La ciutat continua ancorada amb un pols constant amb ADIF per les molèsties del TAV alhora que aspira a ser icona mundial de la cultura del vi
Vilafranca del Penedès (ACN).-
Vilafranca del Penedès deixa enrere una legislatura insòlita, marcada pel pacte de govern que fa dos anys van signar CiU i PSC. Els resultats electorals del 2011 van suposar un canvi a la dinàmica política de la ciutat: per primera vegada la federació nacionalista desbancava els socialistes com a força més votada. Els regidors aconseguits per CiU -9 de 21-, però, no li permetien una majoria sòlida i finalment va optar per pactar amb el PSC, constituint així un govern de 15 regidors. Amb aquesta bona entesa, la capital de l'Alt Penedès encara el final de la legislatura mantenint un pols constant amb ADIF per les molèsties del TAV mentre s'esforça en ser un referent internacional en la cultura del vi.La batalla constant amb ADIF pels problemes ocasionats pel pas del TAV es va heretar de la legislatura anterior i aquests últims quatre anys ha continuat sent un dels maldecaps del govern. Fins i tot l'alcalde, Pere Regull, va dur la situació davant la justícia, com a mesura de força per solucionar els problemes acústics de la zona de vies descoberta. ADIF i Ajuntament, però, van arribar a un acord i l'ens gestor va acceptar que cobriria el tram de la discòrdia. El pacte també implica que l'Ajuntament pot urbanitzar tota la llosa de ciment que cobreix les vies, que durant molts anys ha suposat una muralla entre barris. Tot plegat, però, depèn d'un conveni que l'Ajuntament i ADIF estan revisant, on es fixaran les despeses que ha d'assumir cada administració i aplanarà el camí per a què el govern vilafranquí pagui els 23 milions que li reclama l'Estat per les obres del TAV.
La mobilitat continua sent una pedra a la sabata per als vilafranquins, que lamenten les males comunicacions de què disposen amb Barcelona i Tarragona. Amb tot, aquesta última legislatura la ciutat ha celebrat la prolongació i millora de la C-15, que des de fa tres anys uneix Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa -l'anomenat Eix Diagonal-. Un dels canvis més substancials ha estat el nou tram d'autovia directe amb el Garraf, que suposa una alternativa segura i gratuïta a l'antiga i perillosa carretera d'un carril per sentit, plena de revolts. Tot i que el govern assegura que, gràcies a l'Eix Diagonal, la ciutat s'ha convertit en un nou atractiu pels visitants de les comarques centrals, la majoria de grups municipals consideren que molts usuaris només la utilitzen per anar fins la costa.
Atractiu turístic amb el vi com a insígnia
Un dels factors que la ciutat s'esforça en explotar per atraure aquests visitants de proximitat però també turistes estrangers és l'enoturisme. La capital del vi fa bandera de la riquesa vitivinícola com a element distintiu, i el cert és que les reserves i activitats del sector han anat a l'alça durant l'últim any -segons el Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès, al gener s'havia multiplicat per sis la facturació respecte l'any anterior-. La cirereta del pastís d'aquesta legislatura, i un dels elements amb què el Govern vol impulsar el turisme, és la Capitalitat de la Cultura Catalana que Vilafranca ostenta aquest 2015. Feia anys que la ciutat reivindicava aquest títol i finalment pot desplegar un ampli programa d'actes que durant un any situïn el municipi al capdavant de les propostes culturals del país.
D'altra banda, el model comercial ha continuat sent motiu de disputa política durant els últims anys. Els diferents grups polítics coincideixen en fomentar el model de petit comerç al centre mentre s'afavoreix l'obertura de nous establiments a zones per desenvolupar, com el barri de La Girada. Tots valoren l'atracció que les noves botigues suposaran per a futurs visitants i la quantitat de llocs de treball que poden crear. No es posen d'acord, però, en la forma que ha de tenir aquest nou comerç. L'etern debat s'ha resolt aquesta legislatura a favor dels partidaris d'establiments en naus industrials, amb l'aprovació de CiU, PSC i PP, tombant la proposta dels grups que preferien un sol edifici amb establiments de diferents mides, on hi tinguessin cabuda les grans botigues però també els comerciants de la ciutat.
La cara i la creu dels equipaments
Un altre dels projectes desencallats aquest últim mandat ha estat l'Escola del Vi i el Cava, ara batejada com a 'Wine Business School'. L'ús de les antigues instal·lacions de l'INCAVI havia enfrontat els grups municipals de forma sistemàtica, dividits entre dedicar l'edifici a usos socials o formatius. Tot i que el govern aspirava a convertir l'espai en un centre universitari de referència, finalment el projecte s'ha acabat traduint en una escola de negocis del sector vitivinícola, amb la intenció d'esdevenir un referent internacional. Els primers cursos s'han començat a impartir aquest 2015, amb una oferta formativa que per ara només s'adreça a professionals. Els títols de moment no són homologats, però la direcció del centre assegura que a mitjà i llarg termini preveuen desenvolupar cursos complementaris de la formació universitària i assignatures de màsters internacionals.
L'actual govern, en canvi, no ha tingut el camí tant pla pel que fa a l'atenció sanitària, que el municipi cobreix amb un ambulatori per a 25.000 habitants, malgrat n'atén aproximadament 40.000. El segon ambulatori de la ciutat és un projecte compromès per la Generalitat l'any 2005 i que, a dia d'avui, continua sense estar en funcionament. L'any 2012 es va aconseguir engegar l'obra, que també es va allargar més del que indicaven les previsions inicials. Un cop enllestit l'equipament, el govern li pertoca adequar els accessos i l'entorn i negociar amb la Generalitat la possibilitat d'ampliar la plantilla de metges. No hi ha, encara, data per l'obertura i posada en funcionament.
L'adéu de Caixa Penedès
Paral·lel a la gestió política, aquests últims quatre anys Vilafranca ha hagut de superar un important sotrac econòmic, quan el 2013 Banc Sabadell va comprar el Banc Mare Nostrum, on estava integrada Caixa Penedès. La desaparició de l'entitat financera no només va suposar l'acomiadament de gairebé un miler de treballadors, sinó que també va haver desenes de petits i mitjans empresaris del territori que van veure desaparèixer les facilitats que tenien per accedir al crèdit. Al mateix temps, va quedar absorbida l'obra social de Caixa Penedès, la qual havia estat una important font de suport per a moltes entitats sense ànim de lucre.
Sense garanties de reedició del pacte CiU-PSC
El bipartidisme entre PSC i CiU ha estat la tònica constant a Vilafranca del Penedès des de les eleccions de 1979, amb domini dels socialistes fins el 2007. Aquell any hi va haver un empat tècnic entre les dues formacions, que es va desencallar el 2011 amb la victòria de CiU amb 9 regidors i la caiguda del PSC, que només en va aconseguir 6. Des d'aleshores, la resta de forces han anat guanyant protagonisme i els resultats de les últimes eleccions van assignar 2 regidors a la CUP, 2 al PP, 1 a ICV i 1 a ERC.
Convergència i Unió aposta aquestes eleccions per premiar la trajectòria de l'alcalde Pere Regull, que serà la quarta vegada que encapçalarà la llista nacionalista. Regull es va convertir l'abril de 2009 en el primer batlle de CiU a Vilafranca del Penedès, després de guanyar una moció de censura al socialista Francisco Romero, i el 2011 va ser el primer candidat de la federació que guanyava les eleccions a la ciutat. Paradoxes de la política, el pacte de govern d'aquesta última legislatura ha estat signat per Regull i Romero, que ara es tornaran a disputar les eleccions. Francisco Romero encapçala la llista del PSC per segona vegada.
Tot i que CiU i PSC celebren que el pacte de govern de l'últim mandat ha aplanat el camí per gestionar la ciutat durant el darrer tram de la legislatura, cap de les dues formacions s'atreveix a acceptar la possibilitat de reeditar l'acord. El 24 de maig, tant la federació nacionalista com el grup socialista diuen que es situaran de nou a la línia de sortida amb expectatives d'assolir una majoria sòlida. CiU considera que un vot disgregat acabaria perjudicant la ciutat, i recorda la manca d'entesa permanent que anys enrere hi havia a Vilafranca. Per la seva part, el PSC ven l'experiència de govern de les legislatures prèvies al 2011 com a valor afegit per intentar tornar a guanyar les eleccions.
D'altra banda, el PP manté Josep Ramon com a cap de llista, que lidera la candidatura per quarta vegada. Hi ha relleu, en canvi, a Esquerra. El regidor Pep Quelart havia deixat pas a Jordi Rosell que, quan ja estava proclamat com a candidat, va renunciar al primer lloc de la llista per motius personals, de manera que ara la candidatura la lidera Mònica Hill. Pel que fa a ICV, el partit forma part del conglomerat creat amb Podem, Procés Constituent, Partit Pirata i Avancem. Tots s'han aglutinat sota la candidatura Vilafranca en Comú, on l'historiador Ramon Arnabat n'és el cap de llista. Finalment, la CUP va ser el partit més tardà en aprovar la llista electoral, que lidera Marcel Martínez, substituint el regidor Llorenç Casanova.
