Foto: EUROPA PRESS
De la Fuente: "Hi ha un repartiment discutible del finançament, del qual Catalunya no surt mal parada"
GIRONA, 31 (EUROPA PRESS)
L'economista Àngel de la Fuente (CSIC) ha defensat aquest divendres que la nova metodologia per calcular les balances fiscals no alterarà en excés els resultats, sinó que, basant-se en el mètode de càrrega-benefici en lloc del de flux monetari, aportarà més dades per saber amb detall en quines partides hi ha desequilibris.
En roda de premsa a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Girona (UdG) durant la XXI Trobada d'Economia Pública, ha recordat que la Generalitat va comptabilitzar el 2010 un dèficit de 16.543 milions d'euros amb el mètode de flux monetari, però d'11.258 amb el de càrrega-benefici: "No sé si el nostre número serà exactament igual, però segur que serà molt semblant" a aquest.
De la Fuente ha explicat que l'objectiu de la nova metodologia és oferir totes les dades que donen el resultat final detallats per partides; unes dades que ara com ara li donen la impressió que "hi ha molt poca cosa arbitrària" que pugui sustentar la teoria de l'espoliació fiscal a Catalunya, pel que descarta que Catalunya necessiti una millora del finançament autonòmic.
"Amb els números no veig res d'això però, si està aquí, ja es trobarà", segons l'economista, que critica que es digui que la nova metodologia pretén eliminar les balances fiscals, perquè persegueix l'objectiu contrari: oferir més dades per interpretar millor els resultats.
La idea és calcular quant contribueix cada programa al saldo fiscal final, perquè "en comptes de queixar-se en abstracte que hi ha poc despesa, es pugui dir en quins capítols hi ha poc despesa", el que comportarà que el resultat final del càlcul derivi de la suma de 350 indicadors concrets.
CÀRREGA-BENEFICI
Ha exalçat el mètode de càlcul de càrrega-benefici per sobre del de flux-monetari, perquè no es pot imputar el benefici de determinades infraestructures només en el territori on estan instal·lades: "Els caces espanyols aparcats a Torrejón de Ardoz (Madrid) ens protegeixen a tots", no només als ciutadans d'allà.
De la Fuente ha subratllat que ara com ara és una proposta de metodologia que pot complementar-se amb aportacions que altres experts puguin fer en jornades com la d'aquest divendres i en una altra prevista per a inicis de març a Madrid, i ha augurat que les dades resultants del model es podran fer públics a final de març.
L'economista, que des de fa un any treballa en aquesta proposta al costat de Ramón Barberán (Universitat de Saragossa) i Ezequiel Uriel (Universitat de València i Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, Ivie), ha assegurat que a partir de llavors el Govern espanyol podrà publicar anualment les balances, si tot va bé i el Ministeri d'Hisenda està conforme amb la metodologia.
La proposta de metodologia presentada aquest divendres per primera vegada al món acadèmic es pot consultar des d'aquest mateix divendres al migdia per internet, i està previst que aquest dilluns es difongui també a través del web de l'Institut d'Estudis Fiscals.
FINANÇAMENT AUTONÒMIC
L'economista ha explicat que dues terceres parts del desequilibri entre autonomies responen que en les comunitats amb més renda per càpita es paga més en concepte d'IRPF, mentre que l'altre terç del desajust --el que ha dit preocupar-lo-- respon al model de finançament autonòmic: "Hi ha un repartiment discutible del finançament, del qual Catalunya no surt mal parada", ha afegit.
Ha qüestionat que el model de finançament generi diferències de 30 punts entre les autonomies millor i pitjor tractades, però ha remarcat que entre elles no se situen ni Catalunya ni la Comunitat de Madrid, a les quals ha situat en "la mitjana".
De la Fuente ha explicat que l'actual model fa un sobrefinançament a autonomies com Aragó, Extremadura, Castella i Lleó, Cantàbria i la Rioja, mentre castiga a la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Andalusia, pel que ha defensat que, amb una reforma del finançament autonòmic com la que ell defensa, Catalunya i la Comunitat de Madrid "no haurien de veure's afectades pels canvis".
