El creixement de la població de senglars i visons americans ha fet disminuir el nombre d'aus d'espècies com la fotja, la polla blava i la polla d'aigua
Sant Pere Pescador (ACN).-
El subdirector general de la Biodiversitat, Francesc Cano Ibáñez, ha assegurat que les veus d'alarma sobre el descens d'aus aquàtiques als Aiguamolls de l'Empordà provenen de "crítiques simplistes" que no tenen en compte la "complexitat i dinamisme" d'un entorn natural com els aiguamolls. Coincidint que aquest divendres s'han fet el cens d'aus hivernadores, Cano ha assegurat que amb les dades de què disposen no es detecta "cap situació d'alarma" al parc natural que es pugui atribuir a una mala gestió com algunes veus crítiques han suggerit. El que sí ha reconegut és que el creixement de poblacions de depredadors com els senglars o els visons americans ha fet disminuir el nombre d'algunes espècies.Aquest divendres s'ha fet als Aiguamolls de l'Empordà el cens hivernal d'aus aquàtiques i marines. Un cens que es fa al conjunt d'espais protegits de Catalunya i a la resta d'Europa i que s'acostuma a fer-se entre el 10 i el 20 de gener. Als Aiguamolls, el cens ha anat a càrrec d'un total de cinc ornitòlegs, quatre del Departament d'Agricultura i un de l'ICO, l'Institut Català d'Ornitologia, amb el suport de dues persones més encarregades d'espantar les aus per poder comptar-les. Un sistema que exigeix una gran expertesa per detectar les diferents espècies en ple vol però que garanteix un marge d'error mínim, d'entre el 2% i el 5%.
Segons el subdirector general de Biodiversitat, Francesc Cano Ibáñez, aquest sistema "és com una analítica de sang" que permet conèixer la situació real de la fauna aquàtica al nostre país, en aquest cas als Aiguamolls de l'Empordà, i, a partir de les dades compilades, detectar les causes del descens o increment d'aus.
Cano Ibáñez ha assegurat que amb els censos d'anys anteriors, Medi Natural no té "cap element de judici" que justifiqui l'alarma creada les darreres setmanes sobre el descens d'aus aquàtiques als Aiguamolls de l'Empordà. En aquest sentit, ha atribuït l'alarma a "crítiques simplistes" que no han tingut en compte ni la complexitat ni el dinamisme d'un ecosistema com el dels Aiguamolls de l'Empordà que es veu afectat per molts factors. Amb tot, ha reconegut que la tendència que s'apunta els darrers anys és d'un lleuger descens del nombre d'espècies que no es pot atribuir en cap cas a "una mala gestió" com suggereixen algunes crítiques i sí a una multiplicitat de factors que cal estudiar amb "rigor i a llarg termini".
El subdirector general de biodiversitat ha recordat que l'increment o el descens de població d'aus es pot deure a múltiples causes, la majoria d'elles alienes totalment a la gestió que es fa del parc Natural. "Catalunya és un lloc de pas d'aus migratòries i el que passa al nord incideix molt en el que passa al sud", ha destacat. En aquest sentit, i a tall d'exemple, ha explicat que les altes temperatures que està registrant el nord d'Europa estan fent que moltes aus que abans passaven l'hivern als Aiguamolls de l'Empordà ara no ho facin. El mateix passa, ha dit, amb els canvis en la vegetació o en la alimentació que troben aquestes espècies.
On sí ha reconegut un problema és en el creixement de la població de visons americans i senglars. En aquest punt, ha reconegut que els senglars especialment són un greu problema perquè trepitgen les zones de nidificació i es mengen els ous d'espècies com la polla blava o la polla d'aigua. És per això que ha avançat que es continuarà treballant com fins ara en la reducció d'aquestes espècies que tenen una gran incidència en l'ecosistema. "No podem tenir escrúpols amb aquesta qüestió i ningú s'ha d'escandalitzar perquè ens carreguem els senglars o els visons", ha reblat.
Amb tot, Cano Ibáñez ha reconegut que tot i que les batudes d'aquests animals es continuaran fent, caldrà estudiar la millor manera de fer-les tenint en compte que la manera tradicional, és a dir, caçar-los amb armes de foc, s'ha demostrat molt agressiva amb les espècies d'aus que hi als aiguamolls. Una bona alternativa, ha afegit, seria potenciar el sistema de trampes que també s'utilitza.
Sobre les crítiques centrades en el poc control i l'excés de la ramaderia als Aiguamolls, el subdirector general de biodiversitat ha assegurat que estudiaran "amb detall" per aclarir si aquesta qüestió incideix negativament en les poblacions d'aus, però ha descartat la seva retirada perquè els ramats juguen un paper molt important per controlar la "sobrecàrrega de determinades espècies vegetals".
