a la mateixa data-- són "inconstitucionals en la seva totalitat, pel que fa a viciades d'incompetència, per no correspondre a la Comunitat Autònoma la convocatòria de consultes que versen sobre qüestions que afecten l'ordre constituït i el fonament de l'ordre constitucional".
CONVOCATÒRIA SENSE ACTE FORMAL
La sentència --de la qual ha estat ponent la vicepresidenta del TC, Adela Asua-- adverteix que en aquest cas, a diferència del recurs contra el decret de convocatòria del Govern --declarat inconstitucional el 25 de febrer--, "no existeix un acte formal de convocatòria" sinó una sèrie d'actuacions "materials" vinculades amb la celebració del 9N.
L'objecte d'enjudiciament, per tant, és aquest conjunt d'actuacions "enteses com un tot, com un acte imputable al Govern de la Generalitat".
L'Advocat de l'Estat va al·legar que, mitjançant aquestes actuacions, la Generalitat ha traspassat el límit de les seves competències: l'esmentat límit està expressat a l'article 2 de l'Estatut, que cenyeix les consultes convocades pel Govern a l'àmbit estricte de les seves competències.
Així, segons el TC, una comunitat no pot convocar ni fer actuacions formalitzades o no jurídicament que auspiciïn la convocatòria d'una consulta popular, fins i tot no referendària, que desbordi l'àmbit de les competències pròpies, o que incideixi sobre "qüestions fonamentals resoltes amb el procés constituent i que queden sostretes a la decisió dels poders constituïts".
ÚNICA POSSIBILITAT: REFORMAR LA CONSTITUCIÓ
Quan la consulta incideix sobre aquestes "qüestions fonamentals", l'única via que hi ha és la de la reforma de la Constitució en els termes que ella mateixa preveu.
La sentència analitza a continuació el contingut de les dues preguntes sotmeses a consulta: afirma que no hi ha dubte que totes dues --'Vol que Catalunya es converteixi en un estat?' i 'Vol que aquest Estat sigui independent?'-- plantegen "una qüestió que afecta l'ordre constituït i també el fonament mateix de l'ordre constitucional" i incideixen "sobre qüestions fonamentals resoltes amb el procés constituent i que queden sostretes a la decisió dels poders constituïts".
Les preguntes, afegeix el tribunal de garanties, "pressuposen un reconeixement indirecte al poble de Catalunya d'unes atribucions que queden contràries" als articles 1.2 i 168 de la Constitució.
A més, incideix la sentència, les actuacions impugnades estan relacionades amb el decret de convocatòria del 9N, que va ser suspès cautelarment i després declarat inconstitucional i nul.
"Per aquesta raó (...) hem també de concloure ara que les preguntes sobre les quals versa l'anomenat 'procés de participació ciutadana' convocat per al 9 de novembre de 2014 també desborden l'àmbit competencial de la Generalitat".
La "infracció constitucional" que "es projecta ineludiblement sobre el conjunt de les actuacions de la Generalitat de Catalunya preparatòries o vinculades amb la referida consulta, pel que fa que les preguntes sobre les quals versa la consulta són inseparables de la resta d'elements que integren el conjunt d'actuacions de la Generalitat impugnades".
Per tot això, el Tribunal declara que les esmentades actuacions de la Generalitat són inconstitucionals en la seva totalitat "per no correspondre a la Comunitat Autònoma la convocatòria de consultes que versen sobre qüestions que afecten l'ordre constituït i el fonament mateix de l'ordre constitucional".
L'Executiu espanyol aportava com proves d'incompliment de la Constitució el web participa2014.cat, les comunicacions del Govern, l'ordre als mitjans d'incloure publicitat gratuïta i fins i tot vídeos amb intervencions públiques del president, Artur Mas; la seva vicepresidenta, Joana Ortega, i el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs.
