Un equip d'arqueòlegs està estudiant les restes, les primeres que s'excaven de la xarxa d'observatoris de la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA)
Òdena (ACN).-
Al cim del Puig d'Aguilera, una muntanya de 625 metres d'altitud, que es troba entre els municipis d'Òdena i Castellolí, s'alcen les restes d'un dels edificis clau de l'observació antiaèria de l'exèrcit de la República. Abandonat i derruït, així és com es trobava aquest centre fins que un equip d'arqueòlegs de l'empresa CatPatrimoni l'ha rescatat de l'oblit. De fet, segons ha explicat el seu responsable a l'ACN, Pere Tardà, es tracta del primer edifici d'aquestes característiques a nivell de Catalunya que s'investiga. El centre formava part d'una xarxa de punts d'observació que depenien de la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA) i que "estaven perfectament coordinats i connectats via telefònica".Les restes que es conserven al cim del Puig d'Aguilera han patit durant anys contínues agressions, en forma d'espoli de materials, ensorrament de murs i pintades per la desconeixença dels seus orígens. Ara, però, una excavació arqueològica ha tret a la llum una edificació que va ser testimoni de la Guerra Civil Espanyola. Concretament, es tracta d'una instal·lació militar de l'exèrcit de la República que va estar en funcionament entre els anys 1937 i el gener de 1939.
Amb l'esclat de la guerra el juliol de 1936, la República va organitzar una densa xarxa de punts d'observació antiaèria. Concretament, de la tasca de protecció del territori i dels seus ciutadans se n'ocupava la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA). Segons ha explicat el responsable de CatPatrimoni, Pere Tardà, aquests centres d'observació i comunicació eren "cabdals" per informar dels possibles atacs aeris. "Era una xarxa de punts d'observació perfectament coordinats entre ells i comunicats via telefònica per avisar a les oficines centrals quan veien un enemic", ha detallat Tardà.
Un edifici únic
Tardà ha explicat que la DECA va aprofitar edificis ja existents per instal·lar molts dels seus punts d'observació antiaèria, però en el cas d'Òdena en va haver de construir un de nou per la seva localització dalt de la muntanya. Segons ell, aquesta localització era molt interessant per als republicans, ja que "hi ha molt bona visió dels atacs que podien venir del front d'Aragó en direcció Barcelona o Sabadell i Terrassa".
Es tracta d'un edifici de nova planta, "amb els dissenys molt de l'època dels anys trenta" i "amb una capacitat per a sis persones". De fet, l'edificació compta amb totes les instal·lacions necessàries perquè els soldats "poguessin viure-hi una temporada" com ara dutxes, lavabo, cuina o llar de foc. Al capdamunt de l'edifici hi havia una gran terrassa "des d'on, presumiblement, els soldats feien les observacions", ha detallat el responsable de CatPatrimoni.
Una campanya arqueològica per treure les restes de l'oblit
La campanya arqueològica, promoguda per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona i els propietaris de la finca on es troba l'edificació pretén recuperar tota la informació a nivell arqueològic, històric i patrimonial d'unes restes que van ser abandonades amb la finalització de la Guerra Civil. De fet, Tardà ha explicat que han localitzat restes d'artilleria a l'edifici, "segurament dels atacs franquistes que hi va haver a la Serra de Rubió el 19 i 20 de gener del 1939, però la metralla no va ser la causa primera del seu enderroc". Segons ell, després de la guerra va ser abandonat i desmuntat per aprofitar-ne els materials.
Els treballs arqueològics se centren en l'excavació dels nivells d'enderroc de les restes amb l'objectiu de documentar les fases d'ocupació i determinar la funció de cada espai de l'edifici. Fins ara, s'ha intervingut en un espai central que, segons Tardà, faria les funcions de distribuïdor i espai comú dels soldats. També s'hi ha localitzat una llar de foc que serviria per escalfar l'edifici i preparar els àpats. En quant a les restes materials, destaca la localització de moltes beines de munició republicana de fusell fabricades a Txecoslovàquia l'any 1937.
Un "buit de coneixement" en el sistema d'alarmes antiaèries
El centre localitzat al Puig d'Aguilera és el primer d'aquestes característiques que s'investiga a tot el país. De fet, Tardà creu que avui dia hi ha un "buit de coneixement" relacionat amb el sistema d'alarmes antiaèries. "Coneixem molt millor com s'articulava la defensa activa i els aeròdroms, que no pas el sistema de vigilància", ha afirmat Tardà, qui creu que aquesta excavació permetrà "cobrir aquest buit patrimonial que hi ha en relació a la DECA". L'expert creu que "no té res a veure tenir notícies escrites sobre com funcionava i articulava la defensa republicana, amb disposar d'un edifici de nova planta com aquest".
La importància de preservar i divulgar el patrimoni
L'alcalde d'Òdena, Pep Solé, creu que "és molt important pel municipi, però també per tot el país, recuperar aquest patrimoni". De fet, Solé ha explicat que a Òdena hi ha un passat i també present relacionat amb l'aeronàutica i, per tant, "tot allò que hi tingui relació és important per saber d'on venim". El batlle creu que tot i la difícil situació econòmica que viuen els ajuntaments, "és important protegir el patrimoni" i també "buscar els punts d'interès per atraure gent".
De la seva banda, el responsable de CatPatrimoni creu que, un cop finalitzi l'excavació, "caldrà parlar amb les diferents administracions per preservar, conservar i divulgar la descoberta". Segons ell, aquest edifici "es pot convertir, juntament amb l'espai natural del Puig d'Aguilera, en un important punt d'interès turístic".
