Fins diumenge, el museu mostrarà, per exemple, elements com les llavors de raïm del segle VII aC trobades a Avinyonet del Penedès
Vilafranca del Penedès (ACN).-
El Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, el VINSEUM, exposa a partir d'aquest divendres, de forma temporal, un centenar de peces adquirides durant els últims vuit anys. Són elements que el museu no pot exposar permanentment per manca d'espai, de manera que fins diumenge els ubicarà a la capella de Sant Pelegrí, on es faran explicacions personalitzades. Entre les peces de la mostra hi ha les llavors de raïm localitzades l'any passat al jaciment Font de la canya d'Avinyonet del Penedès, les quals corresponen al segle VII aC i signifiquen, fins ara, la prova de l'origen de la producció de vi a Catalunya. A banda, també hi ha altres peces arqueològiques, de consum de vi i documents escrits.Entre els objectes més antics hi ha una làmina de vidre obsidiana de l'època Neolítica, datat de fa més de 6.000 anys i recuperat l'any 2013 a l'excavació feta al jaciment de la Serreta. Es tracta d'un vidre utilitzat a gran part de la Mediterrània per fabricar eines de tall. També provenen de les excavacions arqueològiques del Penedès diversos elements de ceràmica, com càntirs, vols i plats.
D'altra banda, a l'exposició d'aquests dies també s'hi pot veure una copa de vidre del segle XV trobada a Sant Valentí de Les Cabanyes, la qual està considerada un objecte de gran refinament, pròpia d'una elevada classe social. Més recent és, en canvi, la col·lecció de porrons cedida per un particular, Lluís Barrillón, on hi destaca un porró de doble dipòsit que permet guardar dues begudes sense que es barregin.
Entre els documents escrits, la mostra temporal del VINSEUM recull la Memòria complementaria del mapa regional vinícola de la província de Barcelona, editat l'any 1890 i el Llibre commemoratiu de la I 'Feria de la Viña y el Vino', celebrada a Vilafranca del Penedès l'any 1943. Es tracta d'un recull els programes, retalls de premsa, fotografies i mapes publicats entorn aquella cita, elaborat per Antoni Güell Cortina.
