El Govern s'erigeix com a responsable últim de la jornada que "executaran" els voluntaris
BARCELONA, 8 nov. (EUROPA PRESS) -
El 12 de desembre del 2013 el president de la Generalitat, Artur Mas, i els líders de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP anunciaven una consulta d'autodeterminació per al 9 de novembre del 2014, una data que arriba aquest diumenge amb la celebració, al final, d'un procés participatiu organitzat juntament amb la societat civil i amb la participació de més de 40.000 voluntaris.
Des d'aleshores, han passat 11 mesos en els quals la Generalitat i els partits proconsulta han intentat fer una consulta d'autodeterminació per dues vies: demanant al Congrés la cessió de la competència per fer referèndums i desenvolupant després la Llei catalana de Consultes no Referendàries.
La Cambra Baixa va rebutjar amb 299 vots en contra, 47 a favor i una abstenció la proposició de llei del Parlament per demanar autorització per convocar un referèndum, una negativa després de la qual la Cambra catalana va agilitar l'elaboració de la Llei de consultes.
El 19 de setembre, 106 dels 135 diputats del Parlament van aprovar la Llei de Consultes no Referendàries, una norma de la qual es va servir Mas el 27 d'aquest mateix mes per signar un decret de convocatòria en què cridava els catalans a participar en una consulta sobre el futur de Catalunya el 9 de novembre.
Dilluns següent, el Govern de Mariano Rajoy --després de rebre un informe del Consell d'Estat-- va recórrer d'urgència aquest decret davant del Tribunal Constitucional (TC), que aquell mateix dia es va reunir d'urgència per admetre a tràmit el recurs i suspendre el decret de convocatòria i part de la Llei de Consultes.
Després de suspendre la campanya institucional, el Govern va iniciar els contactes per a consensuar amb les forces proconsulta la resposta a aquest recurs, unes reunions culminades en tres cimeres que van acabar amb la ruptura de la unitat després d'una trobada al Palau de Pedralbes.
Aquell dia Mas va comunicar a la resta de forces que no podia fer el 9N d'acord amb la Llei de Consultes i el decret de convocatòria, i plantejava un escenari alternatiu que en un primer moment van rebutjar ERC, ICV-EUiA i CUP, portant el propi president català a reconèixer que s'havia trencat el consens.
L'endemà, el president de la Generalitat compareixia per explicar públicament la seva alternativa per portar a terme el 9N, un procés participatiu amb urnes i paperetes convocat en base al marc general de competències exclusives de "foment de la participació ciutadana" com a pas previ a una 'consulta definitiva' en forma d'eleccions plebiscitàries.
RECOMPONDRE LA UNITAT
Tot i les crítiques inicials, després de la introducció d'alguns canvis per enfortir la jornada --com ampliar el nombre de punts de votació i admetre que no es tractava d'una consulta-- ERC, ICV-EUiA i CUP es van sumar un altre cop a aquest procés participatiu, així com les entitats socials que formen part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Els canvis en el procés participatiu van despertar els recels també del Govern espanyol, que després d'unes primeres setmanes restant transcendència al procés participatiu, va acabar acusant el Govern de fer una consulta encoberta i va presentar un nou recurs davant del Tribunal Constitucional (TC), que el va admetre a tràmit i va suspendre la jornada.
Tot i això, des d'aleshores el Govern ha presentat diverses al·legacions a l'alt tribunal i ha mantingut els preparatius del 9N a l'entendre que no es pot suspendre "una cosa que no existeix", en paraules del portaveu de l'executiu català, Francesc Homs, al·legant que el Govern espanyol considerava que s'estava fent una consulta quan no era així.
A més, l'executiu que presideix Artur Mas ha portat el Govern espanyol davant del Tribunal Suprem (TS) perquè considera que fa un "ús injust" del TC, impugnant el procés participatiu del 9N amb l'únic afany d'impedir que es faci i que els catalans exerceixin el seu dret de llibertat d'expressió i ideològica, una demanda que el Suprem ha rebutjat.
Aquest divendres, el Govern ha reiterat davant de les entitats del Pacte Nacional que seguia al capdavant del procés participatiu, tot i que subratllant que gran part de l'èxit de la qüestió logística requeia en mans dels més de 40.000 voluntaris: "La Generalitat respon de tot el procés fins al final però no l'executa. L'executen les persones voluntàries", va resumir el coordinador del Pacte, Joan Rigol.
