L'escriptora publica 'Un any i mig', el retrat d'una família convencional amb la crisi com a teló de fons
Barcelona (ACN).-
Sílvia Soler (Figueres, 1961) torna al món íntim i universal de la família amb 'Un any i mig' (Columna), la nova novel·la de l'escriptora després de fer-se amb el Premi Ramon Llull. Amb la crisi econòmica com a teló de fons, que obliga els joves universitaris a buscar feina lluny de casa, Soler fa un retrat de les relacions d'una família convencional formada per un matrimoni jubilat, que s'estima malgrat les "centenars de minúscules hostilitats matrimonials", i els seus quatre fills d'entre 27 i 36 anys. "Personalment, considero la família com un pilar fonamental i, com a escriptora, és un espai que em permet parlar de tot des d'un univers reduït", ha precisat en una entrevista a l'ACN.'Un any i mig' és el retrat d'una família normal, més o menys ben avinguda i representativa de la societat actual, on la crisi econòmica ofega els somnis dels més joves. Soler segueix el Jaume i la Tina, els pares, i els germans Boscà Ustrell durant un any i mig, un període que demostra que "amb poc temps, les coses poden canviar molt", segons explica en una entrevista a l'ACN.
Per Soler, la família és un espai íntim que permet parlar de grans temes universals com l'amor, la mort, el fracàs, la gelosia, el desengany, el poder o la complicitat. "Personalment, considero la família com un pilar fonamental a la meva vida, que et fa qui acabaràs sent". Per Soler, el rol que cadascú juga en una família de petit acabarà sent "el paper que jugarà d'adult" en una societat.
Les relacions a través de les xarxes socials entre els quatre germans de la família, que viuen a diverses parts del món, centren la trama i el matrimoni, que porta 40 anys casats, esdevé el pal de paller entre ells. Una parella que conviu amb les tradicionals "minúscules hostilitats matrimonials", com descriu l'escriptora, una acumulació de "petites pedres a la sabata derivades d'anys de convivència" que s'acumulen, però que no la destrueixen gràcies a un projecte comú: la família, que els fa "tirar endavant".
"Si no hi ha cap deslleialtat i l'afecte és sòlid, la relació s'aguanta, ni que no hi hagi aquell amor romàntic o l'enamorament de l'inici, ha explicat. Alhora, l'escriptora reflexiona parafrasejant la Tina -la mare de la família- que, en les famílies, els pares volen "salvar" els fills però i, en realitat, els fills "sempre són els que salven els pares", malgrat que no d'una manera tan voluntària.
Una generació en crisi
El teló de fons del qual se serveix Sílvia Soler és la crisi econòmica, que ha obligat molts joves a marxar fora de les fronteres del seu país a la recerca de feina. "Tenim un problema sobre la taula que hem d'abordar", ha afirmat. Per ella, els pares han explicat a les generacions més joves que, si es preparaven, tindrien una vida "còmode, fàcil i resolta". "I això no ha passat en absolut", ha etzibat, una circumstància que ha produït ¡un "desengany brutal" en les noves generacions.
L'última derivada d'aquesta mirada a les noves generacions la centre el Roger, el germà més petit de la família, que es dedica només "a fer el què li grada" sense formar-se, perquè tampoc pot trobar feina. "Aquest és un problema que també s'haurà d'encarar un dia o altre", ha conclòs.
