Va ser l'artífex de les Trobades d'Animadors de Cant per la Litúrgia, que se celebren ininterrompudament al Monestir des de 1970
Monistrol de Montserrat (ACN).-
El monjo de Montserrat Gregori M. Estrada ha mort aquest dimecres al matí als 96 anys, segons han informat des de l'abadia. Estrada era monjo des de feia 80 anys i 73 que va ser ordenat sacerdot. Natural de Manresa, va ser organista, director de cor, musicòleg, compositor i docent. A més, va ser l'artífex de les Trobades d'Animadors de Cant per a la Litúrgia, instaurades a Montserrat l'any 1970, i que es continuen organitzant interrompudament des de llavors amb l'objectiu de facilitar a l'assemblea la participació en melodies de textos litúrgics. La missa exequial, que presidirà el P. Abat Josep M. Soler, tindrà lloc divendres a les cinc de la tard a la Basílica de Santa Maria de Montserrat.El P. Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans va néixer a Manresa el 28 d'abril de 1918. Va entrar al noviciat el 30 de juliol de 1933 i va fer la professió simple el 6 d'agost de 1934. La professió solemne la va realitzar al Monestir de Subiaco (Itàlia) el 13 de novembre de 1939 i va ser ordenat sacerdot, a Montserrat, el 10 d'agost de 1941.
Es va formar musicalment a l'Escolania de Montserrat amb els PP Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil, on va aprendre sobretot orgue, violí i violoncel. Paral·lelament a l'entrada al Monestir, l'any 1932, va continuar els estudis d'orgue amb Josep Muset i Ferrer al Conservatori de Música del Liceu. Va cursar els estudis eclesiàstics a Montserrat, que va compaginar amb l'ofici d'organista de la comunitat, suplint el P. Ildefons Pinell. Durant la Guerra Civil, va continuar els estudis eclesiàstics i musicals als monestirs alemanys de Beuron i Maria Laach, i després va fer un curs de teologia al col·legi benedictí de Sant Anselm de Roma.
Pel que fa a la seva trajectòria musical, en la dècada dels 40 va estudiar harmonia i contrapunt amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull. L'any 1950 va perfeccionar orgue amb André Marchal i fuga amb Charles Kocchlin, a París. Al Monestir de Montserrat ha tingut una dedicació destacada com a organista i en els treballs de musicologia sobre el Llibre Vermell de Montserrat i els Mestres de l'Escolania, al mateix temps que s'ha dedicat també a la composició, sobretot de música religiosa i litúrgica, en llatí i, després del Concili Vaticà II, en llengua vernacle. Va promoure els tallers d'orgueneria de Collbató i de campanes de Monistrol de Montserrat. Era membre de la Societat Catalana de Musicologia, de la qual en va ser president (1979-1991), filial de l'Institut d'Estudis Catalans: des del 1992 era membre emèrit de la Secció Historicoarqueològica d'aquesta institució. Ha estat director del cor monàstic de Montserrat i creador i director de les Trobades d'Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat. Va fer nombrosos enregistraments de música per a orgue i de cant gregorià i és autor de diverses obres litúrgiques.
