Les installacions al Pla de l'Estany, que enguany compleixen deu anys, estudiaran una nova espcie en risc d'extinció
ACN
Banyoles.-El laboratori de cria de niades de l'Estany de Banyoles, que des de fa deu anys porta desenvolupant de forma experimental el Consorci de l'Estany, ha aconseguit un nou xit: arribar a una supervivncia del 60% dels individus durant el primer any de vida. Es tracta d'una gran fita si es té en compta que fins al 2013 la supervivncia era d'un 1%. Aquest any fa deu anys que el laboratori va posar-se en marxa per aconseguir produir en captivitat niades juvenils de dues espcies en perill d'extinció, la 'Unio mancus' i la 'Unio ravoisieri', per després alliberar-les i reforar les poblacions naturals. Una dcada després, han aconseguit tancar el cicle reproductor i els nascuts el 2011 ja es reprodueixen de forma natural al medi.
El laboratori de cria niades de l'Estany de Banyoles, dedicada a la reproducció i cria d'uns molluscos d'aigua dola que estan en risc d'extinció, arriba als deu anys de vida havent aconseguit un dels reptes més importants del cicle de reproducció, com és aconseguir ampliar la supervivncia en el primer any de vida. El 2013, només sobrevivien un 1% de la producció per en els darrers dos anys s'ha aconseguit arribar al 60%. Aquest centre de cria va aconseguir arribar als 250.000 juvenils durant el 2016, una dada rcord."Reduir la mortalitat dels juvenils és un gran xit", afirma el tcnic coordinador del Consorci de l'Estany, Miquel Campos, que explica que ha estat possible grcies a la collaboració amb experts d'altres espcies de bivalves marines. Aix els permetr ser molt més eficients en la reproducció i la cria d'una espcie que neix essent més petit que el cap d'una agulla i arribant als 4 centímetres després de viure entre 3 i 4 anys. El sistema d'engreix ha estat una de les claus de l'xit. "Hem desenvolupat tcniques de confinament de les niades petites en uns cilindres amb sorres submergits en uns canals d'aigua des d'on les mantenim en fase microscpica fins que compleixen els 200 dies", detalla. Les alimenten de forma artificial amb una mena de cctel de microalgues marines amb d'altres per al consum hum com l'espirulina, que els est donant molt bons resultats. Tant és així que han decidit aquest any incorporar una nova espcie autctona de niada que també est en risc d'extinció. Es tracta de la 'Potomida littoralis', una espcie molt estesa al territori i que est en regressió arreu. Actualment, només se n'han localitzat cinc individus en un punt concret de la conca del riu Fluvi. Segons Campos, "podem dir que a Banyoles est extinta perqu no té capacitat de reproducció i acabar desapareixent de l'estany si no hi fem res". El que faran des del laboratori ser aplicar les mateixes tcniques de reproducció i engreix amb l'objectiu d'aconseguir alliberar nous exemplars en els prxims anys. Aquesta espcie, per, té un creixement més lent i per tant s'haur de veure com evoluciona el procés. La combinació de tres tcniquesLa reproducció de les niades passa per diferents fases. Comena amb una femella amb vuls fecundats amb l'esperma d'un mascle que es transformen en larves i que, un cop alliberades, han d'"infectar" les brnquies d'un peix (només funciona amb espcies autctones com el barb de muntanya). Després de vint dies, la larva s'allibera del peix i cau al subsl on continua creixent. Des del laboratori han desenvolupat tres tcniques de repoblació: l'alliberament de peixos infectats al medi natural, la reproducció un vitro sense necessitat de peixos hostes i el creixement a llarg termini dels juvenils nascuts a les installacions per fer-ne un seguiment. Aquesta combinació els ha perms ampliar les poblacions de les dues espcies de niades. En el cas de la 'Unio mancus', el 2008 només hi havia una població petita en un rec de Banyoles i ara ja est estesa a tots els recs i en diferents punts de l'estany. I pel que fa a la 'Unio ravoisieri', tot i treballar-se menys també s'ha aconseguit repoblar en diferents punts de l'Estany. Segons Campos, el més important és que en aquests deu anys s'ha aconseguit reunir "informació d'alt valor per assegurar la presncia d'aquestes espcies i que tinguin continutat en un futur".Cal recordar que aquest laboratori experimental és pioner a l'Estat. Assegurar la seva continutat amb el finanament necessari és un dels principals reptes de futur. Fins ara, la Diputació de Girona i la Generalitat hi han donat suport. I entre els objectius científics hi ha seguir millorant les tcniques per fer créixer les niades un cop superat el primer any de vida. "Si podem reduir el temps i tenir tcniques més eficients tindrem una producció per ajudar a altres territoris catalans", conclou Campos.
