El nou govern aranès haurà d'acabar de desplegar les competències i redactar un nou sistema electoral
Vielha e Mijaran (ACN).-
El Parlament va aprovar, a finals de gener, la llei de l'Aran amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el de C's i, en diversos articles, el del PPC. Per Carles Barrera, candidat per Convergència democràtica Aranesa (CDA), el document 'satisfà les reivindicacions del territori, suposa un pas endavant en l'autogovern i millora el finançament. Per Paco Boya, candidat d'Unitat d'Aran (UA), la nova llei és una 'presa de pèl' en no incorporar 'un nou sistema electoral, més just i democràtic', ni un nou sistema de finançament. Pel Partit Renovador d'Arties Garòs, és prioritari acabar de desplegar les competències i creu que el sistema electoral existent no cal modificar-lo.En concret, la llei reconeix la "realitat nacional occitana", dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística; estableix un règim específic per a la Val d'Aran que protegeix el seu caràcter singular, els drets històrics, i la capacitat per decidir la manera d'estructurar-se institucionalment. També recull la divisió territorial de l'Aran en sis terçons; es reconeix la bandera; l'escut; la festa i l'himne; i s'estableix l'aranès com a llengua d'ús preferent a l'administració.
Els aranesos hauran de referendar el nou règim especial en una consulta prevista per d'aquí a uns mesos.
La millora del sistema de finançament queda pendent. Les disposicions addicionals estableixen un termini de tres anys per a la revisió, que haurà de ser pactada de forma bilateral entre la Generalitat i el Conselh d'Aran. També queda pendent resoldre la llei electoral de l'Aran, que s'haurà d'estructurar a partir de la divisió del territori en terçons.
Per a CDA, la llei 'satisfà les reivindicacions del territori i suposa un pas endavant en autogovern'. Per Barrera el més important és la protecció de la màxima institució aranesa, posada en perill per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) del govern de l'Estat, que fa la llei d'Aran.
Carles Barrera destaca de la llei que dóna compliment a les "legítimes" aspiracions dels aranesos. El candidat de CDA subratlla que a banda de reconèixer la identitat pròpia de l'Aran dins de Catalunya, li atorga el dret a decidir el seu futur.
El candidat d'Unitat d'Aran, Paco Boya, lamenta tant 'la manca de lideratge' del síndic Barrera com de debat i participació política a l'Aran sobre la nova llei de règim especial. A més, UA creu que la nova llei és una 'presa de pèl' al no incorporar 'un nou sistema electoral, més just i democràtic', i un nou sistema financer, que faci viable l'exercici de les competències de l'autogovern.
Boya creu que la llei d'Aran no resol el finançament del Conselh Generau i no recupera el 30% de pressupost perdut durant aquesta legislatura.
Per la seva banda, el candidat del PRAG, José Antonio Bruna, creu que s'han d'acabar de desplegar les competències de la Llei d'Aran i dotar al Conselh Generau de més finançament. Bruna creu que s'ha fet 'un pas endavant' pel que fa al traspàs de competències i un 'pas enrere' pel que a més finançament.
Pel que fa a la Llei electoral el PRAG es mostra favorable de mantenir el sistema existent i no modificar-la. Bruna pensa que el sistema electoral de la Val d'Aran és 'prou bo i equitatiu' si es compara amb altres indrets europeus de característiques similars a la Val d'Aran.
