El tribunal aplica per primer la doctrina del TC en el cas d'un home empresonat per violació a L'Hospitalet de Llobregat
ACN
Madrid.-La Sala III del Tribunal Suprem ha establert que la presó preventiva indeguda dóna dret a indemnització al perjudicat "en tots els supsits d'absolució per qualsevol causa o de sobresement lliure". És la primera sentncia dictada pel Suprem en aplicació de la doctrina del Tribunal Constitucional, del mes de juny passat, que va declarar inconstitucional la limitació dels casos indemnitzables per presó preventiva indeguda als que acabaven en absolució 'per inexistncia del fet imputat "o els que per aquesta mateixa causa, donaven lloc a acte de sobresement lliure".
El Suprem assenyala que, com a conseqüncia de la sentncia del TC, de l'article 294.1 de la Llei orgnica del poder judicial ha desaparegut la menció al fet que l'absolució s'hagi produt "per inexistncia del fet imputat o per aquesta mateixa causa hagi estat dictat acte de sobresement lliure". És a dir, que aquest article, un cop exclosos els incisos declarats inconstitucionals i nuls, passa a dir: "Tenen dret a indemnització els qui, després d'haver patit presó preventiva, siguin absolts o hagi estat dictada interlocutria de sobresement lliure, sempre que se li hagin irrogat perjudicis".El TS indica que, tot i l'advertncia del Constitucional en la seva sentncia de la manca d'automatisme en la indemnització, la veritat és que el TC ha procedit de fet a donar una nova redacció al precepte, que suposa que "llevat dels supsits que no s'hagin irrogat perjudicis, el que és prcticament impossible de sostenir en el cas d'haver patit presó injusta, en tots els altres supsits el temps de privació de llibertat ha de ser indemnitzat"."Aix és --afegeix la sentncia--, tot i que el Tribunal Constitucional difereixi als tribunals ordinaris la fixació en cada cas de la procedncia de la indemnització, hem de concloure que partint de la nostra subjecció a la norma i tenint en compte la nova redacció de la mateixa, en la qual desapareix la menció "per inexistncia del fet imputat o per aquesta mateixa causa hagi estat dictat acte de sobresement lliure", en tots els supsits d'absolució per qualsevol causa o de sobresement lliure, el perjudicat té dret a la indemnització".En el cas concret examinat en la sentncia del Suprem, es condemna a l'Administració de Justícia a abonar una indemnització de 3.000 euros a un home que va estar 351 dies en presó provisional per decisió d'un jutjat d'instrucció de L'Hospitalet de Llobregat després de ser denunciat per un delicte de violació i un delicte de lesions. La presó es va decretar el 25 d'octubre de 2013, i l'home va ser absolt el 10 d'octubre de a 2014 per l'Audincia de Barcelona, que va decretar a més la seva llibertat provisional.L'esmentada indemnització per presó preventiva indeguda se suma als 6.750 euros d'indemnització que ja li va reconixer l'Audincia Nacional en primera instncia per les dilacions indegudes en la tramitació del seu procés penal. És a dir, en total percebr 9.750 euros.Quan l'absolució penal va ser ferma, l'home va presentar una reclamació patrimonial per anormal funcionament de l'Administració de Justícia davant el Ministeri de Justícia, que no va ser atesa. Contra aquesta decisió va plantejar recurs contenciós-administratiu davant l'Audincia Nacional en reclamació d'una quantitat total de 155.250 euros (140.400 euros per la presó indeguda i 14.850 euros per dilacions indegudes). L'Audincia Nacional, en la seva sentncia, va desestimar la pretensió del recurrent en relació a la petició de 140.400 euros per haver patit presó provisional durant 351 dies per considerar que era un cas d'absolució per inexistncia subjectiva (absolució per l'aplicació del principi de presumpció d'innocncia), no indemnitzable.Sobre la quantia de la indemnització per presó indeguda, el Suprem recorda que la Llei assenyala que s'establir "en funció del temps de privació de llibertat i de les conseqüncies personals i familiars que s'hagin produt". Així mateix, indica que cal partir de l'obligació que correspon a la part demandant d'acreditar els danys i perjudicis que s'alleguen causats per la presó provisional, de manera que sobre ella recau l'obligació d'aportar les dades i circumstncies concurrents que han de servir per determinar els danys efectivament causats.En el present cas, el TS subratlla que la part s'ha limitat a demanar una indemnització fixant una quantitat global per cada dia de privació de llibertat, petició que només ve recolzada en dues dades, d'un costat l'edat del demandant (31 anys) i de l'altra, la manca d'antecedents penals. Consegüentment cap referncia es realitza a circumstncies laborals i familiars del recurrent que s'haguessin vist afectades per la presó, les quals tampoc es dedueixen de l'expedient administratiu i més en concret de les actuacions penals."Sent aix així, els elements a prendre en consideració per fixar la indemnització, queden reduts, en el present cas, al temps de durada de la privació de llibertat i al carcter més o menys afrontós del delicte imputat, en aquest cas un delicte de violació", indiquen els magistrats.Respecte del primer element, es té en compte que el recorrent, en la sentncia de l'Audincia Nacional, va ser indemnitzat per dilacions indegudes amb la quantitat de 6.750 euros, quantitat reconeguda que es manté i que pren en consideració el retard en la tramitació processal de l'assumpte, que va tenir com a directa conseqüncia la major durada de la situació de presó. És a dir, a l'indemnitzar les dilacions, un dels danys a tenir en compte és la major durada de la privació de llibertat, circumstncia que, per evitar duplicitats, es té en consideració en establir el 'quantum indemnitzatori' en 3.000 euros, a partir de les anteriors consideracions i a falta d'altres elements acreditatius de majors danys.
