Publicado 27/12/2015 09:48

RESUM 2015: El clam contra la mortalitat de l'N-340, protagonista d'aquest 2015 a les Terres de l'Ebre

L'inici de les declaracions judicials pel Castor o l'enderroc de les cases de la catedral a Tortosa, altres temes destacats

ACN

Tortosa.-L'any acaba amb una quinzena de víctimes mortals al tram de l'N-340 de les Terres de l'Ebre, un degoteig que ha fet sortir al carrer veïns i alcaldes per clamar contra la sinistralitat d'aquesta via, exigint la gratuïtat de l'AP-7. Però aquest 2015 també es recordarà com l'any que Tortosa va poder tirar endavant un projecte, iniciat fa més de 50 anys, per enderrocar les cases de davant la catedral i aconseguir una nova visió del temple des del riu. A més, enguany també s'han acabat les obres de descontaminació del pantà de Flix (Ribera d'Ebre), i s'han dut a terme les declaracions judicials pel cas del magatzem Castor, que investiga el jutjat de Vinaròs (Baix Maestrat). La celebració de les eleccions municipals eleva la presència d'ERC a l'Ebre, feu tradicionalment convergent, amb canvis destacats com la majoria absoluta aconseguida pels republicans a Amposta.

Foment desoeix el clam per aturar la mortalitat a la N-340El tram ebrenc de la carretera N-340 acumula durant aquest 2015 quinze víctimes mortals en accidents de trànsit, triplicant gairebé el balanç de tot l'any passat. Un sinistre que va causar tres morts al terme del Perelló el passat 8 de setembre va acabar fent esclatar la indignació d'alcaldes i veïns del territori davant l'elevada perillositat d'aquesta via, amb un alt volum de trànsit pesant. Tot i coincidir a l'hora d'exigir la gratuïtat de l'AP-7 com a solució urgent i prioritària, les entitats veïnals -que no han deixat de convocar talls de carretera setmanals- i els ajuntaments -que també aposten per la construcció de l'autovia A-7- segueixen vies de lluita paral·leles. La resposta del govern espanyol s'ha limitat, de moment, a planificar i construir onze rotondes a la N-340 per alentir la velocitat.ERC amenaça l'hegemonia electoral municipal de CiULes eleccions municipals del passat 24 de maig van deixar un nou equilibri de forces en el mapa electoral local de les Terres de l'Ebre. Tot i que CiU continua mantenint l'hegemonia pel que fa a nombre total de vots i regidors, ERC s'ha convertit en la força que ha guanyat en més municipis, una vintena. Els republicans vencen clarament en municipis com Sant Carles de la Ràpita, Roquetes, Alcanar i el Perelló. Però ha estat l'aclaparadora i històrica victòria per majoria absoluta a Amposta la que millor exemplifica aquest nou escenari. La candidatura encapçalada per Adam Tomàs, en coalició amb ICV i independents, aconsegueix així posar fi a un període de set mandats consecutius de governs de CiU -els sis últims, amb majoria absoluta-.El cas Innova acaba esquitxant la gestió de l'Hospital d'AmpostaAgents de la Guàrdia Civil irrompien el passat 28 d'abril a l'Hospital Comarcal i a l'Ajuntament d'Amposta buscant documentació que vincularia la gestió del centre amb la presumpta trama de corrupció sanitària del cas Innova. El doble escorcoll, ordenat pel jutge de Reus que investiga el cas i amb un considerable desplegament d'efectius policials, es va prolongar durant més de setze hores. Es van emportar factures i actes del consell d'administració tant del centre com de la fundació Fussmont, que gestiona els serveis socials a la comarca. El llavors encara alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), president de l'Hospital i Fussmont, va negar que el cas estigués relacionat amb la investigació d'adjudicacions públiques irregulars per valor de 4,1 milions d'euros.La cultura ebrenca, protagonista de la Nit de Santa LlúciaTortosa va tornar a acollir la Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural, després de 33 anys. La festa de les lletres catalanes que va aplegar més d'un miler de persones al pavelló firal de la capital del Baix Ebre va servir també per reivindicar la cultura ebrenca i el paper de ser territori cruïlla dels països catalans. De la mà del coreògraf tortosí i Premi Nacional de Cultura, Roberto Oliván, la jota, la dansa, el riu Ebre, el poeta Gerard Vergés, el grup de folk Quico el Célio, lo Noi i el Mut de Ferreries, i les bandes de música, van ser els protagonistes de la 65a Nit de Santa Llúcia. Pep Puig va rebre el 56è Premi Sant Jordi l'11 de desembre a Tortosa en una nit on l'actual situació política catalana va estar-hi present durant els parlaments de les autoritats. Els terratrèmols causats pel projecte Castor arriben al jutjatLa majoria dels divuit imputats pels més de mil terratrèmols causats per les injeccions de gas al projecte Castor han declarat ja davant del jutge de Vinaròs que investiga el cas. Els responsables de l'Institut Geològic i Miner i els del Ministeri d'Agricultura es van passar mútuament la responsabilitat de no haver exigit un estudi de risc sísmic i geològic per a l'activitat en el tràmit d'aprovació, adduint desconeixement d'un perill que ja havia estat advertit documentalment. Els representants de l'empresa concessionària, Escal UGS, van intentar desacreditar els informes tècnics oficials que vinculen els moviments símics amb les injeccions de gas al subsòl marí. El govern espanyol ha carregat ja 101 milions d'euros sobre els peatges fixos de la factura de gas de 2016 per pagar l'operació financera que va permetre indemnitzar amb 1.350 milions d'euros la societat controlada per Florentino Pérez.La sarna amenaça la cabra salvatge dels PortsL'aparició d'un brot de sarna sarcòptica al massís dels Ports, fet públic el passat mes de gener, amenaça greument la població de cabra salvatge. Malgrat les mesures d'emergència preses pel Govern per abatre exemplars malalts, la vigilància i control dels Agents Rurals i l'aïllament en un tancat d'exemplars de l'espècie per assegurar-ne la reproducció, no va ser suficient per aturar la malaltia des d'un inici. El Departament d'Agricultura va dissenyar un pla d'actuació per evitar l'expansió però, un any després, la sarna ha provocat la mort de centenars de cabres, sense que la Generalitat n'hagi fet públic el seu abast. La gestió d'aquest brot de sarna ha enfrontat grups ecologistes, caçadors, agents rurals, alcaldes i el propi Departament.Finançament europeu per a la lluita contra el caragol maçanaLa Unió Europea ha aportat 5 milions d'euros fins l'any 2020 per finançar la lluita contra el caragol maçana al delta de l'Ebre. Lluny de ser controlada, la plaga continua expandint-se, concentrada especialment al marge esquerre del delta de l'Ebre i reproduint-se al riu. Després del fracàs de l'estratègia de salinitizació dels arrossars amb aigua del mar, el Departament d'Agricultura ha tornat a optar a finals de la campanya d'enguany per l'assecament massiu de camps, els guarets, tractaments amb saponina que hauran de finançar els mateixos pagesos així com la inundació puntual de camps i desguassos amb aigua marina. El gran objectiu a curt termini és evitar la reinfecció dels camps que ja han estat netejats de la presència del gasteròpode invasor. Per aconseguir-ho, de cara aquest pròxim 2016, la Generalitat i els regants volen implementar la sectorialització de la xarxa de regadiu del Delta.Tortosa enderroca les cases de davant la catedral, un projecte iniciat l'any 1964L'Ajuntament de Tortosa, després de més de 50 anys del projecte inicial, ha pogut enllestir l'enderroc de les cases de la catedral, datades del segle XIX, que ha canviat l'skyline de la ciutat amb el temple mirant al riu. El gruix de l'enderroc es va fer durant el mes d'agost i permetrà a la ciutat guanyar un nou espai públic davant del temple, al nucli antic de la ciutat. Després d'uns mesos d'excavacions arqueològiques que poden permetre treure a la llum restes del passat romà de la ciutat, l'Ajuntament iniciarà la redacció d'un projecte d'urbanització de l'entorn. El projecte, iniciat l'any 1964, fa 51 anys, ha estat replanificat molts cops, esquivant diversos plans urbanístics, projectes i un llarg periple de contenciosos amb alguns dels veïns expropiats.Prat de Comte salva l’escola facilitant negocis a noves famíliesLa preinscripció de tres únics alumnes per al curs 2015\/2016 a l’escola Mare de Déu de la Fontcalda de Prat de Compte va fer perillar la continuïtat del centre escolar. L’Ajuntament va fer una crida, a través dels mitjans de comunicació, per oferir la gestió de tres empreses municipals a famílies amb fills. Centenars de persones es van interessar per l’oferta i, aquest 2015, ja s’han instal·lat dues famílies noves, amb tres fills cadascuna, que s’encarreguen de l’alberg municipal i de la comercializtació de l’aiguardent ‘Esperit de Comte’. El curs escolar va començar amb dotze xiquets i xiquetes. La crida també va tenir un “efecte rebot” perquè algunes famílies pratdecomtines van decidir tornar a portar els seus fills a l’escola del poble. El 2016 es farà un nou concurs per acollir una tercera família que pugui gestionar el centre d’informació del Parc Natural dels Ports i l’Agrobotiga.Acaben les obres de descontaminació del pantà de FlixDesprés de gairebé tres anys de treballs i més de 160 milions d'euros invertits, la societat estatal Acuamed finalitza les obres de neteja química dels llots tòxics acumulats a l'embassament de Flix (Ribera d'Ebre). S'han extret més d'un milió de tones de residus radioactius i metalls pesants fruit de més d'un segle d'activitat de la planta electroquímica del municipi -actualment, propietat d'Ercros-. Les operacions es completaran durant el primer semestre de 2016, amb la neteja de l'aigua confinada, el segellament de l'abocador del Racó de la Pubilla i el desmantellament de la depuradora de fangs, a la qual no se li ha trobat utilitat perquè pugui continuar operativa. Alguns municipis aigües avall del pantà han mostrat la seva indignació davant el fet que algunes obres d'abastament alternatiu previstes pel Pla de Restitució vinculat a la neteja encara estiguin pendents d'executar.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés