ERC aspira a tornar a entrar al consistori i fer-se un lloc entre nombroses formacions alternatives
Reus (ACN).-
CiU i PSC tornen a batre's en duel per ser la força més votada. L'alcalde convergent Carles Pellicer opta a la reelecció després d'un mandat gens fàcil amb el complex entramat d'Innova als jutjats i unes arques municipals que havien tocat fons. El PSC, amb Francesc Vallès de candidat, aspira a recuperar el feu socialista que va imperar durant 32 anys a la ciutat. Amb tot ambdues formacions donen per fet que perdran regidors davant la decidida oposició que han fet el grup d'Ara Reus i sobretot la CUP durant aquests quatre anys i la irrupció de noves formacions alternatives. Es presenten ERC i Ciutadans amb moltes possibilitats d'entrar i altres grups 'amateurs' amb ganes d'esgarrapar vots.Si en les eleccions del 2011, l'aleshores alcalde socialista Lluís Miquel Pérez s'enfrontava a l'aspirant de CiU, Carles Pellicer, quatre anys després les tornes s'han canviat i és l'actual alcalde convergent qui es debat contra un nou cap de llista socialista, Francesc Vallès, diputat al Congrés durant els darrers onze anys, entre almenys un maremàgnum de nou candidatures fetes públiques fins al moment. Novament CiU i PSC aspiren a ser les més forces votades, si bé algunes enquestes els donen entre 6 i 7 regidors a cadascuna -dels 27 que hi ha en joc a l'Ajuntament de Reus.
Llista continuista de CiU, excloent la mà dreta de l'alcalde
Durant aquest mandat CiU ha governat amb 10 regidors. En les anteriors comicis va treure 10.489 vots, un 27,79% del total. Els convergents assumeixen que no repetiran aquests resultats, però donen per fet que seran la llista més votada. Amb l'absència de la veterana Teresa Gomis, imputada en el cas Innova i antiga mà dreta de l'alcalde -de qui es va anar distanciant-, la llista de CiU es manté continuista amb els mateixos regidors d'ara als primers deu llocs de sortida. En el lloc de Gomis, el número dos l'ocupa una de les regidores més actives d'aquest mandat, Montserrat Vilella.
A la llista de Pellicer s'hi han afegit deu persones independents; entre d'altres, el president de l'associació de veïns del barri Sant Josep Obrer, Eduardo Navas, i Antonio Gabarri, de l'associació gitana de Reus. Captar el vot dels barris ha estat sempre un dels focus d'atenció. Hi ha barris tradicionalment afins a determinats partits, si bé les noves zones de creixement han anat desdibuixant aquests límits electorals imaginaris. CiU ha executat obres menors que, si bé no són grans inversions, satisfan al ciutadà i el grup confia que això els ajudi a sumar vots.
Purga al PSC pel cas Innova
Si la llista convergent es caracteritza pel continuisme, al PSC s'ha fet una autèntica purga per l'allau de polítics imputats en una de les moltes causes obertes arran del cas Innova, que investiga la trama de corrupció institucionalitzada que es va generar al voltant de les empreses municipals de Reus durant el darrer mandat tripartit del PSC, Esquerra i Iniciativa. Els socialistes van perdre l'alcaldia i ERC i Iniciativa van quedar fora del consistori. El gran temor dels socialistes és que el fantasma d'Innova els segueixi passant factura. "Jo no hi tinc res a veure", etziba Francesc Vallès.
El PSC, que havia governat a Reus a plaer i sense pals a les rodes durant 32 anys, va quedar relegat a l'oposició -al 2011 va treure poc més de 8.000 vots i 8 regidors. En aquesta purga a conseqüència, en gran mesura, al cas Innova, a més del cap de llista -Francesc Vallès substitueix al retirat Lluís Miquel Pérez-, figures com Misericòrdia Dosaiguas, Carles Sala i Josep Allueva, que estaven entre els deu primers, no repetiran a la llista socialista a l'Ajuntament de la capital del Baix Camp. Per contra, el segon lloc l'ocupa Núria Borrell, filla de l'exacalde socialista Anton Borrell.
Nova cara al PP
Un altre dels exemples de polítics de referència que no reeditaran presència a les llistes reusenques és la de l'excap de llista del PP, Alícia Alegret, qui va ser tinenta d'alcalde i sòcia de govern amb CiU. Alegret va haver de deixar els seus càrrecs després de trencar el pacte amb l'alcalde Pellicer el novembre passat. Tampoc és portaveu del grup municipal i no es presenta als comicis, tot i que va obtenir els millors resultats de la història dels populars a Reus -amb 6.186 vots, més d'un 16% del total i 6 regidors. El partit vol, però, treure rèdit al fet d'haver estat al govern.
Sebastià Domènech, el nou cap de llista, es mostra convençut que seran altre cop al govern i que molt probablement ho faran de la mà dels socialistes, si bé Vallès s'ha encarregat de desmentir, sense embuts, aquesta aliança preelectoral.
Ara Reus, actualment la quarta força a l'Ajuntament -amb 2 regidors-, està confiada d'escalar a la tercera posició. Jordi Cervera, que repeteix com a candidat i assegura veure's d'alcalde, ha sorprès presentant una cançó de candidatura amb la col·laboració de l'excèntric exregidor Ariel Santamaria, conegut com l'Elvis' de Reus.
La CUP, també a l'oposició amb un sol regidor -al 2011 es va quedar a les portes del segon per un grapat de vots-, també té el seu himne, en aquest cas amb músics locals com Fito Luri -el qual havia format part d'una llista del PSC. La CUP, que repeteix candidat amb David Vidal i incorpora a la llista una coneguda cuinera reusenca, Mariona Quadrada, és el grup que tindria més probabilitats de pujar, donada la batalla que ha capitanejat durant el mandat, sobretot amb el cas Innova i altres qüestions polèmiques que també han acabat en mans de la justícia com la prohibició del burca.
Escenari desconcertant en un consistori fragmentat
Pràcticament a excepció de la CUP, la majoria de partits assumeixen que poden perdre vots i escons en aquestes eleccions on impera el desconcert davant un previsible cens electoral dividit i una generalitzada dispersió de vots per l'entrada de nombroses formacions alternatives que alteraran la intenció original de vot. Davant aquest escenari tant fragmentat, tot indica que els pactes seran clau, tant l'opció de la sociovergència -abans mai plantejada- com un govern quadripartit liderat per CiU o PSC amb la complicitat de partits minoritaris, entre altres fórmules de pactes preelectorals.
Vot en clau nacional a ERC
Esquerra, que ha atret Avancem i Més, escissions del PSC, té moltes possibilitats de tornar a l'Ajuntament de Reus, amb un ventall d'entre 2 i 3 regidors segons les enquestes. El vot en clau nacional pot fer decantar la balança en favor dels republicans, malgrat que la cap de llista, Noemí Llauradó, no sigui extremadament coneguda i el seu nom es proposés molt a darrera hora. I és que dins d'ERC també hi ha hagut una escissió. L'anterior cap de llista, revocat pel propi partit, Àlfred Pitarch, lidera una nova formació, Llista Unitària, amb republicans i independents.
La irrupció de Ciutadans
La dispersió de vots també afectarà de ple el PP, amb la candidatura de Ciutadans, que irromp, com ERC, amb força i moltes possibilitats d'entrar per primer cop al consistori reusenc, emportant-se votants del PP i del sector més espanyolista del PSC. Hi ha altres formacions que també faran restar vots als partits actualment amb representació al consistori, com deNouReus, formació política de centre esquerres que es presenta per primer cop a nivell local amb un codi ètic com a punt fort, i Movem Reus, que aglutina Iniciativa, EUiA i alguns membres de Podemos.
El 9-N trenca el pacte de govern entre CiU i PP
CiU i PP van anar de la mà durant bona part del mandat, capejant qüestions controvertides com la prohibició del burca, però se la van deixar pel 9-N i la querella contra el president Mas. El mateix alcalde reusenc va exposar, en una compareixença d'urgència a finals de l'any passat, que el PP espanyol i català havien "traspassat línies vermelles". Es posava així fi a l'últim gran pacte de govern que tenien a Catalunya. Des d'aleshores, CiU va governar en solitari. Ambdues formacions han repetit per activa i passiva que no tornaran a ser socis de viatge en el pròxim mandat.
Les finances municipals milloren, l'atur empitjora
Aquest mandat ha vingut marcat per una situació financera al límit, heretada -segons sempre han reiterat CiU i PP- de l'anterior govern tripartit, durant el qual es va construir el nou i majestuós hospital, sota la tutela d'Innova. S'arrossegava un endeutament i un model insostenible que abocava a la fallida. El consistori va tocar fons l'any 2012 amb un deute de 385 milions d'euros i una ràtio d'endeutament del 134%. La previsió per enguany és que el deute es rebaixi fins als 273 milions i una ràtio del 53%. Així, a finals d'any s'haurà retornat un terç total del deute, és a dir, 132 milions.
L'alcalde, en el balanç final de mandat presentat el passat 30 de març, es mostrava satisfet d'haver "salvat" aquesta situació, després de "molt treball i patiment". D'altra banda, les dades d'atur al municipi, però, no s'han acabat de reconduir. Reus va iniciar la legislatura el 2011 amb 9.847,8 aturats, segons l'Idescat. Des de llavors la situació va anar empitjorant fins arribar als 10.462,4 desocupats el 2013. L'any passat però va canviar la tendència i es va tancar amb 10.086,7 aturats d'un total de 104.962 habitants, encara per sobre però de les xifres del 2011.
