La recerca permet confirmar la connexió entre les faunes del centre d'Europa i els actuals Pirineus
La Pobla de Segur (ACN).-
Un equip de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) encapçalat per l'investigador Raef Minwer-Barakat descriu en un article publicat recentment al Journal of Human Evolution fins a 91 noves restes de Pseudoloris parvulus (80 dents i 11 mandíbules), un petit primat semblant als tarsers actuals, al jaciment de Sossís, al Pallars Jussà. La recerca permet aprofundir en el coneixement del seu llinatge i confirmar la connexió entre les faunes del centre d'Europa i els actuals Pirineus fa uns 37 milions d'anys. Aquesta espècie va ser identificada a Sossís l'any 1967 pel paleontòleg Miquel Crusafont i no s'ha trobat en cap altre jaciment de la Península Ibèrica.Algunes de les restes de Sossís estudiades en l'article s'han localitzat al Museu d'Història Natural de Basilea (Suïssa), probablement com a conseqüència d'algun intercanvi entre Crusafont i aquest museu durant el segle passat.
El gènere Pseudoloris correspon a un petit primat fòssil que va viure a Europa durant bona part de l'Eocè (fa entre 56 i 34 milions d'anys). Pseudoloris és l'únic gènere del seu grup que va sobreviure a una gran extinció que es va produir en el límit Eocè-Oligocè, fa 34 milions d'anys provocada per una dràstica caiguda de les temperatures. Els parents actuals més propers a aquest grup són els tarsers, uns petits primats d'hàbits nocturns que viuen a les jungles del sud-est asiàtic.
Les restes fòssils descrites en l'article corresponen a 80 dents i 11 fragments de mandíbules. El seu estudi en detall ha permès conèixer millor com va evolucionar aquest llinatge, ja que s'observa un canvi en la morfologia en els molars superiors i inferiors de les espècies més antigues d'aquest gènere (P. saalae i P. isabenae) fins a P. parvulus, passant per formes intermèdies com P. pyrenaicus, una espècie identificada en el jaciment català de Sant Jaume de Frontanyà pel mateix equip d'investigació. Les semblances amb les dents de P. parvulus trobades a Suïssa i França donen suport a la hipòtesi que durant l'Eocè tardà, Europa Central i les conques del Pirineu estaven connectades.
Les dents de Pseudoloris són de mida molt petita (els molars mesuren menys de 2 mm de llarg), amb cúspides punxegudes, el que ens indica que aquest animal s'alimentava fonamentalment d'insectes. La troballa d'algun fragment de crani en el qual s'observen unes òrbites oculars de grans dimensions ens permet interpretar que Pseudoloris tenia uns ulls grans i que, com els actuals tarsers, tenia hàbits de vida nocturns.
La riquesa de primats fòssils del jaciment de Sossís permet fer inferències sobre el tipus de clima i vegetació que hi havia en aquesta zona fa 34 milions d'anys. 'L'Eocè es una època excepcionalment càlida que, de fet, registra les temperatures més altes de tot el Terciari. En aquesta època, Europa va estar coberta per boscos densos tropicals o subtropicals, el què explica la gran abundància i diversitat d'animals d'hàbitats arborícoles, como és el cas de Pseudoloris i altres primats de mida petita', comenta l'investigador Raef Minwer-Barakat, que encapçala l'estudi. Sossís és excepcionalment ric en mamífers fòssils i han permet identificar fins a quatre gèneres diferents de primats: Adapis, Microchoerus, Nievesia i Pseudoloris. A banda de primats, en aquest jaciment i en el jaciment proper de Roc de Santa s'han trobat tortugues, carnívors, rosegadors, perissodàctils i artiodàctils, entre d'altres grups.
