Els regants reclamen a la Generalitat facilitats de finançament per habilitar les finques
L'Albagés (ACN).-
L'aigua ja transcorre pels 85 quilòmetres del canal principal del Segarra-Garrigues, des del pantà de Rialb (a la Noguera) a l'Albagés (Garrigues), on s'està construint un altre embassament. Això és possible un cop l'empresa estatal encarregada de les obres, Acuaes, ha finalitzat el quart tram de la infraestructura, que ha estat el darrer a acabar-se. El cinquè i últim tram ja feia mesos que estava enllestit i ara ja funciona en fase de proves. El president del canal, Josep Maria Jové, ha mostrat la seva satisfacció per l'evolució dels treballs però ha reclamat de nou a la Generalitat facilitats de finançament perquè els pagesos puguin habilitar les finques per regar.El canal principal és part de l'obra que correspon al govern estatal, amb un pressupost inicial de 444 milions que inclou la presa de Rialb (que es va construir entre el 1992 i el 2000) i la de l'Albagés, encara en obres. Entre una presa i l'altra hi ha 85 quilòmetres de canal repartits en cinc trams. Fins que no s'ha enllestit el quart tram l'aigua s'havia aturat a la comarca de l'Urgell mitjançant una comporta.
Segons Josep Maria Jové, ara feia falta aigua per als treballs de construcció de l'embassament de la cua del canal a les Garrigues. És bàsicament per aquesta raó que s'ha decidit obrir l'aixeta ja que ni al quart ni al cinquè tram no hi ha encara infraestructura per fer arribar l'aigua a les finques, és a dir, no hi ha cap regant esperant l'aigua. El primer sector que ha de regar del cinquè tram del canal principal és el de Castelldans (Garrigues) entre finals d'aquest any i principis del que ve.
Cal recordar que el projecte inicial del Segarra-Garrigues contempla la posada en regadiu de 70.000 hectàrees, tot i que en 42.000 hi haurà limitacions per protegir les aus estepàries. Un dels principals reptes és que els pagesos s'adhereixin al reg i per això el president del canal ha tornat a reclamar al Govern que faciliti el finançament de la inversió per preparar les finques, que es calcula que és d'uns 8.000 euros per hectàrea.
Per contra, Jové ha alertat que seran només grans empreses del sector agroalimentari, vinculades o no al territori, les que es beneficiaran de la infraestructura perquè són les úniques que poden accedir al finançament i, a més, disposen de fons europeus per posar en marxa grans plantacions. Jové ha posat d'exemple una finca de 150 hectàrees d'ametllers a Alcanó (Segrià) o altres que han adquirit finques entre Artesa i Agramunt (Urgell) per a destinar-les a biomassa. "La Generalitat s'ha de plantejar si aquest és el model que realment vol per a l'agricultura del país o si realment s'ha de facilitar el que canal serveixi per potenciar els nostres pagesos i fixar la població al territori", afirma.
